GUERRILLA URBANA
Cultura 07/10/2016

Tòquio pot esperar

El Ramen-ya Hiro ha aconseguit que els barcelonins preferim un bol de 'ramen' abans que d’escudella

2 min
Ramen-ya Hiro.

El Japó està de moda. I punt. I si no que m'expliquin per què m’he passat l’estiu empassant-me les fotos del 80% dels meus coneguts per l'illa nipona. El Japó és EL destí. I els que –ENCARA– no hem tingut la sort de descobrir-lo, hem hagut de tirar de tot tipus de restaurants de sushi local. I tampoc ha estat tan malament, eh? Ara que comença a fer fresca, però, el consol es transforma en un bon bol de ramen. I al millor de la ciutat no li fa falta un local cool. Ni excessives pretensions. I és que quan passes a ser un clàssic, ni res ni ningú et pot destronar.

El Ramen-ya Hiro va obrir fa gairebé 4 anys. Van ser els primers a especialitzar-se en aquest plat. I a popularitzar-lo. Encara recordo la primera vegada que vaig tastar la seva sopa de fideus. Sopa de fideus! Dit així sembla que es desvirtuï. El ramen. El ramen és tocar el cel i tornar a la terra en 0 coma. I el del Ya Hiro, ni t’ho explico. El seu xef elabora cada nit la pasta dels fideus + la carn de porc (que triga més de 10 hores a estar al punt). I el resultat de l’esforç = que se’t desfaci a la boca. YUMMY.

Són les 13 h i encara que per als mediterranis és d'hora per dinar, surto de casa disparada. Els barcelonins saben el que es fan, i probablement no sóc l’única que he tingut la brillant idea de fer el primer ramen de la temporada. Entro de pressa, només queda una taula i algun lloc a la barra. Un 60% dels comensals són orientals. No cal dir res més, oi? En qüestió de mitja hora el local s'omple del tot. A fora, una filera d'afamats fan cua per entrar. Per sort jo ja sóc dins, devorant el meu ramen amb base de miso. I sabeu què us dic? Que de moment, Tòquio pot esperar.

Ramen-ya Hiro. Girona, 164 (Barcelona)

stats