Narcís Ferrer: “La gent vol viatjar amb un propòsit”

Coincidint amb el Dia Internacional del Turisme, el 27 de setembre, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va anunciar una inversió extra d’1,5 milions d’euros per incentivar reserves amb descomptes entre el públic català i allargar l’activitat habitual de l’estiu, contribuint a la desestacionalització del turisme. Parlem amb el nou director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, sobre quines fortaleses té el nostre país a l’hora de materialitzar la fita.

En quins elements es fonamenta aquesta nova campanya?

— Es tracta d’una campanya que vol fomentar que en temporada baixa es viatgi dins del país i, sobretot, incentivar el viatge combinat, aquell que no simplement es basa en una estada en un allotjament, sinó que busca viure una experiència. Al final, en un país amb un entorn natural tan ric i una destinació tan estructurada com el nostre, comptem amb una gran quantitat de productes turístics molt rellevants. Així mateix, la campanya es troba alineada amb l’estratègia de l’agència entorn dels productes turístics 4D, que persegueixen quatre objectius: descentralització, desestacionalització, diversificació i augment de la despesa. També voldria deixar clar que Catalunya, tot i ser un país molt petit, és una destinació turística molt madura i diversificada. Hi ha destinacions molt més desestacionalitzades que d’altres; n’hi ha que han treballat i han diversificat molt els seus targets de clients i de productes, però també de mercats emissors. El que potser és més nou és treballar en la multidirecció de la desestacionalització: anar sense cap mania a buscar més despesa, que el visitant deixi un valor afegit més gran al territori que visita, així com la desconcentració, perquè hi ha zones que en determinats moments de l'any estan molt concentrades i d'altres que no tant. Per acabar, parlaríem de la diversificació, que té molt a veure amb la multitud de productes i d'ofertes, el que se'n diu la microsegmentació, que és anar a buscar un producte i una oferta per cada tipus de visitor.

¿Creu que el covid-19 i les restriccions i limitacions han servit per posar fil a l’agulla d’una manera més decidida, en aquest sentit?

— Des del punt de vista de l'administració, hem detectat que a Europa i mercats de llarga distància la gestió del covid-19 del sud d'Europa en general i Espanya en concret no ha estat valorada gaire positivament. Això ha afectat la indústria turística i, per tant, hem començat a treballar en això. En canvi, deixa coses molt clares, com que l'administració ha d'assumir la seva responsabilitat i ha de ser molt clara amb el que comunica. Hem de ser molt diàfans i transmetre valors com la seguretat, el benestar i adaptar-nos a les noves exigències dels visitants. I aquestes exigències passen per canvis d'hàbits que hem detectat. Per exemple, a curt termini sembla bastant clar que l'espontaneïtat és un valor que va a la baixa. Per tant, hem de ser molt capaços d'ajudar a planificar el viatge i centrar-nos en un producte o servei com a eix principal de la motivació de viatge. I un cop fet això, focalitzar-nos en les coses que ens fan únics i paquetitzar la resta d’oferta al seu voltant.

¿Que l’espontaneïtat hagi perdut pes significa que tant el turista de proximitat com l’estranger ja no apostarà per les petites escapades?

— Personalment, crec que l’espontaneïtat és un valor molt humà que tornarà amb força. De totes maneres, en mercats com el Regne Unit, Benelux o Itàlia es parla de last minute i fins i tot last second, la qual cosa sembla indicar que aquest hivern, quan s’obrin els mercats, tornarem als short breaks o city breaks, viatges més curts. Cada mercat té les seves pròpies idiosincràsies, però sí que hi ha un element comú, que és que sembla que aquests pròxims mesos hi haurà estades curtes, també molt planificades a l’últim moment.

Tot i la microsegmentació de la qual parlava, ¿hi ha algun subsector que sigui més procliu a adaptar la seva oferta a aquesta desestacionalització?

— Si ara comencés a llistar productes o subsectors o experiències, segur que me’n deixaria alguna, però em centraré en dues per ser actualitat. Un dels sectors que més ha tocat la pandèmia però que sabem que tindrà una sortida exponencial i anirà molt bé és el turisme esportiu, pel qual apostem per fidelitat al país, perquè hi ha hagut municipis que han fet una aposta en infraestructures brutal. De fet, tenim 11 municipis certificats en turisme esportiu. El cicloturisme, entès com a turisme de natura, és un altre producte estrella a casa nostra de desestacionalització. Enguany també estem apostant pel Gran Tour de Catalunya, un producte turístic que permet recórrer el país repartint-lo en diferents etapes. El Gran Tour està pensat en clau de mobilitat sostenible: fomentem que es vingui a Catalunya amb vehicles híbrids i elèctrics en diferents etapes i dins d’aquests recorreguts hi tenim gastronomia, o etapes de senderisme, un altre gran producte de desestacionalització vinculat a l'entorn natural, amb exemples com els camins de Sant Jaume i de ronda, productes estrella no només en el mercat de proximitat europeu, sinó arreu del món.

¿Caldrà continuar treballant per mostrar Catalunya com una destinació segura?

— La sensació és que al sud d'Europa no hem estat els millors gestionant la pandèmia, així que durant tot aquest temps la feina dels nostres equips ha estat donar un missatge molt clar que estem fent els deures, que som un destí segur i el benestar preval per sobre de tot. I sobretot hem de parar atenció a les noves exigències dels visitants per adaptar-nos-hi al més aviat possible.

Quines diferències han observat, en aquest sentit, entre allò que es prioritzava a l’hora de viatjar fins al 2019 i ara?

— Potser la més important és que la gent vol viatjar amb un propòsit. El que sabem segur és que, a curt termini, la motivació de la improvisació no hi serà: cada vegada més la gent es concentra en un propòsit quan abans viatjava per viatjar. El que també ha canviat és que la sostenibilitat és al cap de tots els potencials viatgers. Nosaltres el 2018 vam ser promotors de la declaració de Barcelona amb el lema “Better place to live, better place to visit”, cosa que significa que les destinacions turístiques seran interessants en tant que són agradables per viure-hi. I això vol dir que, com més sostenibles i més alineats amb les principals motivacions dels viatgers estiguem, millor destinació serem.

¿Confien que aquest desplegament serveixi per tancar el 2021 ja no amb un balanç semblant al del 2019, sinó substancialment millor que el del 2020?

— El 2021 hi ha gent que ha patit molt. Hi ha gent que ha patit menys, però molt poca gent s'ha acostat als balanços del 2019. En termes absoluts hi ha destinacions del nostre país amb grans bosses de llits i grans bosses d'allotjament, que estan molt lluny del 2019. Jo crec que el ciutadà té la sensació que en el pic de l'estiu determinades zones del nostre país han estat molt denses i hi ha hagut molta demanda, però és que el nostre país el 2019 tenia una temporalitat turística en molts llocs modèlica que anava més enllà dels nou o deu mesos amb una mitjana d'ocupació molt alta. Com a exemple podem citar el nostre gran portaavions del turisme sobretot quant a mercats de llarga distància, que és la capital, Barcelona, de la qual dir que ens acostem al 2019 encara em sembla molt agosarat.