El turisme, un fenomen antropològic i místic

Es Baluard presenta ‘Ciutat de vacances’ a Venècia

Venècia, Barcelona i les Illes Balears tenen una problemàtica en comú: els estralls del turisme. Així que la Biennal és un escenari més que adequat perquè el museu Es Baluard i l’Arts Santa Mònica presentin el projecte que tenen entre mans: Ciutat de vacances. “Creiem que és molt interessant abordar el fenomen del turisme des de la perspectiva de la creació contemporània i la investigació, amb obres de nova producció”, explica la directora d’Es Baluard i comissària general del projecte, Nekane Aramburu.

Catalunya fa de guia per la Venècia que no pot ser vista

A Venècia, el projecte pren la forma d’un estand turístic fals que es pot visitar al Palazzo Grimani fins al 8 de juliol i que ha sigut dissenyat en col·laboració amb els estudiants de l’Istituto Europeo di Design. Pel que fa a l’exposició on es podran veure els treballs dels artistes seleccionats, la primera obrirà les portes a Es Baluard el 25 de maig i arribarà a Barcelona el 14 de setembre. A més, el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana s’ha sumat al projecte, i el Museu d’Art Contemporani d’Alacant rebrà la mostra el 2018.

Ciutat de vacances es remunta al 2016 i hi participen Juan Aizpitarte, Ángela Bonadies, Domènec, Idensitat (Gaspar Maza, Ramon Parramon), Left Hand Rotation, Ángel Marcos, Neus Marroig, Marc Morell, Ana A. Ochoa, Irene Pittatore, Marina Planas i Miguel Trillo. “No es tracta de posar en evidència el fenomen del turisme, sinó d’analitzar-lo. De fet, és especialment oportú presentar-lo coincidint amb la inauguració de la Biennal, perquè Venècia també ens rep a nosaltres, que som turistes de l’art i anem d’un lloc a un altre seguint els diferents esdeveniments -explica Aramburu-. A Es Baluard, Ciutat de vacances serà l’exposició de l’estiu i servirà perquè els turistes s’interroguin a ells mateixos”.

Ciutat de vacances s’ha endinsat en la realitat veneciana amb una recerca de la italiana Irene Pittatore sobre els treballadors del món del turisme, però l’objectiu d’aquest projecte va més enllà de fer una anàlisi sociològica. “La diàspora turística que està alterant la vida quotidiana d’una ciutat determinada ens parla de nocions com el culte al sol primitiu, és una qüestió gairebé religiosa, i els viatgers que van del nord al sud es poden veure com croats”, diu Aramburu. Aquesta mateixa lògica simbòlica i aquesta visió mística del turisme, la comissària també l’aplica a la mateixa Biennal: “ El pavelló espanyol no deixa de ser com el Poble Espanyol que hi ha a Barcelona i a Palma, on la gent va a reconèixer un fòssil de la història”.

Pel que fa a les obres que s’hi exposaran, Domènec ha editat una col·lecció de postals amb edificis i espais que d’entrada poden semblar molt atractius però que en algun moment de la història han sigut protagonistes d’un conflicte, com el parc de la Ciutadella o l’Hotel Colón. La videoartista i escriptora Marina Planas és neta de Josep Planas Montanyà, l’introductor de la targeta postal i la fotografia turística a Mallorca, i presentarà una interpretació contemporània de l’arxiu del seu avi. El projecte de Neus Marroig té un accent més conceptual: ha desenvolupat una anàlisi de la imatge pública de Mallorca a través d’una selecció de cites de llibres i guies de viatge publicats des de l’any 1839 fins a l’actualitat.