Un viatge sensorial pels contes de la mà de Ravel

L'Auditori programa l'espectacle familiar 'L'OBC balla Ravel' els dies 6, 7 i 8 de novembre

La música i la dansa es fonen en el nou espectacle familiar de L’Auditori (6, 7, 8 de novembre), L'OBC balla Ravel, amb una de les peces més juganeres del compositor francès, el ballet Ma mère l’oye. El director d’escena i coreògraf Antonio Ruz subratlla el vessant “infantil” d’aquest músic que, tot i no haver tingut fills, estava fascinat pel món innocent i fantasiós dels infants. L'autor de Ma mère l’oye repassa lliurement en aquesta obra els contes infantils clàssics tradicionals. Primer va fer una versió a piano a quatre mans i després la va orquestrar per convertir-la en ballet sobre el qual es basa l’espectacle: “Ravel mateix va fer una dramatúrgia inspirant-se en La Bella Dorment, en El Patufet o La bella i la bèstia, tot bevent de l’univers fantasiós dels nens, però no he volgut fer una interpretació literal dels contes, sinó donar al públic la llibertat d'imaginar”, explica aquest coreògraf cordovès format a l’escola de Víctor Ullate.

Condicionat per l’espai reduït que tenen els sis ballarins (tots sorgits de l’Institut del Teatre), Ruz ha jugat amb l’expressivitat del cos, els braços, les mans i la cara i amb conceptes que els mateixos ballarins pronuncien per fer reflexionar el públic. “Els ballarins ocupen l’espai davant l’orquestra, a dalt de l’orgue, i de vegades ballen entre els músics: volia que les dues disciplines dialoguessin en l’espai”. Dos alumnes de l’Oriol Martorell interpreten al piano la peça abans d’abordar-la els músics de l’OBC, que segueixen la batuta de Zoi Tsokanou. L’espectacle, per a infants a partir de 5 anys, es presenta també com una descoberta dels colors orquestrals. “He treballat en altres ocasions amb orquestres i sé que si portes el projecte molt preparat i hi poses passió, els músics et seguiran. Les dues o tres accions que tenen de gestualitat o de moure l'instrument els músics de l’OBC ho fan encantats.” L’espectacle, que es va estrenar l’abril passat, ha dut a terme paral·lelament una feina amb les escoles que al final se sumen amb una petita coreografia grupal que han après gràcies a un videotutorial. “Tot està pensat per a un públic familiar i infantil; per exemple, comencem amb la Pavana de Fauré amb un tempo tranquil perquè els nens i nenes vagin entrant en aquest univers, i les peces no són gaire llargues”.


Acostar l’art del moviment

“Espectacles com aquests són necessaris per transmetre l’amor per la dansa als més petits. El problema és de base, és un problema d’educació; cal acostar la dansa de la manera més natural”, opina Ruz, que ha col·laborat amb agrupacions internacionals com Sasha Waltz and Guests. En aquest “viatge sensorial i de somni” que ha ideat busca, sobretot, despertar l’interès i eliminar els prejudicis de la dansa: “De vegades es veu com a inassolible i, en canvi, si la poses a l’abast i pots contemplar de prop els ballarins, el públic s’hi enganxa”.