Emma Suárez entra a la ment de Carmen Martín Gaite
L'actriu protagonitza al Teatre Goya 'El cuarto de atrás', l'adaptació escènica de la novel·la de l'escriptora
BarcelonaFeia molts anys que l'actriu Emma Suárez no tenia un projecte teatral entre mans, i encara més que no trepitjava el Teatre Goya. "L'última vegada va ser amb Bajarse al moro, als anys 80. Era una adolescent, ara soc una senyora", recorda la intèrpret. Malgrat que en la seva carrera professional el cinema hi té un pes important amb pel·lícules com La ardilla roja (1993), El perro del hortelano (1996), La propera pell (2016) i Julieta (2016), Suárez tenia ganes de tornar al teatre. Ara ho fa amb l'adaptació escènica d'El cuarto de atrás, la novel·la de Carmen Martín Gaite (1925-2000), coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptora espanyola. "El text em va posar la pell de gallina, em va commoure, em va provocar, vaig sentir alguna cosa molt poderosa, por i vertigen alhora", explica Suárez. L'espectacle es va estrenar al febrer al Teatro de La Abadía de Madrid i serà al Teatre Goya fins al 27 de juliol, dins del Festival Grec.
Adaptat per María Folguera i dirigit per Rakel Camacho, El cuarto de atrás és un viatge al món oníric de l'escriptora d'Entre visillos (1957) i La Reina de las Nieves (1994). La protagonista, C. (Emma Suárez), busca la inspiració una nit de vigília. Amb la visita d'un home de negre (Alberto Iglesias), s'endinsa en una aventura pels seus records d'infantesa, fent emergir persones i paisatges que havia enterrat dins de la ment. "Carmen Martín Gaite parla de la literatura com a refugi i de la importància de recuperar la memòria. Ens transporta fins al lloc on ella es refugiava retallant marietes durant la guerra, recorda els gelats de llimona de quan era petita i condueix cap a la possibilitat de reinventar la memòria com un somni", resumeix l'actriu.
Per al públic català, Iglesias llança un consell: "Per favor, veniu al teatre deixant la part lògica i analítica a casa. Veniu a viure l'experiència amb la valentia d'introduir-vos en els somnis de Carmen Martín Gaite". El seu personatge, l'home de negre, serveix a l'escriptora de porta d'entrada al món més fantasiós i caòtic. "És un personatge que ella inventa però que se li escapa de les mans. Es converteix en el responsable d'aquest viatge de la protagonista cap a la llum; ell n'encén l'espurna", diu Iglesias. "Ell li fa les preguntes adequades, la condueix per la pròpia memòria, li permet adoptar valor, la confronta amb les seves pors i li diu que s’atreveixi a perdre’s pel laberint. D’allà en sortirà una nova escriptora", afegeix Folguera.
El sedàs de la ficció
La posada en escena d'una novel·la tan abstracta i imaginativa ha estat tot un repte per a l'equip. "Hem fet un extens procés d'adaptació per podar el text i quedar-nos amb l'essència sense perdre les grans frases del llibre", diu Folguera, que defineix Martín Gaite com "una pionera en l'autoficció". L'escriptora, de fet, deia que "els secrets no es diuen, es relaten" i, malgrat que bona part de les seves creacions beuen de les seves vivències, sempre les passava pel sedàs de la ficció. Per això l'aproximació que en fa Suárez parteix de la creació d'un personatge nou, en comptes d'intentar encarnar l'autora. "No és una autobiografia i jo no represento Carmen Martín Gaite, perquè això no era el que havíem de fer", subratlla l'actriu.
Segons Camacho, l'espectador sortirà del teatre amb "la necessitat imperant de tenir un espai propi per a la imaginació". La directora recorda que, a l'escriptora, la Guerra Civil va prendre-li "la infantesa i el lloc on ella donava volada a la fantasia", i destaca que, amb la seva literatura, va aconseguir transmetre el missatge que "és important no deixar-nos prendre aquest espai, perquè és el que ens defineix".
