Filòsof I EscriptorInternet, l’espai neutral on la informació no sofria mutacions ni enganys sinó que es mostrava nua i contrastable, l’àgora on tothom podia revelar la veritat, ha començat a trontollar. L’anomenada postveritat és una mostra més que la xarxa és capaç de generar torrents d’informació falsa amb la intenció, més o menys premeditada, d’alterar el curs dels esdeveniments. I a la forma implícita de censura a la xarxa, la prohibició de guardar silenci només perquè hi ha l’ocasió constant de parlar, s’hi suma avui la clàssica censura explícita: ja és habitual veure represàlies pels continguts expressats públicament a les xarxes socials.
En aquest nou escenari cal repensar quina classe d’espai comunicatiu és internet ara mateix i qüestionar fins on s’ha separat dels seus principis originals.
Habitualment diferenciem entre dues modalitats bàsiques de comunicació, la immediata i la mediata. La primera consisteix a conversar directament amb qui és a prop, de qui obtindrem resposta immediata. La segona, en canvi, requereix d’un mitjà de comunicació consensuat entre qui parla o escriu i qui escolta o llegeix. Aquests mitjans anaven de bracet d’una distribució que marcava un espai físic compartit i d’una ideologia que definia un espai de pensament comú: el canal es consumeix o es menysté segons la pertinença del públic als seus idearis.
Vista en conjunt, la comunicació mediata s’ha caracteritzat per l’expressió d’una veritat consensuada i relativament parcial. La realitat es traduïa d’una forma més o menys intencionada en una comunitat que compartia un territori i una determinada visió de món. Sabent-ho, el lector àvid de veritat acabava contrastant el seu mitjà habitual amb altres de més distants geogràficament i ideològicament.
Avui la situació ha canviat. L’opacitat de les concentracions de poder -dels partits polítics fins als mitjans-, així com la seva suposada interconnexió, ens va tornar desconfiats amb les organitzacions i vam dipositar les esperances en una gran conversa horitzontal i triada a la carta.
Immediatesa perillosa
Quan consultem les notícies a través d’un feed caiem en dos errors comuns. El primer prové de la confusió que ha creat internet entre la cosa mediata i la immediata. És fàcil extreure de la rapidesa de les comunicacions via xarxes personals, de la immediatesa, la creença que al darrere no hi ha un aparell de mediació: els algoritmes automatitzen i acceleren tasques que abans eren humanes, invisibilitzen els processos.
El segon és la confusió entre la notícia i el mitjà. Sovint creiem que si consultem fonts diverses, tot i que provenen del mateix feed, contrastem la informació. Però avui és el mateix canal web, és Google, és Facebook, qui fa de traductor entre la realitat i la nostra visió de món des de les dades i preferències personals.
El resultat és que el consens ha desaparegut com a motor del mitjà informatiu. Sota l’aparença de diàleg immediat que acosta el públic a la font i a la veritat, emergeix en realitat el filtre com la nova forma de mediació. Crea mitjans a la carta, diferents per a cadascú però regits per una única norma: per a cada lector, una veritat; per a cada veritat, un usuari satisfet.
