Les crues veritats de 'L'ànec salvatge' conquereixen els 20ens Premis de la Crítica

BarcelonaEl teatre va arraconar ahir la llegenda i es va deixar il·luminar profusament pel color groc. “Tenim moltes ganes de donar veu a molta gent en temps en què s’imposa el silenci”, anunciava d’entrada una de les presentadores dels vintens Premis de la Crítica, Anna Pérez Pagès, durant la gala que va tenir lloc a La Villarroel. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya van encetar les reivindicacions. “Estem vivint un greu moment de vulneració dels drets fonamentals, i per això creiem que el teatre és més necessari que mai”, van afirmar amb un manifest comú. Les nombroses reclamacions per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats van encapçalar una cerimònia que també va estar marcada pel clam a favor de la llibertat d’expressió, la presència de les dones a la professió i les denúncies de la precarietat del sector a càrrec dels premiats i de col·lectius com ara Dona’m Escena i No Callarem.

L’ànec salvatge, de Henrik Ibsen, estrenada el març passat i dirigida per Julio Manrique, es va proclamar la gran triomfadora de la nit amb quatre reconeixements: millor espectacle, millor direcció, millor espai escènic (Lluc Castells) i millor espai sonor (Damien Bazin). Aquest any els reconeixements a millors interpretacions van quedar força repartits. Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura van recollir el premi ex aequo a millor actriu principal per Les noies de Mossbank Road. “Volem excel·lència i qualitat, i aquestes no tenen gènere”, van reivindicar les actrius. Xicu Masó, que va rebre el guardó al millor actor per El metge de Lampedusa, va recordar que el vaixell Open Arms està requisat. La interpretació de Teresa Vallicrosa de la líder d’una secta a Els nens desagraïts li va valer el guardó a millor actriu de repartiment, i Oriol Pla va aconseguir el de millor actor de repartiment pel seu paper a La calavera de Connemara. A més, Els nens desagraïts, de Llàtzer Garcia, es va imposar en la categoria de millor text, i Àlex Rigola ho va fer en la categoria de millor adaptació per Ivànov.

Premi especial a Iago Pericot

Els crítics van retre un homenatge a l’escenògraf Iago Pericot concedint-li el premi Gonzalo Pérez de Olaguer. “Vaig néixer en una República Catalana -va recordar Pericot-. I pateixo quan veig que hi ha gent que va a la presó sense haver fet res de dolent”. Durant la gala també es va homenatjar La Maña amb el premi especial. Els conflictes familiars de Casi normales van coronar el muntatge com a millor musical, i la feina de Joan Garriga a Bodas de sangre li va valer el premi a millor música original o adaptada. Els premis també van distingir María Araujo per la feina de vestuari a Ricard III i la il·luminació de Boscos, a càrrec de Pep Barcons. Així mateix, la companyia emergent José y Sus Hermanas es va imposar en dues categories, el premi revelació i el de crítica jove per Los bancos regalan sandwicheras y chorizos. “Vivim temps que demanen que pensem les coses fora de premisses massa curtes que encapsulen les coses com les lleis”, va afirmar la directora i dramaturga Sílvia Ferrando. El premi noves tendències va ser per a Agnès Mateus i Quim Tarrida per Rebota, rebota y en tu cara explota, i el de teatre familiar va distingir La nena dels pardals. En dansa, Bach, de la companyia Mal Pelo, es va endur el premi a millor espectacle i el de millor ballarina per a Federica Porello, mentre que Marta Carrasco va aconseguir el premi a millor solo per Perra de nadie.