'L'alquimista', impressions sobre la novel·la de Marguerite Yourcenar al TNC

'L’alquimista'

TNC Sala Petita. Fins al 4 de juny

Hi ha adaptacions teatrals de textos literaris prou explícites per fer innecessari el coneixement de l’original i d’altres que pressuposen el coneixement de l’original i que, en conseqüència, aspiren que l’espectador ompli els obvis buits que comporta la recessió de la paraula escrita. L’adaptació que el director belga Michael De Cock ha fet de la magna obra de Marguerite Yourcenar Opus nigrum (L’ouvre au noir, en francès), publicada el 1968, correspon a aquesta segona opció, ja que, ens diuen, a Flandes l’obra és molt coneguda. D’aquí que calgui que els espectadors que vulguin acostar-se a la interessant proposta de De Cock sàpiguen que els serà profitós, a efecte de la visió global de la funció, accedir a l’original literari o al bon resum que es fa de la novel·la a la Viquipèdia. Gairebé millor aquesta segona opció, perquè els que la coneixen i recorden sortiran més decebuts que els que no la coneixen, ja que no era fàcil traslladar a l’escena la complexitat del personatge protagonista i tampoc el context històric del segle XVI en què va viure. L’obra de Yourcenar explica la història de Zenon, una barreja de metge, filòsof i alquimista que gira per tot Europa i que retorna al seu Bruges natal, on serà perseguit per bruixeria, per assassinat i pels seus escrits contraris als preceptes de l’Església representada per la Inquisició.

El resultat és una mena d’impressions molt ben vestides estèticament, visualment i sonorament (magnífic espai sonor d’Alain Franco interpretat per Jurgen de Bruyn) dels fragments o escenes més transcendentals de les tres parts del relat en una dramatúrgia que justament s’inicia en la tercera part amb l’empresonament i condemna a mort del protagonista; una sèrie de quadres que il·lustren la personalitat de Zenon i, sobretot, la seva confrontació amb l’immobilisme dels preceptes religiosos en un temps històric sacsejat per la guerra; unes impressions poètiques que no serveixen per a una comprensió global de l’obra però que aporten poderoses escenes en què la paraula de Yourcenar travessa l’espai amb tota la seva bellesa i amb interessants aportacions de la direcció en el moviment i la caracterització del protagonista, un esplèndid Francesc Garrido ben acompanyat per una admirable Anna Moliner, Babou Cham, David Vert i Teresa Urroz. Cal assenyalar que la proposta ha estat víctima de la sequera, ja que l’evocació del Bruges dels canals s’ha quedat sense aigua i sense les atmosferes i luminescències que s’haurien creat.