El 'true crime' de moda a Netflix no va del que sembla

'Escena del crimen. Desaparición en el Hotel Cecil'

Joe Berlinger per a Netflix

El cas va esdevenir famós arran d'un vídeo viral. L'any 2013, la policia de Los Angeles buscava una noia canadenca desapareguda a la ciutat californiana, Elisa Lam. Per ampliar les possibilitats de trobar-la van penjar a internet les imatges de la càmera de seguretat d'un ascensor de l'hotel on s'allotjava, en què se la veia per últim cop. Lluny de mostrar la jove en la rutina insubstancial d'entrar o sortir de la cabina, el vídeo revelava una Elisa que es comportava de manera ben estranya i que, malgrat estar sola, semblava comunicar-se amb algú fora de camp. La baixa definició pròpia d'aquests enregistraments digitals contribuïa en accentuar l'estranyesa de tot plegat. A què es devia l'actitud alterada i atemorida de l'Elisa? ¿Estava interactuant amb alguna altra persona que l'enquadrament no arribava a mostrar? ¿Aquest breu fragment de vídeo era clau per resoldre la seva desaparició? 

La xarxa va embogir. No només milions de persones van veure el clip fascinades pel seu component inquietant. Tampoc van trigar a aparèixer multitud d'investigadors amateurs obsessionats per desxifrar el misteri que encloïen les imatges. Malauradament, pocs dies després es va trobar el cos sense vida d'Elisa Lam en un dels dipòsits d'aigua del mateix hotel. Les especulacions van tornar-se a disparar. Fins i tot l'establiment en qüestió, l'històric Hotel Cecil, va convertir-se en un possible sospitós entre els aficionats a les conspiranòies i a les llegendes urbanes.

El cas d'Elisa Lam centra el true crime Escena del crimen. Desaparición en el Hotel Cecil de Joe Berlinger. El director no és precisament un nouvingut en aquest gènere. A finals dels noranta va cofirmar amb Bruce Sinofsky Paradise lost, una trilogia de documentals al voltant dels Tres de West Memphis, uns nois acusats d'assassinar un nen de la zona. A través dels seus films, els directors feien palès que als adolescents se'ls havia acusat bàsicament per la seva afició a la música metal, que es llegia com a evidència de possibles pràctiques satàniques (sic!). Paradise lost ha quedat com un true crime pioner en la seva revisió d'un cas per desmuntar-ne la versió oficial.

A priori també sembla que Escena del crimen repassarà els fets al voltant de la mort d'Elisa Lam per explicar-ne algun tipus de veritat amagada o qüestionar la investigació policial. La sèrie, tanmateix, es desvia d'aquest camí per explorar-ne d'altres. Amb l'excusa del llarg historial criminal que presenta l'Hotel Cecil, s'aprofundeix en un dels cantons més foscos i poc explicats de la història de Los Angeles, la política urbanística que ha generat que en ple centre existeixi un gueto, Skid Row, on malviuen milers de persones en situació d'extrema vulnerabilitat. També es ressegueix la investigació alternativa del cas que van dur a terme per internet una bona colla d'aficionats. En aquest sentit, Berlinger es reserva un gir final que connecta Escena del crimen amb Paradise lost a l'hora de denunciar les falses acusacions cap a persones pel seu aspecte o gustos musicals.

En conclusió, Escena del crimen posa de manifest fins a quin punt certes investigacions paral·leles cada cop més habituals a la xarxa nodreixen teories conspiranòiques i propicien l'assetjament a persones innocents. Escena del crimen és un true crime que, per variar, es posiciona en contra de les recerques no professionals i reivindica que moltes vegades l'explicació a un misteri és la més lògica i racional. També la més prosaica i avorrida.