Mèdia 25/06/2021

De La Farga a Hawkins, ruta turística pels pobles seriòfils inventats

2 min
'Las chicas Gilmore' passava al poble d''Stars Hollow'

El lloc on s’ambienten les ficcions sovint és tan important com els personatges que viuen les històries. Els pobles petits, moltes vegades inventats, són un recurs narratiu que permet estructurar sèries amb una idiosincràsia pròpia i éssers pintorescos. Agafem les maletes per fer ruta per alguns dels pobles ficticis més singulars de la televisió. 

1. La Farga ('Moebius')

Per a la primera parada del nostre recorregut no cal anar gaire lluny. Una de les darreres sèries que s’ha apuntat a la moda dels pobles que semblen reals però no ho són és el thriller de TV3 Moebius. Els protagonistes viuen a la Farga, “un petit poble imaginari de la Catalunya interior”, segons assenyalava la cadena en la presentació de la sèrie, però la població no té elements gaire característics, o almenys la producció s’encarrega d’ocultar-los. L’escenari és més aviat una excusa per mostrar una comunitat relativament tancada en què qui més qui menys té els seus secrets. L’aparició d’un estudiant mort despertarà el cuquet d’investigadora d’una de les seves mestres, que descobrirà que el noi era víctima de bullying, un secret a veus que ningú s’atrevia a denunciar. 



On es pot veure la sèrie? A TV3 i 3alacarta

L'escenari principal de 'Moebius' és l'institut on treballa la protagonista.
2. Easttown ('Mare of Easttown')

El gran èxit d’aquesta temporada deixa clara la importància del seu escenari principal incorporant-lo al títol. Easttown és fictici però té moltíssimes connexions amb la realitat: el poble on viu Kate Winslet, en el paper de la detectiu Mare Sheehan, està inspirat en Berwyn, la població de 3.500 habitants que forma part del municipi d’Easttown, zona suburbial de Pennsilvània, on va créixer el creador de la sèrie, Bard Ingelsby. “Volia explicar una història sobre el lloc on em vaig criar i vaig créixer. Realment vaig pujar envoltat de molts personatges que són propis d’aquesta part del país. Els volia retratar amb molta empatia”, explica Ingelsby. El poble que mostra Mare of Easttown és un lloc depriment i deprimit que captura l’atmosfera d’una zona afectada per la crisi dels opioides i la decadència del sector industrial. Ingelsby va utilitzar escenaris reals de la zona per filmar la sèrie. 


On es pot veure la sèrie? A la HBO

El poble on viu la Mare és una zona suburbial.
3. Novariz ('El desorden que dejas')

També de professores i estudiants va aquesta minisèrie de Netflix que va saber treure el màxim partit a la Galícia rural. La Raquel, una professora d’institut, es trasllada a Novariz, el poble del seu marit, per substituir una mestra de l’institut local morta recentment. La sèrie està basada en la novel·la homònima de Carlos Montero (Élite), nascut a Celanova, poble de la província d’Ourense que serveix de teló de fons del Novariz fictici. Una de les localitzacions que més va sorprendre va ser l’institut on passa bona part de l’acció. El centre és real: es tracta de l'IES Celanova Celso Emilio Ferreiro, ubicat al monestir de Sant Salvador, on va estudiar l’autor de la història. Els responsables de la sèrie asseguren que Novariz vol ser un poble qualsevol, un d’aquells “pobles gallecs en què tots es coneixen i tots es protegeixen”. 


On es pot veure la sèrie? A Netflix

'El desorden que dejas' treu profit dels paisatges gallecs.
4. Twin Peaks ('Twin Peaks')

La mare de tots els pobles sinistres inventats. L’escenari de la mort de Laura Palmer i el lloc on es pot menjar un deliciós pastís de cireres és fruit de la imaginació de David Lynch però és fàcilment localitzable en el món real. La sèrie es va rodar a l’estat de Washington i molts dels llocs on es va gravar són accessibles i fàcilment visitables. El Great Northern Hotel de la sèrie, un dels escenaris principals i on viu l’agent Dale Cooper (Kyle MacLachlan), és el Salish Lodge and Spa, situat al costat de les cataractes de Snoqualmie que es podien veure en els títols de crèdit de la sèrie. La inspiració per a l’hotel, però, va ser el Kiana Lodge, on es va rodar la famosa escena en què la policia troba el cos de Laura Palmer. Si es vol tastar el pastís de cirera que tornava boig l’agent Cooper s’ha de visitar el Twede’s Café, que per a la sèrie es va convertir en el Double R Diner. Està situat al desangelat poble de North Bend, a vuit minuts en cotxe des de Snoqualmie.


On es pot veure la sèrie? Actualment no està disponible a cap plataforma però sí que ho està en format DVD

Imatge dels títols de crèdit de 'Twin Peaks'.
5. Cicely ('Doctor en Alaska')

Saltar de Twin Peaks a Cicely, el poble d’Alaska on anava a parar el doctor Fleishamn, és fàcil, ja que estan pràcticament l'un al costat de l’altre. El Cicely de ficció era a Alaska però els escenaris reals pertanyen a l’estat de Washington, igual que el teló de fons de Twin Peaks. Cicely és, de fet, Roslyn, un poble de menys de 1.000 habitants que consisteix pràcticament en un únic carrer principal. Amb un passeig de 10 minuts ja es pot veure el mural del camell del Cafè Roslyn, el mateix que servia com a teló de fons del passeig que feia un majestuós ant en el títols de crèdit inicials de la sèrie. Pràcticament en el mateix carrer (el poble no té gaires més encreuaments), hi ha una reproducció de l’emissora de ràdio KBHR, des la qual Chris Stevens (un John Corbett pre Sexo en Nueva York) feia reflexions filosòfiques mentre punxava música.


On es pot veure la sèrie? Actualment no està disponible a cap plataforma però sí que ho està en format DVD

6. Capeside ('Dawson Crece')

Pocs llocs amb vistes més idíl·liques que Capeside, el poble on vivia el patidor Dawson, un adolescent obsessionat amb Steven Spielberg i sempre a punt per a drames sentimentals. Lamentablement, ni Capeside ni els capvespres al costat del llac són reals. Segons la sèrie, el poble amb les postes de sol més boniques de la televisió és a Massachusetts, però en realitat totes les escenes es van rodar a Carolina del Nord, en concret a la població portuaria de Wilmington, on va créixer el creador de Dawson crece, Kevin Williamson. El lloc que dona el títol original a la sèrie adolescent –Dawson’s creek (El rierol de Dawson)– era un indret on Williamson i els altres adolescents del poble es reunien i que podreu visitar si alguna vegada aneu fins a Wilmington. Una localització que es pot xafardejar és Hell’s Kitchen, el bar on començava a treballar la Joey (Katie Holmes) a la sisena temporada. 


On es pot veure la sèrie? A Netflix

Una vista de Capeside.
Una vista de Capeside.
7. Stars Hollow ('Las chicas Gilmore')

El poble on viuen Lorelai i Rory Gilmore és sinònim de lloc feliç, una comunitat on tothom s’ajuda, encara que primer rondinin. A Stars Hollow, suposadament situat a Connecticut, tothom esmorza a Luke’s Diner, remena mobles antics a la botiga de la mare de la Lane i viu moments transcendentals a la glorieta situada al centre del poble. La desil·lusionant realitat, però, és que es tracta d'un plató dels estudis de Warner Bros. que intentava recollir l’essència de Washington Depot, també a Connecticut, la població que va servir d’inspiració a Amy Sherman-Palladino a l’hora d’imaginar on vivien les Gilmore, una mare i una filla amb incontinència verbal i un amor desfermat pel menjar porqueria. La creadora de la sèrie ha explicat que va visitar el poble per vacances i que la bellesa del poble i el caliu dels seus habitants la van seduir fins al punt que va intentar capturar aquell ambient en el primer guió de la sèrie. L’hotel on va estar allotjada, The Mayflower Inn & Spa, li va servir per imaginar el bed and breakfast on treballa la Lorelai al principi de Las chicas Gilmore. A banda de Washington Depot, el més semblant a un Stars Hollow real és Unionville, el poble d’Ontario (Canadà) on es va rodar l’episodi pilot de la sèrie. 


On es pot veure la sèrie? A Netflix


La Lorelai i la seva filla Rory a la glorieta de Stars Hollow.
8. Hawkins ('Stranger things')

L’escenari principal d'aquesta sèrie de ciència-ficció és un altre membre il·lustre del club de pobles sinistres. Hawkins, a Indiana, es podria endur el premi a la població amb més fenòmens paranormals. La sèrie, que pròximament estrenarà la quarta temporada, s’ha rodat a Geòrgia, un dels estats dels Estats Units que dona més facilitats i incentius per rodar, i si bé el poble protagonista és totalment fictici alguns dels seus indrets més emblemàtics sí que es poden visitar. És el cas del centre comercial on té lloc bona part de la trama de la tercera temporada. Els germans Duffer, creadors de Stranger things, van rodar bona part de les escenes a Gwinnett Place Mall, un centre comercial dels suburbis d’Atlanta que va obrir l’any 1984, la mateixa època en què té lloc la ficció. A partir dels anys 2000 el centre va entrar en decadència i des de llavors està disponible per a filmacions. També es pot visitar el laboratori on tenen lloc els pertorbadors experiments que es veuen a la sèrie: es tracta d’un dels edificis que la Universitat d’Emory té al campus Briarcliff, a Atlanta. Els fans de Stranger things també es poden banyar a la piscina comunitària de Hawkins: només han d’anar a la piscina de South Bend, també a Atlanta. 

On es pot veure la sèrie? A Netlix

La piscina de 'Stranger things'.
La ciutat sense nom de ‘Line of duty’

Mentre que algunes sèries s’esforcen molt per donar als escenaris on tenen lloc un nom i una personalitat molt marcada, d'altres eviten de forma deliberada tenir una localització massa concreta. Un dels casos més evidents és la britànica Line of duty, que esquiva en tot moment posar nom a la ciutat per on es mou l’AC-12, el grup d’anticorrupció de la policia anglesa liderat per Ted Hastings. Es diuen noms de carrers i d’alguns llocs concrets, però mai es revela a quina ciutat passa exactament l’acció. 

De tots els enigmes de la sèrie, el més gros és saber on té lloc, ja que el seu creador, Jed Mercurio, sempre ha optat per la vaguetat. De fet, les màximes coordenades que té l’espectador són que Hastings i els agents Arnott i Fleming treballen a la zona dels Midlands, cosa que va fer suposar que la sèrie se situava a Birmingham, on es va rodar la primera entrega. A partir de la segona temporada, la producció es va traslladar a Belfast i això va fer que totes les elucubracions dels espectadors se n’anessin en orris. Això sí, independentment d’on se suposi que passi la sèrie, les localitzacions reals són fàcils de visitar: les oficines de l’AC-12 són a la seu d’Invest Northern Ireland, l’agència de desenvolupament econòmic, i per crear l’edifici principal de la policia es va fer servir la Belfast Central Library. També es pot visitar un dels escenaris més icònics de la sèrie, el pas subterrani on Arnott i Fleming es passen informació quan fan operacions encobertes. El passadís és a Queen's Square.

El pas subterrani on es troben els protagonistes de 'Line of duty'.
stats