'Honestedat', un magnífic psicodrama professional al voltant d’un nu

No és estrany que el que el 2022 va ser la primera pel·lícula escrita i dirigida per Francesc Cuéllar, Jusqu'ici tout va, hagi acabat en un escenari de teatre. Perquè hi ha molt de teatre, de bon teatre, en aquest atrevit debut cinematogràfic. Em sembla més teatre que cinema, deia, entre altres, un tal #Promont a les valoracions de la pel·lícula a Filmin, on encara es pot veure.

El mateix Cuéllar ha adaptat i dirigit aquesta magnífica dramatúrgia d’un psicodrama professional brillantment defensat per Míriam Iscla i Dafnis Balduz. A partir de la confrontació entre un director de cinema i l’actriu protagonista que es nega a rodar el nu previst i prèviament acceptat, Cuéllar burxa sobre el sentit de la feina artística, sobre els seus objectius i la necessària honestedat. Una reflexió ètica i estètica en un metafòric espai escènic en blanc i negre (Lola Belles) on fins i tot les fulles del contracte de l’actriu són negres. Una reflexió que qüestiona les herències patriarcals i el paternalisme, que planteja els límits de l’amistat i a la fi les arrels del joc capitalista en el cinema. I ho fa amb un diàleg fluid que confronta el desig i la necessitat de l’actriu amb el desig i la necessitat del director en un esplèndid anar i venir de preguntes, d’explicacions, de retrets, fins i tot d’amenaces, en una intensa i emotiva confrontació malgrat un excés de referents cinèfils i un psicologista final que desvirtua una mica la indubtable qualitat literària i l’interès del text. Peccata minuta al costat de l’exhibició de Míriam Iscla i Dafnis Balduz.

Ella exhibeix seguretat en el que diu i en el que reclama i ell mostra la fragilitat del creador enfront del procés de creació de l’obra. A la fi cadascun exhibeix les seves vulnerabilitats. Fantàstic. Una proposta d’aquelles que generen debat a la sortida del teatre, sobretot entre els professionals del sector, però que resulta molt recomanable per a qualsevol que apreciï el teatre d’idees a qui recomanem els seients de la grada central per gaudir plenament de la funció.