Una novel·la sobre les víctimes dels genis s’emporta el Premi Octubre de narrativa
‘Les llàgrimes d’Orfeu’ i ‘Ratzinger Papa265’ protagonitzen els guardons literaris de l'editorial 3 i 4
ValènciaLa novel·la Les llàgrimes d’Orfeu de l’escriptor Vicent Pallarés, que es posa en la pell dels familiars que se sacrifiquen perquè els autors, obsedits en les seves obres, puguin bastir les seves creacions, i la peça teatral Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma) del dramaturg Manuel Molins, que denuncia l’homofòbia i la corrupció econòmica de la jerarquia eclesiàstica, es van emportar els guardons Andrònima de narrativa i Pere Capellà de teatre de la 46aedició dels premis Octubre que es van lliurar aquest dissabte a València.
El premi Vicent Andrés Estellés de poesia va recaure en el recull El rastre d’uns escrits de l’escriptor Carles Camps, i el Joan Fuster d’assaig, en el treball Passats i presents d’allà i d’ací de Margarida Castellano, que analitza l’impacte de la multiculturalitat en els nous rols femenins. En total, a la 46a edició dels premis Octubre, que impulsa Edicions 3i4, es van presentar 117originals.
La narració de Vicent Pallarés recorre els moments més destacats de la trajectòria del revolucionari guitarrista valencià Francesc d’Assís Tàrrega (Vila-real, 21 de novembre del 1852 - Barcelona, 15 de desembre del 1909) a través dels ulls de la seva muller, que va haver d’abandonar la seva passió musical per assumir la gestió familiar, i de Vicent Tàrrega, germà del concertista, que es va sacrificar per mantenir econòmicament la família. “Vaig llegir una biografia beatífica i ensucrada de Tàrrega i em va interessar investigar qui va haver de patir les obsessions i manies d’aquest geni”, va explicar l’autor, barceloní de naixement però arrelat al País Valencià des de ben menut.
Darrere de l’escriptura de Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma) batega la indignació de Manuel Molins, que denuncia la contradicció que suposa que el Vaticà sigui “un dels estats més homofòbics del món”, al mateix temps que “acull molts homosexuals”. El consagrat dramaturg valencià també alerta del paper de “paradís fiscal” del Vaticà i rebat la interpretació habitual de l’Església sobre la sodomia “com un pecat sexual quan és un pecat social”. Per a Molins, la sodomia es materialitza en “la negació i el rebuig de l’altre”, i té un gran exemple en l’Europa que es mostra indiferent davant l’arribada de ciutadans refugiats.
Poemari d'al·luvió i assaig sobre la multiculturalitat
El recull El rastre d’uns escrits és un poemari d’al·luvió format per peces breus, escrites per Carles Camps, i que agrupa versos amb quatre temàtiques diferents: l’amor que amb els anys es converteix en tendresa, els records d’infantesa, algunes reflexions filosòfiques i diferents peces aïllades. De l’últim grup, l’autor de Cervelló (Baix Llobregat) va destacar el caràcter esfereïdor d’un poema sobre el nen sirià Ailan Kurdi ofegat a les costes turques el 2015.
L’assaig Passats i presents d’allà i d’ací de la filòloga Margarida Castellano aprofundeix en el paper que tenen en les noves societats multiculturals les dones migrants. Castellano analitza l’obra de quatre escriptores en català provinents d’altres cultures, com Najat El Hachmi, Laila Karrouch, Agnès Agboton i Asha Miró, i com els seus textos bastits “en les escletxes del poder hegemònic” reinterpreten la identitat i expliquen “una societat líquida”.
