Una masia del segle XVI a l'Empordà, un palauet barroc al bell mig de Girona o una barraca de pedra seca entre les vinyes del Penedès. Una casa amb les parets de vidre. Fins i tot, una cabana dalt d'un arbre, un tipi o una iurta mongola. Durant els últims anys, arreu del territori català han aparegut propostes d'allotjament que trenquen motlles. Es tracta d'espais que els turistes trien per gaudir de l'allotjament en si, més que no pas pernoctar-hi per fer activitats al territori.
"La demanda per aquest tipus d'opcions ha anat augmentant en els últims anys", diu Esteve Dot, professor de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'expert ho atribueix, principalment, a dos motius. El primer, la tendència creixent de turistes que volen reconnectar amb la natura i recarregar piles en espais tranquils, autèntics i personalitzats. El segon, l'herència de la pandèmia. "La covid-19 va accentuar els atractius de les àrees rurals amb fenòmens com l'èxode cap als pobles, i aquesta tendència també s'ha notat en el turisme", diu Dot.
Tot plegat ha acabat consolidant iniciatives que van començar a sorgir fa anys i que ara estan recollint més fruits que mai. Una de les marques especialitzades en aquest tipus d'allotjaments singulars és Petits Grans Hotels de Catalunya, un dels segells de la cadena d'hotels independents Costa Brava Verd Hotels. "Actualment hi ha prop de 200 petits hotels familiars de menys de 15 habitacions ubicats en antics palaus, masies o cases pairals escampats per totes les comarques catalanes", quantifica la marca en un dossier corporatiu. També posen sobre la taula un altre indicador: la majoria d'aquests establiments s'han inaugurat com a allotjaments turístics del 2012 ençà.
La llavor de la tendència
Avui, al mercat turístic català podem trobar masies, castells o palauets equipats amb totes les comoditats tradicionals dels hotels convencionals però amb l'encant de l'edifici com a valor afegit. "A Catalunya vam començar a valorar el patrimoni d'aquest tipus amb el Romanticisme, al segle XIX, però no va ser fins al XX que va sorgir un moviment clar per defensar la conservació d'aquestes construccions", diu l'expert de la UAB. Va ser el moment en què van néixer entitats mundials com el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), vinculat a l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
A Espanya, una de les primeres iniciatives que van connectar la conservació patrimonial amb el món dels allotjaments turístics va ser Paradores de Turismo. L'empresa, que avui té el govern espanyol com a únic accionista, va inaugurar la seva història el 1928, amb l'obertura d'un establiment de 30 places a Navarredonda de Gredos, a Àvila. Actualment gestiona una xarxa de 97 allotjaments a Espanya, amb 10.000 llits. "Busquem promocionar la imatge d'Espanya protegint el patrimoni històric i cultural del país", explica la companyia. La majoria són espais amb un alt interès per als amants del turisme cultural i de natura. "Tenim establiments en onze ciutats declarades Patrimoni de la Humanitat i 55 allotjaments ubicats en monuments declarats Béns d'Interès Cultural (BIC) o de Conjunt Històric", xifra Paradores.
A Catalunya, la cadena pública espanyola hi té vuit establiments. Un dels més emblemàtics és el del castell de Cardona, al Bages. Està construït sobre un promontori, en una fortalesa del segle IX envoltada de fossats, torres i muralles gòtiques. El restaurant és a l'antic refectori. "Tanmateix, el Paradores més antic que tenim al nostre territori va obrir el 1966 a Viella", apunta Dot.
Una regulació singular
L'aparició dels establiments que no encaixen en la descripció tradicional d'un hotel ha anat molt vinculada a un altre fenomen: el del turisme rural. "A casa nostra, aquesta modalitat va començar a aflorar als anys 60 i 70, però no va ser fins als 80 que es va consolidar", diu l'expert en turisme de la UAB. De fet, Catalunya ha estat un dels països capdavanters en la regulació dels allotjaments de turisme rural. "El 1983 es va publicar el primer decret que els regulava i, des d'aleshores, hi ha hagut un consum turístic d'allotjaments singulars com les masies", afegeix.
Ara bé, d'uns anys ençà, parlar d'allotjaments singulars no és només fer-ho de masies. "El concepte abraça establiments especials i amb caràcter, d'estil singular i capaços d'aportar noves experiències", assegura Dot. L'expert fa referència a propostes com dormir dalt d'un arbre en una cabana de fusta, dins d'una bombolla per veure les estrelles o en una barraca de pastor. Es tracta de tres tipus d'experiències que han fet molta fortuna com a regal de noces o a parelles d'enamorats.
"L'últim cop vam anar-hi a celebrar l'aniversari de la meva parella: és una experiència ideal, molt romàntica i íntima, perfecta per desconnectar enmig de la natura", explica la Bet, que ja s'ha allotjat dos cops a Cabanes als Arbres. Ubicat en un bosc frondós de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, és el primer hotel d'aquest tipus d'allotjaments que va aparèixer a Catalunya. Les seves cases de fusta penjades als arbres van estrenar-se el 2009, però ja eren tendència a França i als Estats Units. L'aposta ha estat un èxit i han anat sorgint propostes similars arreu del país. Hi ha les Cabanes Palautordera, al Montseny; les Cabanyes entre Valls, a la Garrotxa; les Cabanes Dosrius, al Parc Natural del Montnegre-Corredor; el Xalet de Prades, al Parc Natural de les Muntanyes de Prades; el complex Oller del Mas, a Manresa...
La regulació d'aquests establiments també és singular. "Fins fa poc no han tingut una legislació pròpia i s'havien de constituir com a càmpings", explica Esteve Dot. Tanmateix, l'expert diu que la situació ha canviat amb l'aprovació d'un decret català que els té en compte i que els ha dotat d'una normativa específica.
Els llocs més estranys
A banda de les masies, els palauets i les cabanes de fusta, l'aparició d'aplicacions com Airbnb ha facilitat que llocs ben insospitats acabin estant a disposició de turistes encuriosits que volen pernoctar-hi. Fent una cerca ràpida a través de la plataforma, de seguida n'hi trobem tres. El primer, una església noucentista. Es tracta de l'església del Sagrat Cor de la Coromina de Torelló, a Osona, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. "Consta d'un altar major, un altar menor, una zona baptismal, confessional i un jardí amb barbacoa de 1.500 metres quadrats", explica l'amfitrió a l'anunci. Tan sols hi ha dues ressenyes, i són de fa temps: "Excel·lent estada a casa de Déu!", hi escriu una usuària que s'hi va allotjar el 2020.
L'anunci encara apareix a la plataforma, si bé no té cap data reservada per als pròxims mesos. El cas va despertar polèmica a la comarca. Els serveis tècnics de l'Ajuntament de Torelló van atansar-se a la rectoria i a l'església quan van detectar que s'oferia com a allotjament rural i van comprovar que s'hi havien fet obres sense permís, que no tenia llicència i que es trobava en una zona inundable on no hi havia cap pla urbanístic desenvolupat, segons va recollir El 9 Nou.
Més enllà d'aquest cas especial, a Airbnb s'hi ofereix llogar un històric castell del segle XII. És a Sant Mori, a l'Alt Empordà, es va reformar al segle XV i té 13 habitacions. A Calldetenes, a la província de Girona, es pot pernoctar en un castell modernista del 1890. A Llaés, els turistes poden allotjar-se en un castell medieval del segle X. Remenant per Airbnb també hi ha iurtes, minicases, antigues barraques de pescadors i, fins i tot, estables per al bestiar recondicionats. "Atrauen clientela disposada a pagar un preu mitjà o alt a canvi de la singularitat arquitectònica, estètica, paisatgística o natural dels allotjaments", conclou l'expert.
Què és el glàmping? El fenomen arrela, també, a Catalunya
El terme glàmping prové de la combinació de les paraules càmping i glamur. Segons els experts, és una de les últimes tendències a l'alça a Catalunya. Per qüestions legals, la majoria d'establiments singulars que ofereixen cabanes als arbres, tendes de cotó o bombolles per veure les estrelles estan constituïts com a negocis d'aquesta categoria. El glàmping és un model d'allotjament relativament nou a Catalunya, però a Europa ja fa temps que se n'hi veuen.
Normalment tenen wifi, climatització, llits grans i una oferta gastronòmica de primera qualitat. "Es tracta d'establiments que ofereixen la possibilitat d'allotjar-se mantenint un contacte molt estret amb la natura però sense renunciar a les comoditats que ofereixen els hotels", resumeix Esteve Dot, professor expert en turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Romanticisme i desconnexió són dues de les paraules que els establiments busquen donar als visitants.
"El càmping i el glàmping són dos estils de vida diferents", resumeixen al Càmping Mas Nou de Castelló d'Empúries, a la Costa Brava, que dedica una entrada del seu blog a esvair els dubtes que tenen els turistes a l'hora de triar entre aquestes dues maneres de descobrir el territori.
