Un Shakespeare amb accent argentí i aires de 'clown' a La Villarroel

Barcelona"Estimo Shakespeare i estimo Chaplin", diu el còmic i director argentí Gabriel Chamé Buendia (Buenos Aires, 1961) per explicar l'essència de les seves obres. De l'admiració per aquests dos grans referents en surten els seus espectacles, en què versiona les obres del dramaturg britànic mitjançant el llenguatge del clown. Chamé va debutar a Barcelona el 2016 amb Othelo (termina mal) i ara torna a la ciutat amb una proposta que comparteix les coordenades d'aquell espectacle. Medida por medida (La culpa es tuya) refà la comèdia de Shakespeare per posar el focus en l'abús de poder amb connotacions sexuals del protagonista, el Duc, sobre Isabella, una novícia. L'espectacle s'estrena aquest dissabte a La Villarroel i forma part del festival Flaix de Tardor.

"Shakespeare va escriure aquesta obra en la seva etapa de maduresa i en un moment de molta repressió religiosa al govern. És una comèdia fosca, que s'ha tractat sempre de manera molt seriosa, però jo no puc fer-ho, se m'escapa", assenyala Chamé, que és un gran defensor de l'humor a dalt de l'escenari: "Riure no és només una descàrrega o una evasió, és una presa de consciència. Ens permet veure les coses de moltes maneres, amb relativitat, i després la rialla va ressonant al cervell". Amb aquest plantejament, el director s'enfronta a una de les històries de Shakespeare més fosques: el Duc ha imposat la pena de mort a tots aquells que facin l'amor fora del matrimoni. Quan una novícia, Isabella, li demana pietat per al seu germà, que ha incomplert aquesta llei, ell mateix intenta allitar-s'hi. "És una situació d'abús de poder de caràcter sexual, un tema que ens persegueix. M'interessava especialment el punt de vista femení i la decisió que pren Isabella, perquè decideix protegir el seu cos abans de salvar el seu germà", explica Chamé.

Cinc actors per a 17 personatges

L'aproximació del director argentí a Medida por medida no té res de l'època en què va ser escrita. Els personatges vesteixen de forma contemporània i l'espai escènic juga amb els objectes i amb els buits. "La història està respectada al cent per cent, però he buscat una abstracció en l'espai. Més que l'acudit, per a mi el més important és el gag físic, visual i poètic i, sobretot, no omplir la imaginació del públic. Amb molt poc es pot fer molt", reflexiona Chamé. Aquesta màxima també se l'aplica al repartiment de l'espectacle: Matías Bassi, Nicolás Gentile, Elvira Gómez, Agustín Soler i Marilyn Petito són els cinc actors encarregats de donar vida a 17 personatges. "Estan constantment en escena, multiplicant la seva feina, i les seves transformacions es veuen a l'escenari. Per a mi, el més important del teatre és treballar amb actors", diu el director. De l'obra original, en canvi, sí que s'ha quedat amb el fet que Shakespeare la situa a Viena, i a partir d'aquí s'ho ha fet venir bé perquè la banda sonora de l'espectacle estigui feta sobretot de valsos vienesos. "Viena va ser la llar de grans compositors, i els valsos donen molta elegància als pallassos", subratlla.