LITERATURA

Han Kang: "Nosaltres no veiem la violència, però sempre és aquí"

L'autora presenta la inquietant novel·la 'La vegetariana', premi Man Booker 2016

Han Kang (Gwangju, 1970) ahir a l’Hotel Pulitzer de Barcelona. / RAQUEL MOSULL

A Han Kang no li agrada gaire marxar de Corea del Sud: a part del jet lag -problema menor que soluciona prenent cafè-, el pitjor dels viatges és que l’obliguen a interrompre el seu procés creatiu, que li requereix una gran introspecció. En altres autors podria tractar-se d’una afirmació impostada, però les paraules de Han, pronunciades amb un fil de veu i la mirada escàpola, fan pensar que la novel·lista viu, efectivament, entre dos mons, el real i el de la seva literatura, i prefereix el segon.

La vegetariana, que acaba de publicar en català i castellà Rata, ha tingut un llarg recorregut que va començar quan en va aparèixer la versió en coreà fa tot just una dècada. “La novel·la va ser ben rebuda per la crítica literària i per una minoria de lectors seriosos -recorda-. Així i tot, la reacció general va ser una altra: es va considerar que el llibre era estrany i que el personatge principal, la Yeonghye, era extrem”. Dividit en tres parts narrades cadascuna des del punt de vista d’un dels familiars de Yeonghye, La vegetariana comença amb un marit que explica que la seva dona ha canviat de la nit al dia: ha decidit que deixa de menjar carn per sempre més. El que podria ser la història, més o menys costumista, d’una elecció alimentària -que la mateixa autora va mantenir durant anys, fins que per prescripció mèdica va haver de deixar-ho- es converteix en una novel·la anguniosa en què, paral·lelament a la pèrdua de pes de Yeonghye, la jove també experimenta un procés d’alienació que a poc a poc la separa del marit i de la família. “La Yeonghye porta la seva idea de deixar de menjar fins a les últimes conseqüències -diu-. Jo no la veig com una història extravagant, sinó com una paràbola que descriu què passa quan algú descobreix la violència que hi ha al món i en si mateixa com a ésser humà i es proposa rebutjar-la”.

Sensibilitat i delicadesa

La protagonista és algú “extremament sensible i delicat”, tal com resumeix l’autora. Després d’un malson en què Yeonghye es descobreix menjant carn crua en un graner s’adona de l’atrocitat de consumir animals i decideix no prendre’n mai més. “Nosaltres no veiem la violència, però sempre és aquí -diu Han-. La Yeonghye pateix al màxim i lluita en silenci contra qualsevol tipus de violència”. Per això pensa que la manera més pacífica d’existir és provocant-se una transformació. Si Kafka imaginava Gregor Samsa convertit en un insecte gegant, Han Kang confecciona una alternativa vegetal per a la seva protagonista, que cada vegada menja menys, li agrada treure’s la roba i fa la fotosíntesi exposant-se al sol. Més endavant, quan socialment se la considera una pertorbada i se l’ha tancat en un hospital psiquiàtric, provarà de passar tanta estona com pugui fent el pi, imitant els arbres. “Se’m va acudir que les arrels dels arbres són el seu cap i que per aguantar-se drets sobre la terra han de fer un esforç continuat -explica-. Els arbres se sostenen empenyent tot un món cap amunt, el de les fulles i els fruits que els pengen de les branques”. Detalls com aquest demostren la particular aproximació a la literatura de l’autora, que va rebre el prestigiós Man Booker International per aquesta novel·la el 2016. La vegetariana es pot llegir també com un atac contra les convencions i el sistema: “Seguir amb determinació el que creus, si és una opció tan radical com la de la Yeonghye, et pot portar a l’autodestrucció”, comenta l’autora.

Abans d’aquest llibre, Han havia escrit dues novel·les i diversos reculls de narracions. La primera va ser El cérvol negre (1998), “sobre una dona que desapareix i els seus parents i coneguts es pregunten qui va ser i què li va fer decidir esfumar-se”, i la segona La teva mà freda (2002), “en què un escultor que fa motlles de guix dels cossos de dones les torna a buscar per saber com podria modelar la seva interioritat”. En aquesta última dècada ha continuat escrivint: per descobrir com ha evolucionat, Rata en publicarà a la tardor una altra novel·la, que en anglès ha aparegut amb el títol Human acts (2016), en què l’escriptora recrea la revolta ciutadana de Gwangju el 1980 després de l’assassinat dels estudiants universitaris que protestaven contra el govern militar del moment. Va ser a Gwangju on Han va néixer el 1970.

La consagració internacional de la literatura coreana

L’any 2013, el nom del poeta i novel·lista sud-coreà Ko Un (1933) va aparèixer entre els tres primers llocs de les apostes per guanyar el premi Nobel, per darrere de Haruki Murakami -un dels reincidents de l’últim lustre- i Alice Munro, que finalment el va guanyar. Ko és un dels clàssics vivents de les lletres coreanes, popular i prolífic -ha publicat més de 150 títols-, exponent d’una generació d’escriptors compromesos políticament i socialment a través de la seva obra. La candidatura al Nobel va ser la primera mostra de consagració de la literatura de Corea del Sud, país que es va començar a obrir internacionalment a partir de la democratització de finals dels 80.

El premi Man Booker a Han Kang el 2016 per la traducció anglesa de La vegetariana va ser un segon toc d’alerta de la força de la producció literària coreana, que dos anys abans havia sigut la convidada d’honor a la fira del llibre de Londres: al mercat anglosaxó -també al francès- hi ha un degoteig constant de traduccions d’autors del país, entre les quals hi ha llibres de Shin Kyung-sook (1963), Kim Young-Ha (1968) i Lee Seung-U (1959). En castellà hi ha hagut iniciatives d’editorials com la sevillana Barataria, l’argentina Bajo la Luna o la col·lecció que li dedica la mexicana Ermitaño. En català, Godall va publicar al febrer la primera traducció del coreà, l’excel·lent recull de contes Corre, pare, corre!,de Kim Ae-Ran (1980), jove autora multipremiada -se n’han ocupat Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill-. La primera signa, juntament amb Raimon Blancafort, la versió catalana de La vegetariana. Abans de l’estiu ens arribarà una mostra de la literatura de Corea del Nord: són els contes de L’acusació, que un familiar de Bandi ha aconseguit treure del país i que parlen de les penúries dels ciutadans durant els últims anys de dictadura. En català el publicarà Periscopi en traducció d’Hèctor Bofill i Hye Young Yu.

Més continguts de