El PSOE s'aparta del consens monàrquic

BarcelonaL'any 1978, la dreta espanyola (aleshores la Unió de Centre Democràtic i Aliança Popular), l'esquerra (el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Comunista d'Espanya) i els nacionalistes de CiU van pactar l'actual Constitució. La carta magna garantia un marc de llibertats individuals i el reconeixement de les identitats nacionals. A canvi, però, les forces antifranquistes acceptaven l'amnèsia històrica amb les cares visibles del règim -alguns com Manuel Fraga van ser, fins fa ben poc, a la primera línia política-, la bandera i l'himne espanyols de Franco i també Joan Carles I -investit successor del dictador el 1969 després de jurar lleialtat al Movimiento- com a cap de l'Estat. Els partits republicans esdevenien joancarlistes en pro del consens. L'actuació pública del rei durant el cop militar del 23-F acabaria de fer la resta.

D'aquell treballat consens se'n va apartar fa uns anys IU, on van decidir hibernar les sigles del PCE. Però ara, quan afloren els escàndols a l'entorn de la monarquia -qüestionada per uns ciutadans castigats per la crisi (segons el CIS, els espanyols la puntuaven amb un 7,46 el 1994 i amb un 4,89 el 2011)-, és el PSOE qui se'n distancia de manera evident. L'endemà de la imputació de la infanta Cristina, a qui el jutge del cas Nóos considera "col·laboradora necessària" de les corrupteles del seu marit, Iñaki Urdangarin, les crítiques es van fer sentir i la direcció del partit assumeix que el debat republicà ja no es podrà amagar més sota la catifa. De fet, dilluns el PSOE ja va presentar al Congrés una pregunta sobre els comptes del rei a Suïssa després d'anys i panys tapant vergonyes i rebutjant a la mesa de la cambra qüestions referides al monarca, "inviolable" segons l'article 56 de la Constitució.

Les Joventuts Socialistes ja han dit que posaran damunt la taula el debat monarquia-república al juny en la pròxima conferència política del partit. D'altres, com els seus companys catalans, van més enllà i reclamen directament derogar la institució, cosa que també va fer ahir Francesc Romeu, dirigent del PSPV.

Dividits per les crítiques al jutge

Són posicions encara minoritàries però ja nítides. L'executiva, que comanda un afeblit Alfredo Pérez Rubalcaba, supervivent de la Transició, és encara tímida. La seva número dos, Elena Valenciano, va indicar que el PSOE no veta cap debat i, sense retirar el suport a la institució, sí que va condemnar les crítiques que sectors polítics i mediàtics monàrquics i el mateix Palau de la Zarzuela van fer ahir al jutge José Castro per haver imputat la filla del rei. Mariano Rajoy i alguns dels seus ministres mostraven "respecte" per la interlocutòria del magistrat però també per la "presumpció d'innocència" de Cristina. Però d'altres al PP, com ara el llengut diputat Vicente Martínez-Pujalte, disparaven contra el jutge pel seu "afany de protagonisme" i "desproporció".

Valenciano va ser profilàctica però qui la va voler entendre ho va fer. Va indicar que el jutge i el fiscal tenen dret a discrepar (el segon ha recorregut la imputació) però que "no és oportú" que la Zarzuela s'hi fiqui i que, a més, cal ser "especialment responsable". Els va instar a no "prendre partit" després que la Casa del Rei hagués declarat dimecres al vespre que no entenia la imputació i hagués traslladat el seu suport al fiscal.

La dirigent del PSOE va admetre que la imputació és "mala notícia" per a la institució i la imatge d'Espanya, però va preferir veure l'ampolla mig plena: "Es trasllada que aquí ningú s'escapa de la llei", va dir.

Valenciano va evitar avalar la idea de José Bono, expresident del Congrés i cara espanyolista del PSOE, en el sentit que Cristina hauria de renunciar als drets dinàstics. Ho valoraran en funció de l'evolució del cas. Sí que va indicar que la Corona, opaca en la gestió del diner públic, s'ha de sotmetre a la llei de transparència que el Congrés debat. També ho va demanar Carme Chacón, que aspira a liderar el PSOE.

La idea és que, com a mínim, la Corona es posi al dia. En això n'hi ha que hi veuen voluntat de desposseir-la del blindatge regalat per la Transició, i d'altres, senzillament, un intent de salvar-la. És, per exemple, el que volia Pere Navarro, el líder del PSC, quan va proposar que el rei abdiqués en favor de Felip. Buscava el context favorable per a una reforma ambiciosa de la Constitució.

L''statu quo', cosa dels populars

El PP ja està sol defensant l'statu quo. Rajoy ni tan sols es compromet a incorporar la Corona a la llei de transparència. "Demano que el tema es resolgui de pressa, perquè, cal admetre-ho, el que se'n diu beneficiar, no beneficia la marca Espanya", deia preocupat el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo.

Ahir el periodista Dídac Boza explicava al seu blog que, quan treballava a premsa de l'Ajuntament de Barcelona i Cristina i Iñaki es van casar, el 1997, li van ordenar triplicar (de 70.000 a 210.000 persones) el número oficial de barcelonins que eren al carrer aplaudint-los. La monarquia tenia el favor dels grans partits i mitjans i les crítiques només se sentien extramurs. Ara, en plena crisi econòmica i de confiança en les institucions i amb la cascada de gols en pròpia porta de la Corona, fins i tot el PSOE es veu amb cor de desentendre-se'n. El consens constitucional -que els nacionalistes ja han impugnat pel model territorial- cada cop està més rovellat.