L'entretinguda oda a la nuesa de Marina Abramović al Liceu

No hi ha gaires artistes de la performance que hagin exhibit la seva obra al MoMA de Nova York (The artist is present) i ben segur que Marina Abramović és la primera que ha omplert l’escenari del Gran Teatre de Liceu de cossos nus amb una proposta titulada Balkan Erotic Epic (Epopeia eròtica balcànica) que el públic en peu va aplaudir generosament. La importància de la nuesa en aquesta producció quedava ratificada en les glòries finals quan Marina Abramović va sortir de la mà del coreògraf (el seu és el treball més destacat) i d’un performer en pilota picada, com es diu vulgarment. I ens preguntem: "És aquesta nuesa l’element provocador o de desconcert que rau en la performance?" La creadora ha fet un salt a l’espectacle visual més amable substituint l’estrany, l’inexplicable, per l’obvi?

En tot cas, l’espectacle, estrenat l’octubre de l’any passat en una nau de Manchester i que l’artista ha revisat per a la versió a la italiana del Liceu, més que una epopeia s’aproxima a un lleuger tractat antropològic (hi ha una científica que ho explica) dels costums i encanteris vinculats a la sexualitat en aquesta regió europea en un seguit de deu quadres animats. No tot és nuesa, però, ja que hi ha alguns afegits menys carnals com la dansa dels ganivets o l’alegra i simpàtica soirée al bar del poble (Kafana) on la bona música balcànica (que va proporcionar l’únic aplaudiment espontani a la funció per al cantant Aleksandar Timotic) acompanya el somiat alliberament de la mare de la directora en un striptease molt decorós; o el quadre final (Ancestres) amb un ball tradicional sota la neu hivernal que es clou amb l'única intervenció de la creadora.

La música és, amb les coreografies, un dels bastions de la proposta. La funció arrenca amb la banda de bodes i funerals entrant pel passadís central del Liceu en un tribut funerari d’Abramović al general Tito, l’inventor de la Iugoslàvia enyorada per la directora, i amb l’hermètica i hieràtica presència de la mare rigorosament uniformada. Una presència que es manté al llarg de les tres hores de funció. Remors entre el públic a l'aixecar-se el teló i descobrir un bosc de fal·lus gegantins que donen pas a l’explicació dels ritus (espantar els déus per parar la pluja ensenyant les vagines a la terra i l’aire), pocions màgiques (amb pèls de pubis i sang menstrual) i filtres amorosos de la científica Elke que resulten humorístics i provoquen no pocs riures. Hi ha també el funeral d’un solter (despullat, òbviament) i la llarga i bella trobada amorosa entre dones, i algun home, amb els esquelets dels seus estimats en un cementiri. A la fi, però, on és l’anunciat erotisme? Bon entreteniment. Grans aplaudiments.