DE MÍTING AMB... MONTSERRAT NEBRERA

"Què hi fas tu, aquí?"

Cares de desconcert entre la parròquia convergent quan ens veuen a Montserrat Nebrera i a mi barrejats entre el públic a l'acte d'inici de campanya d'Artur Mas. No saben si som parella, si ens hem fet militants de CiU o les dues coses alhora. Dono la mateixa explicació a tothom que s'adreça a Nebrera preguntant-li "Què hi fas tu, aquí?": que aquesta campanya electoral m'he proposat anar als mítings de cada partit acompanyat d'una persona diferent. I que Montserrat Nebrera és la primera que ha acceptat el repte. "Em deixes triar? Doncs anem a veure el president", diu ella per telèfon.

El primer míting

De camí cap al pavelló d'Itàlia de la Fira de Barcelona, m'adverteix que no ha assistit mai a cap míting com a espectadora. Quan el 2006 Josep Piqué la va fitxar de número 2 del Partit Popular a Catalunya es va trobar intervenint en un míting sense haver-ne presenciat mai cap. "El primer fa molta gràcia, però el tercer ja fa vergonya. Veus que són de cartró pedra. Al PP sempre hi havia la mateixa gent de públic, fos on fos l'acte". Quan arribem, salutacions molt afectuoses amb la consellera Irene Rigau. Recorden quan compartien tertúlia a COMRàdio, elles dues i Caterina Mieras. També el dia que Nebrera s'estrenava com a diputada i Rigau la va veure mastegant xiclet a l'hemicicle. Li va enviar un missatge al mòbil en què l'advertia que vigilés, que al Parlament hi ha càmeres a tot arreu. Un pacte més en la relació CiU-PP: el del Majestic i el del xiclet.

'El cant de la senyera'

A Montserrat Nebrera se li escapa el riure quan Josep Antoni Duran i Lleida ha de començar la seva intervenció i la grada jove -situada darrere l'escenari perquè les càmeres els enfoquin a ells i no als que ja tenen una edat- esclata en crits d'"independència!" durant més d'un minut. Fa la sensació que volen posar Duran a prova. "Aquesta sí que és bona", diu Nebrera. Em fa notar que hi ha banderes catalanes, estelades i europees, "cap d'espanyola", i creu que Convergència l'ha encertat molt amb l'eslògan "La voluntat d'un poble". "Aniré tan lluny com la gent vulgui", deixa anar Artur Mas a les dotze en punt, l'hora en què totes les teles estan en directe. "És un discurs molt americà", conclou Nebrera. L'acte es tanca amb tot el públic cantant Els segadors , però a ella no li agraden els cops de falç. Preferiria que l'himne de Catalunya fos El cant de la senyera .

Mas, líder

"No sé si és un líder, però ho sembla". L'exdiputada del Partit Popular elogia la figura política d'Artur Mas, mentre de fons sentim les seves paraules. Creu que a Catalunya la gent necessitava algú en qui confiar, després de molts anys queixant-nos que no hi havia líders. Fa l'esforç de posar-se a la pell de Mas i sent vertigen davant del que li ve: "Totes les esperances estan posades en ell i això és molta responsabilitat. Si falla, se'l menjaran". Per Montserrat Nebrera aquestes eleccions són plebiscitàries -"Mas sí, Mas no"-. Quan sortim a quarts d'una del pavelló d'Itàlia, li ve al cap que el president ha estat de sort: "Imagina't que encara hi hagués Piqué al PP, Maragall al PSC, Carod a Esquerra i Ribó a Iniciativa".

Què votaràs?

Montserrat Nebrera (1961) no ha votat mai a la vida CiU. Els primers anys de democràcia es decantava pel PSUC, el 1993 va votar Felipe González i va quedar tan escarmentada, diu, que no va tornar a les urnes fins a l'any 2006. Aleshores ja es va poder votar a ella mateixa, que anava de número 2 per Barcelona a les llistes del PP al Parlament. Després de disputar-li el liderat popular a Alícia Sánchez-Camacho (va perdre 56% a 43%) va fundar un altre partit: Alternativa de Govern. Ella era la cap de llista el 2010 en les eleccions catalanes. Només va tenir 2.197 vots. "¿Ja saps què votaràs, ara que no et presentes?" "No sé ni si votaré. Formo part d'aquest gran grup d'indecisos". "I si hi ha referèndum d'independència?" "Votaria que sí. Crec que marxarem, i si marxem, ja m'estarà bé. No sóc independentista, jo creia en la unió. Però ara veig que no és possible. Sóc al vagó de la cua, amb els que mai vam pensar que faríem aquest viatge", admet.

Pilot de Fórmula 1

Montserrat Nebrera descriu Josep Piqué com un encantador de serps. Ell va ser qui la va convèncer de fitxar pel PP, després que els hagués posat en contacte l'exdiputat Francesc Vendrell. El dia que Artur Mas se la va trobar al Parlament li va preguntar: "Què ens has fet?" Ara, amb la distància, pensa que potser simplement Piqué es va creuar abans a la seva vida, i que l'exministre és una persona que hauria pogut estar a tots els partits. Si fa o no fa, com ella. Li demano si es veu en política un altre cop, si es deixaria fitxar pel president Mas, i no acaba de trobar una resposta convincent perquè em cregui que no tornarà. "En mi hi conviuen dues ànimes: la que no creu en tota aquesta fanfàrria i la que diu «què puc fer pel meu país». La política té alguna cosa d'addictiva. L'adrenalina, la voràgine. Et pots arribar a sentir com un corredor de Fórmula 1".

Més continguts de