"Volem mostrar l'estupidesa humana en relació al racisme"

BarcelonaPer a Jérôme Wacquiez, director artístic de la companyia francesa Des Lucioles, el teatre és un mirall del món. Aquesta idea de fons és present en bona part dels seus espectacles –alguns dels quals han passat per Barcelona, com ara Deux pas vers les étoiles (2018) i Quand j’aurai 1001 ans (2019)– i també ha estat la guia del seu darrer muntatge, La clairière [La clariana], amb dramatúrgia de Stéphane Jaubertie. "Quan érem joves vam viure la caiguda del Mur de Berlín com un esdeveniment molt positiu, que ens va donar esperança i inspiració artística. Gairebé 40 anys després, ¿com viuríem la caiguda d'un mur similar a l'Europa actual? ¿Tindríem la mateixa eufòria, davant de dos territoris que s'uneixen?", es pregunta Wacquiez. Per explorar aquesta possibilitat, La clairière planteja un complex residencial idíl·lic on els seus habitants viuen d'esquena al món, en un entorn privilegiat. La tranquil·litat es trenca quan el mur que protegeix la residència de l'exterior s'ensorra i res els separa del bosc que hi ha més enllà dels habitatges.

Amb aquest espectacle, el festival Oui! de teatre en francès de Barcelona inaugurarà la novena edició el dijous 22 de gener. El muntatge es representarà al teatre de l'Institut Français i compta amb vuit intèrprets. És una coproducció del festival que s'estrena a Barcelona i que després es veurà en diversos teatres de França, com també al Festival d'Avinyó. "Com a companyia, sovint toquem temes socials, però passats pel sedàs de la ficció. En aquesta ocasió volia mostrar l'estupidesa humana amb personatges com un gran tenidor que és molt racista, però també amb joves migrants de segona i tercera generació i que, malgrat els seus orígens, també són racistes", assenyala Wacquiez.

Al voltant del conflicte, Jaubertie hi ha situat un ampli ventall de personatges: des de persones benestants que reaccionen amb por i volen reconstruir el mur com més aviat millor, fins a d'altres que miren cap a l'exterior amb curiositat i ganes de descoberta. "Alguns d'ells es creuen bones persones i intel·ligents, convençuts que estan al lloc que els pertoca. Però quan cau la barrera, a poc a poc va sorgint la seva fragilitat. L'espectacle planteja una dualitat entre la caiguda del mur físic i la caiguda d'un mur psicològic. És clarament un reflex de com la societat occidental reacciona al racisme", assenyala el director. La clairière es veurà també aquest diumenge al Teatre Plaza de Castelldefels.

Descobrir l'escena francesa

A banda de La clairière, el festival Oui! portarà fins al 7 de febrer una desena de propostes de l'escena contemporània francesa a la capital catalana. "Volem ser un pont cultural entre França i Barcelona i, alhora, descobrir autors actuals francòfons als espectadors de teatre catalans", assenyala el director del festival, François Vila. En la programació d'enguany, el festival comptarà amb altres noms habituals, com per exemple el director Denis Lachaud, que portarà Avec plaisirs, una peça sobre tres parelles que intenten salvar les seves relacions. Entre els artistes que participaran per primera vegada en el Oui! hi ha Viktor Kyrylov amb el monòleg Maintenant je n'écris plus qu'en français. "És la història, explicada en primera persona, d'un jove ucraïnès que viu a Moscou quan esclata la guerra", avança Vila.

Al llarg dels anys, el Oui! s'ha construït un públic fidel amant del teatre francès, especialment gràcies al vincle del festival amb les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI) i amb l'Institut Français. "Molts dels nostres espectadors són estudiants, però també hi ha francòfons que viuen a Barcelona. El nostre objectiu, però, és atraure públic més enllà de la llengua. Si aconseguim captar espectadors habituals del teatre català, com també persones que no han anat mai al teatre, ja podem considerar-ho un èxit", explica el director. Tots els espectacles es representen subtitulats en català o en castellà.