El contrast informatiu en diferit
El lector Ignasi Corral m’escriu un correu que suscita la qüestió, sempre important, del contrast informatiu. Corral, d’altra banda, coneix de primera mà el tema de medi ambient que em trasllada, no debades ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons i en el seu moment va intervenir en un afer de contaminació de les terres en les zones d’autes.
“Soc un lector habitual del vostre diari –escriu–. Avui [19 de febrer] he pogut llegir una notícia sobre un macropolígon industrial que farà Ametller Origen a Mont-roig i un altre a Gelida/Hortons, disfressat d'agroparc. He pogut llegir una bona part del projecte del segon macropolígon i és un despropòsit medioambiental que està ja en via judicial o prejudicial. Però la redactora Silvia Barcia no té en compte la gran oposició que hi ha a la zona ni les desastroses conseqüències medioambientals. No en diu res i endavant.
Vaig treballar uns anys amb en Huertas Claveria i sempre que llegeixo notícies que semblen publicitat me'n recordo d'ell i de com en Samaranch havia transmès als periodistes en una ocasió “Escriviu sobre el que interessa a la gent”. En fi, crec que és un insult a la intel·ligència dels lectors fer massatges als amos i fer-ho passar com a periodisme”.
He traslladat la crítica d’Ignasi Corral a Albert Martín, cap d’Economia, on s’inseria l’article. Respon:
"Efectivament, en els darrers anys hi ha hagut oposició d'entitats ecologistes al projecte d'Ametller Origen a Gelida. En aquest cas l'empresa parlava d'un nou projecte a Mont-roig, que ens ha semblat interessant, d'una banda, per la magnitud de la inversió (50 milions d'euros i 500 llocs de treball) i de l'altra perquè ajuda a entendre molt bé un model d'empresa que necessita produir fruita i verdura perquè és el segment on més creix i l'emblema de les seves botigues.
"Com a cap d'Economia faig molta pedagogia en el sentit que les empreses són entitats que mereixen tot el suport del diari quan fan coses en positiu. En aquest cas parlem d'una inversió en un àmbit que suposa un cert bé públic al marge del purament econòmic en matèries d'interès general com ara la inversió en R+D+I, en l'ordenació d'un territori on cada cop hi ha menys horts, o fins i tot en l'autonomia agroalimentària, un tema del qual es va parlar molt arran de la guerra a Ucraïna. Creiem de manera ferma que quan les empreses catalanes fan apostes d'inversió com aquesta ha de ser notícia, de la mateixa manera que quan s'equivoquen hem de ser capaços d'explicar-ho i ser crítics.
“Respecte a l'AgroParc de Gelida: com dèiem, en aquesta notícia no recordàvem que és un projecte que ha tingut oposició. També és cert que en el seu dia el diari va publicar peces que ho recollien. Vam primar, efectivament, el projecte que s'explicava dimecres 19, que era el de Mont-roig”.
El Codi Deontològic de la Professió Periodística no prescriu el contrast d’informacions, només apunta en l’annex D, de recomanacions sobre conflictes bèl·lics o armats, “donar veu a tots els actors implicats”. El que és encara menys preceptiu és contrastar en temps real qualsevol font que fa una declaració. Justament per això la política ha assolit contramesures de creació de notícia en paral·lel: la roda de premsa de l’oposició, immediata a la del govern (en qualsevol dels seus formats) o una resposta social tipus manifestació simultània a la declaració de la font que proclama una notícia. En el cas que planteja el lector Corral, veiem per la resposta del cap d’Economia de l’ARA que hi ha hagut un contrast en diferit invers, amb un article anterior que es feia ressò de les protestes ecologistes.
Tot i el no precepte, doncs, del contrast, és evident que és una bona praxi, i encara més invocant, com fa el lector Corral, un periodista tan professional, honest i estimat d’aquest Defensor com en Josep M. Huertas, el llegat del qual perdura. L’ARA, per exemple, va contrastar d’ofici el discurs del ministre de Transports, Óscar Puente, en la seva compareixença parlamentària del 19 de març sobre el caos ferroviari; com no fa estrany que al final d’una notícia s’afegeixin notes de background que la situen en el seu context.
El Barça femení. “Play it again, Sam”
El lector Josep M. Puig i Baiget està feliçment amatent a com tracta l’ARA el futbol femení. Compto, entre queixes, respostes i gestions meves amb la redacció, vint-i-cinc interaccions per correu electrònic al cap de prop d’un any en la funció de Defensor del Lector. L'hi agraeixo, perquè és la mostra del lector que no només llegeix sinó que està preocupat pel producte i és proactiu interactuant.
Però també l'hi agraeixo perquè el civisme actual deu militància permanent a les qüestions de gènere, i el futbol femení, pel gran interès que suscita –segurament un dels share més alts amb protagonisme cent per cent de dones– és una gran pantalla, i atractiva, d’un tema que ens interpel·la constantment perquè, fem el que fem, hauran de passar molts anys fins que la història pugui fer una llista cremallera d’ella mateixa.
Resoldre el penúltim correu del lector Puig, del dia 13, ha estat una novel·la d’intriga informàtica, perquè es referia a una peça del digital que no hem aconseguit trobar. El sotscap de l’edició web, Isidre Estévez, em fa un tutorial del funcionament de les notícies online, que es regeneren amb molta freqüència i en què l’última versió es menja –diguem– la precedent. La crítica d’autes es referia a l’atenció limitada al partit de tornada de la Copa de la Reina, però el resultat final va ser que el tractament va ser el que es mereixia, tant al digital com a la posterior edició en paper: detallades cròniques d’Albert Nadal amb fotografia.
Encara el proppassat dijous, dia 27, el lector atacava de nou –ho dic amb tot l’afecte i considerant l’“atac” futbolísticament–: denunciava la falta d’informació prèvia del partit de Champions, mentre que, en canvi, sí que se’n donava del de Lliga del masculí amb l’Osasuna. El partit que va suposar la classificació del femení per a les semifinals de la Champions va ser tanmateix tractat com es mereixia –article i jerarquia– tant al digital com al paper.
Aquesta és, evidentment, la línia a seguir i el punt de trobada entre el lector i el diari. I la mediació del Defensor que, ja en la seva primera secció –12 de maig del 2024– tocava el tema del futbol femení a partir d’un comentari de Josep M. Puig i Baiget. Albiro entre ell i jo l’última seqüència de Casablanca, quan em diu: “Al final ens farem amics”. “Play it again, Sam”.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.