La Tebida, el poble egipci que al segle I aC va voler la independència

BarcelonaAl segle I aC, la Tebida, una zona al sud d’Egipte, es va sublevar. Volia independitzar-se d’un Egipte dominat per la cultura grega que asfixiava la població amb impostos molt elevats. Sense parlar grec no hi havia cap possibilitat de prosperar i molts s’acabaven hel·lenitzant el nom. La guerra civil va durar tres anys i la Tebida va quedar arrasada. “És una època que té moltes similituds amb el nostre món”, assegura Antonio Cabanas. Aquest pilot d’Iberia retirat i apassionat pel món egipci acaba de publicar El camino de los dioses (Ediciones B). És la seva última obra i arriba després de grans èxits de vendes, tots relacionats amb Egipte, com El ladrón de tumbas, Los secretos de Osiris o El secreto del Nilo.

A l’autor, la fascinació per la terra dels faraons li ve de la infància i ha visitat molts cops Egipte. Una vegada fins i tot va passar una nit sol a la Gran Piràmide. Assegura que l’experiència el va impactar. Des del 1990, Cabanas és membre de l’Associació Espanyola d’Egiptologia.

El camino de los dioses relata la història d’Amosis, un egipci nascut a la Tebida que acaba viatjant per tota la Mediterrània. És a través d’ell que Cabanas descriu una època en què van coincidir tres grans civilitzacions: Egipte, Grècia i Roma. “Amosis és conscient que el seu país es mor perquè hi ha un nou ordre i no està preparat per adaptar-s’hi”, explica Cabanas. La guerra secessionista de la Tebida separa la família d’Amosis. “Hi ha una part de la família molt nacionalista i romàntica i una altra que és més pragmàtica i a la qual li interessen sobretot els diners”, diu l’escriptor. Amosis pertany a aquesta segona part. El seu germà és el que es queda lluitant pel que creu. És un nacionalista amb un mal final: es converteix en un pària.

Els abusos dels banquers

La història d’Amosis, els seus amors i les seves desventures -s’arruïna diverses vegades però sempre se n’acaba sortint- serveixen a Cabanas per descriure la decadència d’Egipte, la convivència de diferents cultures a Alexandria i l’emergència de Roma al segle I aC. L’escriptor descriu amb tots els detalls Rakotis, el barri dels llibreters d’Alexandria; la màgia que impregnava els seus carrers, amb els tiradors de cartes o els que llegien el futur resseguint les línies de les mans; els vins, la vida portuària o les caravanes que recorrien el desert. De Roma, Cabanas també en mostra la part més fosca: les pràctiques abusives dels banquers. “Brutus, per exemple, es va lucrar amb préstecs que tenien interessos que superaven el 48%. Els romans prestaven diners als reis de països rics i que se sabia que no els podrien tornar. Així podien explotar els recursos naturals dels seus països. Les coses no han canviat gaire”, reflexiona l’autor.

Malgrat que al llibre hi surten molts detalls de com es vivia al segle I aC, Cabanas assegura que sobretot vol emocionar el lector: “El que vull és que el lector aprengui sense abocar-li milers de dades. Que, a través d’uns personatges, visqui aquests escenaris de manera senzilla”. L’origen del títol té a veure amb la ironia del destí: “Amosis creu que és ell qui decideix el camí però al final s’adona que és el destí el que ho ordena tot i el que et porta a llocs insospitats”, conclou l’autor.