Maria Pau Pigem: "Moltes vegades ser dona encara és injust"

BarcelonaL'actriu Maria Pau Pigem (Barcelona, 1969) sap que Teoria King Kong no és un espectacle qualsevol. La posada en escena de l'assaig de Virginie Despentes, un dels textos feministes de referència a tot el món, representa per a la intèrpret "un acte de resistència, especialment en el moment actual, que és molt convuls", i l'ha empès a fer un viatge interior del qual ha sortit remoguda i agraïda. Fa més de deu anys que Pigem tenia al cap convertir Teoria King Kong en un monòleg, però no va trobar companys d'aventura fins fa poc, quan va entrar en contacte amb La Virgueria. La companyia d'espectacles com Medusa (Premi Quim Masó 2016) i El missioner (2022) va pujar ràpidament al carro al costat de M. Àngels Cabré, que s'ha encarregat de l'adaptació del text. Després d'estrenar-se al festival Temporada Alta, Teoria King Kong arriba dimecres al teatre Heartbreak Hotel de Barcelona i s'hi estarà fins al 23 de març.

"Quan vaig llegir el text, cap al 2010, em va commoure. Em provocava una sensació de ràbia, de pensar que, moltes vegades, ser dona encara és injust. Per què encara hi ha diferències? Per què si una dona i un home són igual d'intel·ligents, a ell se li donarà molt més espai i visibilitat?", diu Pigem. L'assaig parteix de les experiències en primera persona de Despentes per parlar de sexualitat, de la repressió del desig, del masclisme i de la prostitució des d'una aproximació que, en el seu moment, va ser considerada polèmica. "El sistema és tan pervers que, després de ser violada, ella va recórrer a la prostitució ocasional per recuperar el seu cos. No defensa la prostitució, com han dit alguns, sinó que retrata un món masclista que li va prendre brutalment la seva sexualitat", explica la intèrpret, que a l'escenari està dirigida per Isis Martín.

Teoria King Kong exposa cruament la violació múltiple que Despentes va patir quan era jove, una situació de violència que ha portat l'actriu a recordar situacions d'abús que ella ha patit. "Jo no he estat violada. Quan tenia vuit anys un home em va abaixar la bragueta dels pantalons i em va tocar a l'ascensor. En aquell moment no ho vaig entendre i no vaig saber-ho explicar. Podria fer una llista llarga de tots els abusos que he patit. I tinc amigues a qui han violat. És inevitable que el text ens toqui a totes", afirma Pigem. De fet, mentre treballava amb l'obra va necessitar demanar permís a l'autora per poder tirar el monòleg endavant. "Sentia que m'estava posant en un lloc seu molt íntim. Li vaig escriure i em va respondre amb un missatge preciós", assenyala l'actriu.

Una taula blanca de carnisser

Per a la posada en escena, Paula Font i Paula González han construït un espai de pladur i maons que remet a l'estètica punk del llibre. "Per escriure'l, ella va haver de revisitar tot el que li havia passat: la violació, la prostitució, la violència. En l'acte d'escriptura hi ha també un acte de trobar la ferida i exposar-la, com una taula d'un carnisser, que quan està neta és blanca malgrat tota la cruesa que saps que passarà per allà", destaca Pigem. L'escenografia remet a aquesta imatge, "que també funciona com una pàgina en blanc", i hi integra projeccions de Mariana Echeverri al llarg del muntatge.

L'adaptació teatral conserva l'essència d'un text que "tristament continua vigent", diu l'actriu, que no volia construir el monòleg "des de la ràbia" sinó com un acte d'amor. "Despentes fa un gran gest de generositat en posar paraules a tot el que li va passar, perquè quan li va passar no va trobar llibres que l'acompanyessin –subratlla Pigem–. Ella ha agafat els traumes i n'ha fet literatura perquè hi hagi referents, i jo només puc donar-li veu i donar-li les gràcies".