De ruta pels pobles del Romànic

A Catalunya, l’art romànic es va manifestar des del començament del segle XI i fins ben entrat el segle XIII, quan va començar a conviure amb el Gòtic. Fins als nostres dies, n’han arribat diferents mostres en forma d’edificis religiosos que podem trobar escampats arreu del país, si bé la Catalunya Vella en concentra un nombre més gran. Aquests elements artístics que formen part del nostre patrimoni són un bon pretext per emprendre un itinerari que permet combinar art i història en espais sorprenents.

-El Romànic de la Vall de Boí

El conjunt romànic de la Vall de Boí és un dels més importants del país, a més de ser excepcional per l’elevada concentració d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic que trobem en un territori gens extens. Formen aquest conjunt els temples de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Durant els dies de Setmana Santa ofereixen horaris i preus especials per visitar-los de manera guiada. Podeu complementar la vostra ruta pel Romànic descobrint el Centre del Romànic de la Vall de Boí que, amb una nova museografia estrenada recentment i de la mà de la realitat virtual, us transportarà fins a l’edat mitjana, quan aquestes esglésies encara estaven en construcció, per conèixer la realitat social i econòmica de l’època.

-Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles

Que el nom no us enganyi. Aquesta antiga abadia benedictina amb l’església consagrada l’any 1040 es troba a Anserall, al municipi de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell. Es tracta d’un dels edificis més destacats del Romànic català. També conegut com a Sant Sadurní de Tavèrnoles, ara només en queda la gran capçalera romànica de l’església, orientada a ponent amb l’absis major, dividit en tres absidioles, i el transsepte, amb un absis en cada extrem. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven algunes peces i part de l’altar romànic d’aquesta església.

-Església de Santa Maria d’Organyà

També a l’Alt Urgell, no podem deixar passar per alt l’església de l’antic priorat i col·legiata de Santa Maria, de finals del segle XI. Ha patit moltes modificacions al llarg del temps i actualment només conserva l’absis romànic central, semicircular i ornamentat amb un fris, i el mur oest amb una porta amb tres arcs apuntats. L’església conserva una rèplica de les homilies d’Organyà, que van ser considerades durant molt temps el text més antic conservat en llengua catalana. Les originals es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

-Església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca

Restaurada el 1906 per l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch, aquesta església es troba integrada dins del conjunt monumental de la Roca, juntament amb el castell de Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès. Destaca per l’abundant decoració escultòrica que es pot observar aplicada a l’arquitectura visible de tot el temple. De fet, l’absis és considerat el més ric en ornamentació del nostre país. De només una sola nau, conserva retaules gòtics i barrocs, donades les intervencions que va tenir en diferents moments de la història.

-Monestir de Sant Pere de Rodes

Un dels monestirs més importants del Romànic català s’alça imponent des de la serra de Rodes, al municipi del Port de la Selva. Es va convertir en el més important del comtat d’Empúries pel paper destacat dels seus abats i per ser un important centre de pelegrinatge. L’església, un dels seus elements més destacats, es va construir a finals del segle X i principis del segle XI, i segueix la tradició carolíngia de tres naus separades per pilars i columnes adossades amb una gran riquesa ornamental en els capitells. També en destaca el campanar de planta quadrada de tres pisos i d’estil llombard del segle XII. Endinsar-se en els seus murs és com fer un viatge en el temps des d’un espai majestuós i de gran valor.

-Conjunt romànic del monestir de Lluçà

L’antiga església de Santa Maria de Lluçà, al Lluçanès, va ser l’origen de la fundació del monestir del mateix nom. El temple es trobava al peu del castell de Lluçà i va ser consagrat l’any 905. Quan es va refer, durant el segle XII, es va alçar també un petit claustre romànic de 22 capitells sobre columnes simples. Els terratrèmols que van afectar Catalunya en aquesta època, però, van afectar el conjunt, fins que es va poder recuperar a finals dels anys seixanta del segle passat. Les tasques de restauració van permetre la conservació de bona part dels seus frescos i pintures, així com d’escultures de gran valor.

-Església de Santa Maria de Barberà del Vallès

Al Vallès Occidental també trobem patrimoni emmarcat en l’art romànic. És el cas d’aquesta església, que també es coneix, encertadament, com la romànica. Declarada Monument Artístic d’Interès Nacional, va ser construïda al segle XI –tot i que la nau principal és del segle XII– i conserva diverses pintures al fresc romàniques. El temple va ser concebut d’una manera molt senzilla i es va construir amb pedres de tres tons de diferents colors, però amb pedres de la mateixa mida, tal com s’observa a l’exterior dels seus murs. Per visitar-la per dins, cal demanar la clau a la parròquia de Barberà del Vallès.

-Església de Santa Maria de Siurana

Situada al capdamunt d’un cingle que ofereix una espectacular vista sobre el pantà de Siurana i del Priorat, aquesta petita església d’estil romànic es troba molt ben conservada. A l’interior s’hi pot contemplar una imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, una reproducció de l’antiga talla romànica, que va ser robada. Entre els detalls que omplen aquest temple d’una sola nau, destaca un sarcòfag de pedra del qual no s'ha obtingut una datació clara i popularment conegut com la Tomba de la Reina Mora. Cal recordar que Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya, conquerit el 1154.