'Honestedat': Un combat entre Míriam Iscla i Dafnis Balduz sobre els límits de la intimitat

BarcelonaEls actors Francesc Cuéllar i Lola Marceli van conèixer-se fa sis anys fent una sèrie diària, Mercado central (RTVE), on interpretaven un fill i una mare. La producció va acabar el 2021, però tots dos volien seguir treballant junts. D'aquelles ganes en va néixer Jusqu'ici, tout va (2022), la primera pel·lícula de Cuéllar i la llavor de l'espectacle Honestedat, que s'estrena el dissabte 6 de desembre al festival Temporada Alta de Girona i que després es podrà veure al Teatre Akadèmia de Barcelona del 12 de desembre a l'11 de gener.

"En aquella època tots dos veníem de fer feines per diners, no per plaer, i ens preguntàvem si fer coses artístiques en les quals no creus és més perjudicial i nociu per a l’ànima", explica Cuéllar, que ara en dirigeix l'espectacle. El punt de partida del film —que és també el de l'obra de teatre— és el conflicte entre dos amics, una actriu veterana i un director jove. El dia abans de rodar una escena d'un nu, ella s'oposa a fer-la perquè no li sembla honesta i ell no ho accepta. "El director forma part d'una generació que ho hauria d’entendre perfectament, però quan entren en joc unes expectatives, uns ideals, uns desitjos i una voluntat de reconeixement, els valors feministes trontollen", subratlla Cuéllar.

Produïda per Hause & Richman i l'Akadèmia, Honestedat està pensada com un combat dialèctic entre dues persones intel·ligents i que s'estimen, però que veuen com el seu vincle s'esquerda a partir d'aquesta desavinença. A l'escenari, Míriam Iscla interpreta l'actriu i Dafnis Balduz es posa a la pell del director. "Ella li retreu que el cos de la dona sempre es posi al servei dels homes i, especialment, al servei del seu desig", destaca Cuéllar, que afegeix que l'espectacle s'endinsa en qüestions com la intimitat i la vulnerabilitat a l'hora d'interpretar. I malgrat que tant el director com l'actriu, d'entrada, comparteixen ideologia, quan arriba el moment s'adonen que potser estan més allunyats del que es pensaven. "Tots dos diuen que són d'esquerres, però ell defensa que intenta buscar la complexitat més enllà del només sí és sí. No hi ha bons i dolents, el públic pot estar d'acord amb un i que, de cop i volta, es giri la truita", afirma Cuéllar, que ha ideat la posada en escena com "un partit de tenis on tots dos guanyen i perden tota l'estona".

Un teatre d'aspiració internacional

Mentre que el text juga amb els grisos entre els seus personatges, l'escenografia del muntatge, a càrrec de Lola Belles, es basa en el contrast entre el blanc i el negre. El xoc entre els protagonistes transcorre en un escenari amb un cercle blanc a terra i una làmpada circular i blanca al sostre. Els actors van vestits de negre i tots els objectes que apareixen a l'obra —com, per exemple, un contracte— són d'aquest mateix color. Formalment, Cuéllar explica que s'ha inspirat en propostes com les de La Veronal amb l'aspiració de donar a l'estètica un pes important i que el protagonisme no recaigui només en el text. "Hem volgut apropar-nos i jugar amb una estètica més internacional, amb l'aspiració de fer un teatre en català que es pugui veure més enllà de Catalunya —afirma el director d'Honestedat—. Volem treballar amb l'objectiu de fer un teatre que obri camins cap a fora".