Cultura 30/03/2021

'Yo niña': la tragèdia de tenir uns pares 'hippies'

Una parella intenta establir-se en una cabana perduda en un bosc de la Patagònia en el film autobiogràfic de Natural Arpajou

1 min
Huenu Paz Paredes a 'Yo niña'
Disponible en:

'Yo niña'

(3 estrelles)

Direcció: Natural Arpajou. Guió: Natural Arpajou. 85 min. Argentina (2018). Amb Huenu Paz Paredes, Andrea Carballo, Esteban Lamothe i Mariano González. Estrena als cinemes

Yo niña pertany a un subgènere no reglat que podríem anomenar “estralls d’haver tingut uns pares hippies”. Un retrat de personatges esguerrats per la ressaca de la revolució sexual que té encara més força quan està conduït per un autor o autora que passa comptes amb la seva biografia, com és el cas de l’opera prima de Natural Arpajou. Al film, la directora troba el seu alter ego en l'Harmonia (Huenu Paz Paredes, adequadíssima en l’equilibri entre innocència i ressentiment prematur), filla d’una parella que intenta establir-se en una cabana perduda en un bosc de la Patagònia, lluny de la ciutat i de les restriccions conformistes del capitalisme i la burgesia.

Tràiler de 'Yo niña'

En aquest paisatge espaterrant, la utopia sembla a tocar, però el camí per arribar-hi és tortuós (o inexistent). No només per les incomoditats d’una vida en comunió amb la natura, sinó per la desorientació existencial dels progenitors. En diversos moments del film, l'Harmonia fantasieja amb què els seus autèntics pares són extraterrestres que han de rescatar-la del seu entorn disfuncional, desig que es tradueix en una sorpresa final que afegirà un grau més de confusió a la psique de la petita. La manera amb què Arpajou passa comptes amb els seus records és severa, però també comprensiva amb les falles d’una generació alliberada que va ser víctima del seu egoisme, però també d’un sistema que no estava disposat a donar-los un marge per existir.

stats