Microsites 10/10/2016

Menys fills i més tard... fins al 2030

L'any passat van néixer a Catalunya 70.138 nens, un 2% menys que el 2014. La corba de natalitat anirà a la baixa fins entrada la tercera dècada d’aquest segle

I. Salvatierra / S. Soro / E. Freixa
3 min

BarcelonaLes dones tenen menys fills i els tenen més tard. Aquesta és la premissa que des de fa uns anys els demògrafs repeteixen una vegada i una altra, fins al punt que avisen que finalment el 2016 es podria convertir en el primer any que hi haurà més morts que no pas naixements. De moment, el balanç de 2015, que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públic aquest dilluns, evidencia que el descens de la natalitat es cronifica. Així, l’any passat van néixer a Catalunya 70.138 nens, un 2% menys que el 2014. El descens, segons l’institut d’estadística, ve motivat en aquesta ocasió per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014 (1,38).

El catedràtic d’economia aplicada de la UAB, Josep Oliver, sosté que, efectivament, “una part del descens de la natalitat té a veure amb la disminució de la generació de joves”, una tendència que “no és fàcilment recuperable en el mitjà termini”. Segons l’Idescat, la tendència de naixements a la baixa, que va iniciar-se el 2008 amb la crisi, podria tenir tenir continuïtat fins a ben entrat el 2030, si es confirma la tendència de creixement de l’economia. Aquest descens, adverteix Oliver, tindrà efectes en tots els camps, “des del mercat de treball fins al sistema de pensions del futur”. Es tracta, diu, “d’una faceta més del procés d’envelliment inevitable si no canvien el tipus de polítiques públiques de suport a la família, des de les ajudes directes fins a les que facilitin de debò la conciliació”.

La impossibilitat de conciliar és, segons el sociòleg de la UOC Francesc Núñez, un dels motius que expliquen el descens de la natalitat, però també l’endarreriment de la maternitat. Segons l’Idescat, la mitjana d’edat en què una dona decideix ser mare se situa el 2014 en 31,9 anys (el 2014 se situava als 31,7). En els últims deu anys, de fet, l’edat mitjana de la maternitat s’ha endarrerit un any sencer.

Quins són els noms més posats a Catalunya?El nombre de naixements va anar caient a Catalunya des del 1975, fins a tocar fons el 1995. Amb les onades migratòries es va disparar fins al 2008, quan va tornar a retrocedir per la crisi.

El 25,4% dels nadons nascuts a Catalunya són de mare estrangera

Dels 70.138 nadons nascuts el 2015, el 25,4% van ser de mare estrangera, un percentatge molt superior a la mitjana de la resta de l'Estat (17,8%). La comarca de la Segarra és una de les que compten amb un percentatge més alt de mares estrangeres (50,7%), mentre que Salt és el municipi amb més mares d'origen forà (el 64,9%).

A això s'hi ha de sumar el fet que les dones estrangeres tenen més fills de mitjana (1,59, davant l'1,29 de les nascudes al territori) i més joves (als 29,9 anys, en front del 32,5 de les originàries del conjunt de l'Estat).

Les comarques gironines: on es registren més naixements

Segons l'Idescat, l'àmbit de les comarques gironines és l'únic on ha augmentat la natalitat (un 1,7%) mentre que les zones de Ponent i el Penedès són els llocs on més ha disminuït (un 5% i un 6,1%, respectivament). Per comarques, en 16 han nascut més nadons que el 2014. Les comarques del Pallars Sobirà, el Moianès i l'Alt Camp són les que han registrat més increment de la natalitat, mentre que l'Urgell, l'Aran i el Pla d'Urgell són on més s'ha reduït.

Barcelona i l'àmbit metropolità destaca, segons l'estadística, pel fet que les mares opten per tenir fills més tard. L'edat mitjana de les mares a la zona és de 32,2 anys, davant la mitjana de 30,6 de Catalunya. A les Comarques Gironines, Ponent i les Terres de l'Ebre, d'altra banda, la mitjana està per sota dels 30 anys.

stats