Els festivals de les dimensions del Primavera Sound treballen la comunicació buscant adreçar-se directament al seu públic sense intermediaris. Per anunciar el cartell del 2019 van decidir aprofitar la posada en marxa de la ràdio del Primavera Sound, tres canals online: un amb programes en castellà, un altre en anglès i el tercer només amb música. Van convocar qui volgués saber el cartell a seguir la ràdio a partir de les cinc de la tarda. Una estona més tard, la ràdio es va convertir en imatges al canal de YouTube. Amb no pocs problemes tècnics i de ritme, la presentació del cartell s’estava convertint en una campanya de promoció de la ràdio, i els comentaris que hi deixaven els espectadors eren poc amables. Ningú entenia per què trigaven tant a anunciar el cartell. Potser tampoc era la millor manera d’estrenar el patrocini d’Inditex, amb qui el festival llançarà una col·lecció de roba de la marca Pull & Bear, la mateixa amb la qual ha signat Rosalía.
El ‘trap’ i el ‘reggaeton’ es fan forts al Primavera Sound
J Balvin i Rosalía destaquen en un cartell amb Interpol, Solange, Tame Impala i Janelle Monáe
BarcelonaLes anomenades músiques urbanes, tant d’arrel llatina com afroamericana, tindran un espai rellevant en la dinovena edició del festival Primavera Sound, que se celebrarà al Parc del Fòrum del 30 de maig a l’1 de juny. J Balvin i Rosalía destaquen en una programació en què el trap, el reggaeton i diferents formulacions de les músiques negres no són gens anecdòtiques, sinó tot el contrari. El colombià i la de Sant Esteve Sesrovires ocuparan un lloc de privilegi la nit del dissabte 1 de juny d’acord amb l’estatus aconseguit amb Vibras (Universal) i El mal querer (Sony), respectivament, dos dels discos més interessants i més escoltats del 2018. A més, el festival els programa un darrere l’altra per facilitar la possibilitat que Rosalía aparegui en el concert de J Balvin per cantar Brillo, el tema que comparteixen a Vibras. I si el colombià ja és a Barcelona divendres potser podrà fer una aparició en el xou de la novaiorquesa Cardi B per reviure en directe I like it, la cançó que acumula més de 640 milions d’escoltes només a Spotify. La terna de dissabte la tancarà Solange en la que serà la seva tercera visita al festival. Solange, germana de Beyoncé, és una de les artistes que s’acostumen a citar entre les influències que ha assimilat Rosalía. És com si l’equip de programadors hagués volgut fer ben evident aquesta connexió. I, estirant el fil de la sobreanàlisi, fins i tot es pot interpretar que amb tota la intenció del món han inclòs en el cartell (però divendres) Maria José Llergo, la jove cantaora gitana el nom de la qual ha sovintejat en els debats sobre apropiacionisme cultural que ha generat Rosalía.
La magnitud de l’aposta del Primavera Sound pel present urbà en un sentit ampli queda demostrada en el fet que noms com ara Janelle Monáe, Princess Nokia, Cardi B, Future, FKA Twigs i Kali Uchis ocupen llocs nobles en el cartell al costat d’Erykah Badu, Neneh Cherry i el raper Nas, representants significatius de generacions anteriors. Curiosament, moltes d’aquestes artistes, incloent-hi Rosalía, van passar abans pel Sónar, però en cap cas desentonen en el Primavera Sound. Ja fa temps que algunes fronteres estètiques entre els dos festivals es van fer més permeables.
I pel que fa al reggaeton, a banda de superestrelles com J Balvin, que estan reconnectant el gènere amb diferents arrels llatines, hi haurà pioners com el panameny Japanese i la porto-riquenya Ivy Queen, entre d’altres.
Un escenari per a Yung Beef
L’altre senyal que indica que els programadors realment volen ampliar públics disposats a pagar 191 euros per l’abonament, i superar aquella antiga hegemonia del perfil indie, és que fins i tot hi haurà un escenari comissariat per Yung Beef i dedicat exclusivament al trap, el hip-hop i el reggaeton. L’ex Pxxr Gvng repeteix al festival, on l’any passat va oferir un dels seus xous amb la gàbia. És a dir, tot plegat demostra que el Primavera Sound compensa de llarg la cancel·lació de l’any passat del concert de Migos, el grup estrella del trap nord-americà. Per cert, ahir es va fer públic el divorci de Cardi B i Offset, un dels rapers de Migos; la repercussió mediàtica d’aquest divorci també és conseqüència de la popularitat del trap i el hip-hop, especialment als Estats Units.
Tanmateix, més que capgirar la línia artística, el que fa el festival és ampliar el camp de batalla de les músiques urbanes que ja esquitxaven les programacions d’edicions anteriors. Intenta lligar-les al relat històric del Primavera Sound sense que es percebi com un trencament. És una maniobra que es pot permetre el festival barceloní, però que altres no estan disposats a intentar. Per exemple, ahir mateix els directors del festival madrileny Mad Cool deien que “J Balvin és una línia vermella per al Mad Cool”, que és una manera de dir que el reggaeton no els encaixa en el relat musical. Curiosament, a l’esdeveniment madrileny hi actuaran grups i artistes com ara The National, Jorja Smith, Mogwai i Vampire Weekend, que han sigut habituals en les programacions del festival barceloní.
Normalitzar la paritat
On sí que hi ha un canvi molt més decidit en el Primavera Sound és en la presència de dones en el cartell, que aquesta vegada serà superior al 50% tant en la lletra petita com entre caps de cartell. Precisament l’interès del Primavera Sound en artistes femenines ha contribuït a revaloritzar els seus catxets per part de les agències de contractació, d’acord amb la implacable lògica de l’oferta i la demanda. La llista és llarga i variada: a més de totes les que ja han estat citades abans, hi haurà el retorn del melodrama pop de la sueca Robyn, el projecte de Lisa Gerrard amb les Veus Búlgares, les incendiàries rimes de la britànica Kate Tempest, l’avantguarda de la pionera electrònica Suzanne Ciani (una altra que va passar pel Sónar l’any passat), l’electricitat de la cantautora australiana Courtney Barnett, el pop de la canadenca Carly Rae Jepsen, que va néixer en el mainstream més absolut amb Call me maybe i que ara explora altres camins igualment massius... A diferència d’altres festivals, tot fa pensar que el Primavera Sound no segregarà els escenaris per gènere, sinó que la presència femenina serà una constant en tots.
Dona’m ‘indie-rock’
L’ADN fundacional del festival, el pop i el rock indie, també serà una constant en l’edició de l’any que ve. Entre els més de 200 concerts programats hi haurà caps de cartell que repeteixen, com ara Interpol, Tame Impala i Suede (també el lirisme electrònic de James Blake); retorns d’herois dels 90 com ara Stephen Malkmus, un dels responsables de la febrada indie-rock quan liderava Pavement, i un reguitzell de noms familiars per als seguidors del Primavera Sound. Alguns hi tornen amb notícies fresques, com ara Jarvis Cocker, l’ex-Pulp, o si més no amb la intenció de viure el present; d’altres, en canvi, mantenen la confiança en un passat gloriós, com ara Primal Scream, Built to Spill i la diva de l’ indie-rock Liz Phair.
En la categoria de les reunions, aquesta vegada destaquen dues estrenes al festival: l’ indie-rock dels nord-americans Guided by Voices, reactivats fa un parell d’anys, i el punk-rock dels novaiorquesos Jawbreaker, llegendes dels 90 que van tornar l’any passat quan ni tan sols els fans més incondicionals s’ho esperaven.
Però sens dubte el retorn més sorprenent és el de Stereolab, la banda britànica que tot just fa unes setmanes van anunciar que tornaven als escenaris. O potser el de Lisabö, el grup basc de post-hardcore que acaba de publicar un nou disc després de set anys i que tornarà al Parc del Fòrum, on el 2012 va protagonitzar una actuació tan visceral com política. Una de les grans influències de Lisabö va ser la banda nord-americana Fugazi, dos membres de la qual, el baixista Joe Lally i el bateria Brendan Canty, seran presents al Primavera Sound amb el projecte The Messthetics, que completa el guitarrista Anthony Pirog.
El llegendari Jon Hassell
La lletra petita, o no tan petita, del cartell amaga una infinitat d’atractius. N’hi ha que tenen caràcter d’esdeveniment, com ara l’actuació del trompetista nord-americà John Hassell, una llegenda de l’avantguarda que als 81 anys acaba de publicar el disc Listening to pictures. O els pares de l’ electro Cybotron, el duo format per Juan Atkins i Richard Davis. També hi haurà l’habitual cita amb un mite del metall, en aquest cas l’extremisme dels britànics Carcass, i un espai per a la glòria punk de Belfast, Stiff Little Fingers, que probablement actuaran al mateix escenari en què Shellac fan any rere any la seva cerimònia de ritme i soroll.
Tres jornades al Parc del Fòrum
Encara és aviat per poder fer un recorregut pel recinte del Primavera Sound perquè encara no han transcendit ni els horaris ni els escenaris de les actuacions. Sí que se sap la distribució per dies al Parc del Fòrum. El dijous 30 de maig el prime time serà per a Erykah Badu, Future i Interpol, que és una manera d’acontentar públics diversos, o un mateix públic amb gustos diversos: soul, hip-hop contemporani i rock indie. També serà el dia de Mac DeMarco, Christine and the Queens, Nas i Nitzer Ebb. També es posaran en joc cartes de diferents pals el divendres 31 de maig, amb caps de cartell com ara el rock psicodèlic de Tame Impala, el hip-hop de Cardi B i l’inabastable univers de Janelle Monáe. Finalment, el dissabte 1 de juny el Primavera Sound situa en els llocs de privilegi a Solange, J Balvin i Rosalía, la primera artista catalana que rep tractament de cap de cartell al festival barceloní.
Com mana la tradició, hi haurà jornades gratuïtes al Fòrum (dimecres) i CCCB (diumenge); en aquesta última hi actuaran els Filthy Friends, un supergrup amb Peter Buck (ex R.E.M.) i Corin Tucker (Sleater-Kinney).
