La “bel·ligerant” diplomàcia espanyola

BarcelonaLa construcció d’un relat històric sense fissures, homogeni, únic, és una de les preocupacions associades a l’exercici del poder. Qualsevol desviació de la versió oficial sovint es veu com un atac al relat considerat gairebé com a text sagrat. Les tensions entre les diferents mirades sobre la història de l’estat espanyol es fan més intenses com més grans són les diferències polítiques. És una dinàmica que es produeix tant en l’eix ideològic esquerra-dreta com en l’eix nacional. El cas de la cancel·lació de l’acte d’Albert Sánchez Piñol a l’Institut Cervantes d’Utrecht és un episodi més d’allò que el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, considera “una actitud molt bel·ligerant” de la diplomàcia espanyola en actes internacionals protagonitzats per personalitats i institucions culturals catalanes.

Amsterdam

Primera topada de Sánchez Piñol amb la diplomàcia espanyola

La presentació frustrada de Victus a Utrecht no era l’única cita holandesa d’Albert Sánchez Piñol. Un dia abans, dimecres, va fer una xerrada a Spui 25, un espai cultural de la Universitat d’Amsterdam. L’autor de Victus va compartir impressions sobre el llibre amb el professor Joseph Theodoor Leerssen. “Hi havia unes 110 persones de públic, la majoria holandesos, i va ser un acte molt més literari que polític”, explica Martí Estruch, portaveu del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). La qüestió literària també va centrar les preguntes fins que hi va intervenir Luisa Sánchez-Bravo Carretero, primera secretària de l’ambaixada espanyola a Holanda. “Duia dos o tres fulls escrits i es va notar molt que la seva intervenció no era una reacció a cap qüestió de l’acte, sinó que duia el discurs après”, recorda Estruch.

Sánchez-Bravo va posar “en dubte” la veracitat de tot allò que explica Victus -una ficció històrica- i va assegurar que el Decret de Nova Planta era “una llei molt moderna i que a Espanya la democràcia estava molt consolidada”. “També va dir que Catalunya havia votat a favor de la Constitució espanyola i que el referèndum l’havien de votar tots els espanyols”, diu Estruch. La reacció del públic holandès va ser demanar a Sánchez-Bravo “quina pregunta volia fer”. És a dir, va ser la representant de l’ambaixada qui va polititzar un acte literari.

Estocolm

Un dinar amb l’agregat cultural de l’ambaixada

La ficció cinematogràfica ha amarat de glamur els àpats amb els ambaixadors. Tanmateix, aquest agost a Estocolm més que glamur hi va haver “incomoditat”. Així ho recorda el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna. La capital sueca va acollir del 12 al 17 d’agost l’Stockholm Culture Festival, que va incloure una vintena d’activitats catalanes, com ara concerts, espectacles de carrer, projeccions de pel·lícules i conferències. Tot plegat formava part d’un intercanvi cultural entre Estocolm i Barcelona que es completarà durant de les Festes de la Mercè a la capital catalana.

Susanna va compartir una xerrada la tarda del 12 d’agost amb el periodista suec Tomas Gustafsson. “El mateix dia l’agregat cultural de l’ambaixada espanyola ens va convidar a dinar i va intentar adoctrinar-nos”, diu Susanna. Un dels punts de discrepància va ser sobre el franquisme i la llengua. “Ell discrepava pel que fa a l’intent de genocidi cultural del franquisme amb la llengua. I va recitar una llista d’autors catalans que havien publicat durant el franquisme”, recorda el director del Llull. “Sempre que organitzem un acte que ells puguin considerar sospitós hi apareix algú de l’ambaixada”, diu Susanna. La presència de la diplomàcia espanyola en actes culturals en què participen ciutadans espanyols sembla si més no lògica, però Susanna hi detecta un afany de control.

“Van molt forts. Sempre que muntem un acte hi ha algú prenent notes”, diu. Així va passar el novembre del 2013 a Lisboa durant la presentació de l’obra El dret al futur. Assaig i pensament cívic a Catalunya i Portugal,una reflexió sobre el present i el futur de la península Ibèrica impulsada per l’Institut Ramon Llull i el Centre d’Estudis Comparatistes de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa. “Allà també vam tenir la visita de l’agregat de l’ambaixada”, explica Susanna.

La pròxima activitat organitzada per l’Institut Ramon Llull a Suècia serà a la Fira del Llibre de Göteborg, que se celebrarà del 26 al 29 de setembre, que servirà per preparar el focus català que la fira ha programat per a l’any que ve.

Lisboa

Els intents d’anul·lar un acte a la universitat

El degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, Eduardo Vera-Creu Pinto, va publicar un article al diari portuguès Público el març d’aquest any en què criticava els intents de la diplomàcia espanyola d’anul·lar un acte acadèmic, centrat en l’àmbit del dret, sobre la situació política de Catalunya. Vera-Creu Pinto va deplorar que s’intentés “silenciar un tema de tanta importància i dimensions només per la conveniència del govern d’Espanya”.