La gesta de les víctimes del setge de Cambrils vol ser un referent per aturar "els atacs" que pateix Catalunya
El municipi commemora els fets del 1640, on més de 700 homes van morir degollats per les tropes espanyoles de Felip IV
CambrilsEl 12 de desembre del 1640, les tropes espanyoles de Felip IV, després de saquejar el sud de Catalunya, van aconseguir trencar la resistència de Cambrils i van degollar més de 700 homes. Aquella derrota va suposar la revolta d'un improvisat exèrcit català en defensa dels drets del país. Cada any, Cambrils (Baix Camp) commemora un dels fets de la història del municipi més gloriosos i tràgics a la vegada, i recorda "el valor i coratge dels vilatans que van donar la vida per defensar el país". L'alcaldessa, Mercè Dalmau, ha recordat que la "brutalitat" dels fets que es van viure a Cambrils el 12 de desembre del 1640 va servir "per engrandir la resistència catalana". La derrota es valora com una important contribució a la defensa dels drets del país. "Commemorem l'endemà d'aquella derrota, quan des de Cambrils es va començar a reivindicar un nou país", ha apuntat Dalmau. Aquest esperit reivindicatiu ha de servir d'exemple, segons l'alcaldessa, per reaccionar com a país davant els atacs que rep Catalunya. "La resistència dels cambrilencs ens ha d'inspirar per sortir-nos-en i combatre les amenaces actuals", ha dit.
El convidat d'honor a la commemoració d'aquest any ha estat el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro. Alcoberro ha fet un repàs als fets comprovats d'aquell episodi de la guerra dels Segadors. Al novembre del 1640, les tropes espanyoles del rei Felip IV, instal·lades a la ciutat de Tortosa, emprenen una acció d'ocupació cap a la resta del país, comandants pel general en cap, el marquès de Los Vélez. L'ocupació es fa amb una brutalitat i una mostra de força "que no s'havia vist mai a Catalunya", ha explicat Alcoberro.
Es tractava d'un exèrcit de més de 20.000 soldats, 2.500 soldats de cavalleria i una força d'artilleria enorme. Es demanava a l'exèrcit que en els primers atacs fos especialment contundent per espantar el conjunt de la població.
Després de complicades negociacions, els defensors de Cambrils es van rendir en creure's algunes promeses de les corts espanyoles. Va ser quan els soldats i el paisanatge van sortir per les portes de la muralla que van produir-se els fets tràgics que es commemoren a Cambrils, el 12 de desembre del 1640. En molt poc temps, més de 700 homes van ser degollats i esbocinats per l'exèrcit espanyol.
La difusió de la notícia va generar un mobilització sense precedents fins aleshores a Catalunya i va permetre "organitzar un exèrcit català més potent, tancar acords amb França i certificar el trencament amb la monarquia espanyola", ha dit Alcoberro.
Mirar enrere per a un bon futur
Prenent aquest referent de la història catalana, Alcoberro ha destacat que el segle XXI serà el segle dels canvis accelerats, en el qual, més que mai, les persones necessitaran la història i la memòria per seguir endavant. Segons Alcoberro, en un món globalitzat, tot el que passa i ha passat ens afecta de manera directa, i és un món en el qual la identitat és un valor afegit. "Necessitem un relat que ens permeti construir un nosaltres integrador, en el qual hi cabem tots, i on la història ha de jugar un paper clau", ha dit.
El director del Museu d'Història de Catalunya ha remarcat que "els pobles oblidadissos són pobles febles, incapaços de plantejar objectius seriosos". En canvi, ha afegit, "els pobles que preserven la memòria dels seus fets són els pobles cridats a sobreviure i avançar". Alcoberro ha defensat que els drets històrics del país són el principal argument en el camí de la independència de Catalunya.
