'Marie, la roja': la mirada àcida i feminista de Rosa Maria Arquimbau

BarcelonaRosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992) va ser una de les veus feministes més rellevants de mitjans del segle XX a Catalunya, però pràcticament tota la seva obra teatral va quedar enterrada en l'oblit. El seu espectacle més destacat, Marie, la roja, va estrenar-se el 1938 a Barcelona, tot i que en aquells moments "el president Lluís Companys va demanar als catalans que no anessin al teatre, que atenguessin la Guerra Civil", recorda el documentalista Bernat Reher. Gairebé tres dècades després de la seva mort, la figura d'Arquimbau ha viscut els últims anys un retorn a les llibreries, amb volums com el Teatre reunit (Arola, 2020) i el recull d'articles periodístics Film & Soda (Comanegra, 2022). Ara, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) vol contribuir-hi tornant-la a col·locar a dalt de l'escenari amb la producció de Marie, la roja, que s'estrena aquest dijous i serà a la Sala Petita fins al 6 d'abril.

"Arquimbau va ser una dona combatent, molt àcida, avançada als seus temps i amb la idea d'ajudar els més desfavorits a través dels seus articles", explica la directora de l'espectacle, Ester Villamor, que amb aquest projecte debuta al TNC. Per aixecar Marie, la roja sense obviar el context actual, però amb l'objectiu de donar-la a conèixer com una peça clau del patrimoni teatral català, Villamor s'ha aliat amb Carles Mallol, que n'ha fet la dramatúrgia. "L'espectacle presenta el text i l'escriptora, però hi hem incorporat una mirada transformadora sobre el feminisme que ella proposava. Hem potenciat el món de la presó, la maternitat i el treball sobre les masculinitats", explica Mallol.

La protagonista que dona nom al títol –i que a l'escenari encarna Carlota Olcina– és una jove activista que va a parar a una presó de dones de París després d'agredir un policia. Allà es trobarà amb un grup de dones amb realitats molt diferents que la confrontaran amb els seus ideals comunistes i feministes. "Entre totes creen una comunitat de dones, però la Marie és un personatge molt racional i la resta són més de cor i d'entranya", diu Villamor. Les actrius Mercè Arànega, Meritxell Huertas, Tai Fati, Alba Montaño, Antònia Jaume i Martina Roura són les encarregades de donar vida a aquestes preses, entre les quals n'hi ha una que ha matat un home després d'aguantar molta violència i una enverinadora de pa sucat amb oli.

L'amor com a eina transformadora

El pas de la Marie per la presó li canvia la mirada que tenia sobre la realitat i li obre les portes a la idea que l'amor pot ser una eina de transformació. Aquesta part de la trama es vehicula a través del personatge de Jacques Dubois, un funcionari de la presó interpretat per Borja Espinosa. "El Jacques ha viscut un episodi recent d'abús de poder quan arriba la Marie i s'hi sent atret. Per a ell, l'amor és un ideal que el fa transformar. Tinc la sensació que il·lustra el moment en què ens trobem els homes avui en dia, en procés de canvi", afirma Espinosa. El repartiment masculí de l'obra es completa amb Jordi Llovet i Oriol Guinart.

Per acostar Marie, la roja a l'actualitat i per transmetre la idea de la sororitat entre preses, Villamor ha utilitzat sobretot la música i el moviment. Mercè Arànega, que assegura que s'ha fet "un fart de ballar" per a l'obra, subratlla el fet que "cadascuna de les dones ve d'un lloc diferent i té el seu propi caràcter, però, quan es necessiten, fan pinya". La translació escènica d'aquesta companyonia pren forma a través de les cançons, entre altres artistes, de la dominicana Tokischa i de Gata Cattana, la poeta i rapera andalusa morta el 2017 amb 25 anys. "A partir del ball, formen una mena d'aquelarre que les unifica a totes", diu Villamor, que defensa que aquesta és una de les grans preguntes de l'obra: "Hi ha un ideal únic o ens podem enriquir de les mirades diverses?"