En-hora-bona! L'hora de Catalunya

Directora de l'International Center for Work and Family, Iese

La necessitat que Catalunya adapti els rellotges a la seva hora natural és ja peremptòria. Ha arribat l'hora, allò que els grecs anomenaven el kairós ! Com el que va arribar amb la llei que va prohibir fumar en espais públics tancats. No obstant això, a nivell estatal no s'ha fet. Potser és l' hora de Catalunya. L'objectiu, doble: aconseguir ser més productius treballant millor en menys hores, i conciliar. La nostra cultura del treball actual no ens permet ser sostenibles com a societat. Es tenen menys fills dels desitjats, per falta de temps i d'energia per cuidar-los. Les llargues i improductives jornades laborals són tan sols la punta de l'iceberg d'un problema més profund: un lideratge que va tancar el seu ull femení, amb totes les conseqüències. Un horari racional, europeu i productiu, tindrà com a repercussions una reducció del cost en salut (estrès), una millora de les tasques de cuidar nens i ancians dependents (més temps i més qualitat), una disminució del fracàs escolar i un enfortiment de les relacions familiars, menys efímeres i més solidàries des del punt de vista intergeneracional.

Per aconseguir-ho cal una voluntat ferma i també indicadors. Suggerim que a més del PIB es comenci a considerar un nou indicador, l'IPG, índex de progrés genuí, que incorpori costos i guanys del treball domèstic i familiar. El compte satèl·lit , fins fa poc desconegut, ja hauria de ser rellevant, quan el sistema de benestar es comença a esquerdar.

Què cal fer? S'ha de començar per considerar i conjugar una triple realitat: la flexibilitat, per humanitzar els entorns adaptant-los a les necessitats reals de les persones; la feminitat, per potenciar la complementarietat en tots els àmbits de la societat, i la família, per fer sostenible el creixement del capital humà i social.

Heus aquí algunes de les mesures necessàries, fruit de la nostra recerca a l'International Center for Work and Family de l'IESE i a la Plataforma de la Racionalització d'Horaris, que, en un tema tan crucial, han impulsat el consens entre els diversos agents socials (polítics, acadèmics, empresaris, mitjans de comunicació i sindicats):

1. Tornar a casa : tornar al fus horari de Greenwich.

2. Impulsar l'horari europeu, fent compatible la jornada laboral dels pares amb la jornada escolar dels seus fills.

3. Avançar tota la programació televisiva, començant pels informatius i el futbol, amb un efecte d' arrossegament de tot l'horari social: dinar, sopar i, com a conseqüència, oci, treball i família.

4. Crear una legislació que doni suport a les famílies i les empreses amb responsabilitat familiar corporativa, a les jornades flexibles i a tot tipus de contractes a temps parcial, com la legislació holandesa o l'australiana.

5. Fer polítiques de prevenció de salut laboral, buscant la complicitat dels mitjans de comunicació i de les instàncies públiques. La falta de son, l'estrès, l'obesitat, fins i tot la sinistralitat viària i laboral són factors directament relacionats amb els nostres hàbits horaris. Cal europeïtzar avançant els horaris nocturns de discoteques per als joves.

6. Formar des d'escoles i empreses en la gestió productiva del temps i integrar en el sistema el veritable sentit de la coresponsabilitat home-dona, ajudant a aplicar prioritats en els àmbits personal, familiar, laboral i social en cada moment de la nostra trajectòria vital, i a prendre decisions lliures i responsables, que mirin el llarg termini.

Immersos com estem en crisis de tota mena, necessitem una cosa nova, bona, il·lusionadora i que estalviï diners a l'erari públic! Reconèixer que estem en un jet lag constant pel fet de no viure en el fus horari que ens correspon és el primer pas necessari per racionalitzar els horaris de treball, d'oci i de son. Si a més adoptem horaris més racionals en tots els àmbits, millorarem també la productivitat laboral, la demografia i l'estabilitat familiar, a més de facilitar la nostra convergència amb Europa.

Més continguts de