El terme municipal de la Baronia de Rialb és un dels més extensos del país: té gairebé 145 quilòmetres quadrats de superfície. A l'interior, una carretera plena de revolts relliga els onze nuclis on fan vida els 225 rialpencs. Molts dels conductors forans que l'enfilen redueixen la marxa a cada trencall, obren bé els ulls i revisen la tirallonga de cartells que s'hi amunteguen. Mas d'en Bosch, 4,2 km. El Casó Nou, 5,5 km. L'Alberg de la Torra, 8 km. Mas Serrallimpia, 10 km. Els boscos i els camps que flanquegen el pantà de Rialb són alguns dels indrets de Catalunya que concentren més cases de turisme rural.
Allotjaments i places de pernoctació a la Baronia de Rialb
"Actualment en tenim 25, tantes com ermites hi ha al terme municipal", concreta Maria Dolors Caelles, tinent d'alcalde de la Baronia de Rialb i responsable de turisme. Tanmateix, quinze anys enrere, el panorama era ben diferent. El 2007 tan sols hi havia 6 places per quedar-se a dormir al poble, segons les estadístiques de l'Idescat. Al cap de dos anys, deu masies van apuntar-se al fenomen del turisme rural i el nombre de llits on pernoctar va disparar-se fins als 44. Els darrers registres mostren com, des del 2014, l'indicador s'ha multiplicat per quatre. Avui, entre allotjaments de turisme rural i habitatges d'ús turístic, el municipi té fins a les 161 places per a turistes, gairebé tantes com habitants.
"La Baronia de Rialb és un lloc ideal on practicar el turisme rural: les cases es troben enmig de la natura i estan ben allunyades del bullici de les ciutats", raona Caelles. De fet, explica que, a la zona, dels allotjaments rurals en diuen masies dins del bosc. "Els turistes aporten molta vida al municipi –continua la tinent d'alcalde–. Gaudeixen dels espais naturals que tenim, s'apunten a les visites guiades per descobrir el monestir de Santa Maria de Gualter i Palau, visiten el patrimoni romànic de la nostra zona i gaudeixen amb el Restaurant Rialb i els embotits Perdigués", concreta fent gala dels atractius del poble.
El pioner del turisme rural
Però, qui va impulsar els primers allotjaments rurals al poble? Caelles atribueix el títol de pioner a l'anterior alcalde. "L'arribada d'aquest tipus d'establiments va ser obra de Pere Prat, que, amb l'ajut de diverses subvencions, va poder remodelar les antigues escoles dels nuclis urbans per donar-los un ús adequat", explica. Les tres primeres edificacions que van restaurar-se van ser l'escola de Palau, l'escola del Puig i l'escola de Pallerols. Avui, les antigues aules allotgen turistes que busquen desconnectar del brogit de la ciutat.
Aquests edificis, però, no són els únics del municipi que han rebut una nova vida. El projecte per recondicionar el patrimoni va continuar amb l'antic Ajuntament de la Torra, la casa de la vila d'un petit nucli on avui viuen unes deu persones. Amb aquestes cases rurals en marxa, alguns propietaris de masies van animar-s'hi i també van reconvertir les seves masies. "Des de l'Ajuntament de la Baronia de Rialb donem ple suport a aquestes iniciatives, que ens ajuden molt a evitar el deteriorament de les cases: així es mantenen protegides i cuidades", assegura Caelles.
Una bona convivència
La Fina i el Josep Maria són els propietaris d'una de les 25 cases rurals del poble: la Casa dels Peixos. És un allotjament situat a tocar del riu Rialb, un afluent del Segre que travessa el terme municipal de la Baronia. Per arribar-hi cal resseguir una carretereta asfaltada d'un únic carril, fins a topar amb un portal que protegeix la finca privada. A l'interior, hi caben grups de fins a 16 persones, repartides en 8 habitacions, cadascuna equipada amb bany privat. "Normalment, ens visiten famílies i grups d'amics d'entre 40 i 70 anys que busquen un indret on relaxar-se, desconnectar, passejar, xerrar i riure", expliquen.
Per explicar per què el turisme rural ha arrelat tan bé a la Baronia de Rialb, tots dos coincideixen amb els arguments de la tinent d'alcalde. "L'orografia extensa del municipi i la distància que hi ha entre les masies ofereix un alt grau de privacitat als visitants", expliquen. També apunten a tres factors clau més: "És un poble amb pocs habitants, ple de paratges naturals pràcticament verges i que, com que no és d'alta muntanya, és molt accessible per a tots els públics", assenyalen.
Tant els representants de l'ajuntament com els propietaris de les cases rurals asseguren que la convivència entre els turistes i els habitants del poble és bona. "Molt bona, si hi ha bona comunicació", precisen la Fina i el Josep Maria. Per a Caelles, que també regenta la casa rural Paradís del Pont, "els visitants conviuen gratament amb els habitants del municipi, excepte alguns casos esporàdics en què arriben turistes poc respectuosos amb l'entorn", diu.
Un turisme que ve de lluny
"Els inicis del turisme rural estan molt vinculats a pràctiques com l'excursionisme i l'alpinisme, però també a les visites d'estiueig de les classes benestants als balnearis i entorns rurals de Catalunya", contextualitza Lluís Garay, professor dels estudis d'economia i empresa de la UOC i investigador principal del grup Noutur. Fins al segle XIX, els indrets preferits per als barcelonins que volien escapar de la rutina eren Collserola i el Montseny. "Durant el franquisme, el règim va intentar impulsar les casas de labranza, un concepte similar al de les cases de turisme rural d'avui, però que no va triomfar", recorda l'expert.
Tanmateix, per a ell, l'antecedent més immediat d'aquest fenomen és el turisme de retorn. "A l'estiu, la població que durant el desenvolupisme havia emigrat a les ciutats, tornava als seus pobles natals, on encara mantenien casa i vincles familiars", apunta Garay. Tot plegat va acabar evolucionant en el turisme rural actual. El moment culminant va ser a la dècada de 1980. "Aquells anys va créixer la necessitat dels habitants de la ciutat de reconnectar amb la natura, va créixer l'afició per practicar-hi activitats esportives i es van començar a posar en valor temes com la sostenibilitat", complementa. En el nou context, l'oferta i la demanda per al turisme rural es va disparar.
"Catalunya és un lloc idoni per practicar-lo, perquè tenim recursos naturals i patrimonials molt diversos, concentrats en un territori relativament petit", continua l'expert. Garay destaca que el model d'èxit del turisme rural català és seguit de prop per altres regions d'Espanya i països d'Europa. Un dels punts forts és, segons ell, l'impacte positiu que té aquest tipus de turisme sobre el territori. "Un turisme rural ben planificat pot tenir també beneficis en la fixació de població local i atreure formes híbrides de treball", assenyala. Fa referència al workations o coworkings rurals, que cada vegada sumen nous adeptes entre els treballadors que teletreballen, viuen a les grans ciutats i troben als pobles lloguers més assequibles.
"Volem mostrar arreu del món com de bonics i carregats d'història són els nostres pobles més meravellosos". Aquest és l'objectiu principal que mou l'associació Los pueblos más bonitos de España. Es tracta d'una entitat que ha ideat un sistema de certificació per indicar als turistes quins són els municipis que destaquen "per la seva qualitat, excel·lència i bellesa". A través d'aquesta iniciativa, busquen promocionar, especialment, les zones rurals i els petits municipis. A Catalunya n'hi ha cinc que han rebut aquesta distinció.
Quins són els 5 nuclis més bonics de la Catalunya rural?
"Volem mostrar arreu del món com de bonics i carregats d'història són els nostres pobles més meravellosos". Aquest és l'objectiu principal que mou l'associació Los pueblos más bonitos de España. Es tracta d'una entitat que ha ideat un sistema de certificació per indicar als turistes quins són els municipis que destaquen "per la seva qualitat, excel·lència i bellesa". A través d'aquesta iniciativa busquen promocionar, especialment, les zones rurals i els petits municipis. A Catalunya, n'hi ha cinc que han rebut aquesta distinció.
- Arties. Enclotat entre el riu Valarties i la Garona, a 1.144 metres d'altitud, aquest petit municipi de la Vall d'Aran amaga entre els seus carrerons l'església de Santa Maria d'Arties. És una construcció romànica, datada del segle XI, amb dos campanars i unes pintures úniques.
- Bagergue. Situat a 1419 metres d'altura, és el poble més elevat de la Vall d'Aran. Des de fa anys, ostenta les quatre flors d'honor, la màxima distinció que atorga el moviment Viles Florides. L'ornamentació floral s'hi barreja amb racons pintorescos i el Museu Eth Corrau, amb més de 2.500 peces vinculades amb la vida al territori.
- Beget. Té tan sols una vintena d'habitants i les seves cases s'arremolinen al voltant de l'església de Sant Cristòfol de Beget, datada entre el segle X i XIII. Envoltat pels paisatges propis de l'Alta Garrotxa, té dos ponts medievals que travessen el riu Llierca.
- Durro. Carrers empedrats, costeruts i retorçats. Així és el nucli de Durro, a la vall de la Noguera de Tor, a 1.395 metres d'altitud. Les seves dues esglésies estan reconegudes com a Patrimoni Mundial per la Unesco i s'hi celebren les falles, declarades Patrimoni Immaterial per la mateixa organització.
- Garòs. Un poble ideal per practicar el turisme patrimonial i de natura lluny de les aglomeracions i les multituds. Així defineix l'associació aquest municipi de la Vall d'Aran. Entre els seus atractius, l'església parroquial de Sant Julià, del segle XII.
