Vida i mort porta per porta

BarcelonaNou del matí al servei d’obstetrícia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Tres dones estan a punt de parir. A la primera li han d’induir el part perquè el nadó és molt petit; la segona, embarassada de 39 setmanes, espera el quart fill, i en el cas de la tercera es tracta d’una interrupció de l’embaràs. Vida i mort porta per porta. Una darrere la porta 2, l’altra a la porta 3. A la Vall d’Hebron es fan, de mitjana, uns nou parts al dia, uns 3.000 i escaig al cap de l’any. En cada torn hi treballen cinc llevadores, dos metges adjunts i tres residents. El maig és el mes amb més parts, i és quan neixen els nens concebuts a l’agost o, a tot estirar, al setembre.

Els monitors indiquen que el part de la dona del paritori 2 s’accelera. Els pics de dolor de les contraccions es reflecteixen en el gràfic de l’ordinador que hi ha a la sala de control. La dona té contraccions cada 4 o 5 segons. I a les 10.05 del matí l’Isaias ja ha nascut: 4.290 grams. Sembla un nadó de mesos. La seva mare ha parit sola, acompanyada únicament per la llevadora. El marit s’ha quedat a casa amb la resta de fills. “Ha parit estupendament, és el seu quart fill i ja hi tenia experiència. Li hem posat l’epidural a la recta final”, explica María Fe Estébanez, llevadora amb 32 anys d’experiència, mentre espera que arribi el pediatre que ha de determinar si el pes del nadó és normal o si cal fer un control de glucèmia. “Moltes decideixen sobre la marxa si es posaran l’epidural. A vegades portaven una idea al cap i acaben canviant d’opinió. Parir fa mal, a unes més que a altres”, diu. Després d’una hora i mitja amb el nen a sobre, pujaran la mare i el nadó a planta. “Hi ha parts difícils però aquest ha sigut fàcil i molt bonic, de mínim esforç”, afegeix Estébanez. Mare i fill estan bé. “Donar vida és la millor professió que es pot tenir. Té un final feliç. També veus coses dures però generalment és una especialitat alegre”, constata Anna Suy, cap de secció del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de la Vall d’Hebron. I avui és un d’aquests dies de “situacions dures”. Mentre l’Isaias naixia, a la porta del costat una parella es preparava per acomiadar el seu fill a les 37 setmanes de gestació. El nen pateix una malformació i els pares han decidit interrompre l’embaràs. “Se’ls recomana que s’acomiadin del nadó, a vegades s’hi ha d’insistir molt però després ho agraeixen”, explica la llevadora Montse Caubet. L’atenció rebuda dels professionals marcarà el record del part, hagi anat bé o malament. A mig matí arriba una dona que porta bombons per a les llevadores i ginecòlegs. El seu part no va anar bé. “És molt dur agafar en braços un nen mort, a vegades se’ns escapen les llàgrimes”, reconeix la llevadora Maria Ramos. Per a Suy, els casos “més gratificants” són els de dones que tornen a parir després d’una mala experiència.

Cinquena cesària

Al quiròfan acaba d’entrar una dona embarassada de 33 setmanes a qui li han de practicar una cinquena cesària. És una intervenció d’alt risc perquè hi ha perill de trencament de la matriu, hi pot haver despreniment de placenta, adherència de teixits, problemes als budells o la bufeta i que la cicatrització sigui més lenta. “Té un alt risc de complicacions i és una intervenció que durarà més del que és habitual”, explica Suy. Durant la guàrdia també atenen Jatinder Kaur, de 31 anys i embarassada de 31 setmanes i 4 dies. Espera el seu tercer fill. Fa vuit dies que té la tensió alta i la controlen per risc de preeclàmpsia, una complicació de l’embaràs. Anahí Celi arriba acompanyada de la seva mare. Només té 18 anys i és el seu primer embaràs. Està a punt: 38 setmanes i un dia. Ha trencat aigües a la matinada però encara no està de part. La pujaran a planta i esperaran 12 hores per veure si es posa de part. Reconeix que està nerviosa. “Jo li dic que es relaxi i que tingui força”, diu la mare, que és àvia de dues netes i ara tindrà el seu primer net. Li posaran de nom Luis Daniel i naixerà l’endemà que la seva mare hagi trencat aigües. Però ell encara no ho sap.