Les firmes que demanen els autors

BarcelonaTots els escriptors són, abans de res, lectors empedreïts. I, com a lectors, són susceptibles a les mateixes fílies i fòbies de qualsevol altre: són capaços de tenir autors en un altar sagrat i inabastable, de perseguir les novetats com si fossin elefants a Botswana i, fins i tot, d'arremangar-se les mànigues i demanar una firma als seus ídols.

Ara bé, si la petita enquesta que hem fet a l'ARA és representativa del gremi d'escriptors, haurem de concloure que a cal ferrer, ganivet de fusta: als homes i dones de lletres se'ls dóna millor estampar la signatura que fer cua per demanar-la.

1. Flavia Company

S'asseuria a parlar de la vida i la literatura amb Clarice Lispector

L'autora de Que ningú no et salvi la vida (Proa/Lumen) no ha demanat mai que li signin un llibre. Els únics llibres que té firmats són els dels amics, que ja li envien dedicats. Ara bé, li encantaria passar una tarda parlant de la vida i els llibres amb l'autora de L'hora de l'estrella , la brasilera Clarice Lispector,

Això sí, a Company li encanta firmar llibres. I fa dos anys va viure una anècdota memorable per Sant Jordi: a última hora va aparèixer un nen esperitat, suplicant que esperés la seva mare. Quan la dona va arribar va explicar que volia la firma per al pare del nen, acabat d'operar d'un tumor cerebral. El primer que va dir en despertar-se va ser: "No us oblideu de la firma de la Flavia". I li van concedir el desig perquè els metges deien que tenia els dies comptats. Però el Sant Jordi passat, a última hora, Company va identificar les cares d'uns lectors durant una firma: eren el nen, la mare i el pare, que al final s'havia salvat.

2. Joan Miquel Oliver

Reivindica 'Viatge a Escània' i 'Univers endins', d'Enric Casasses

Fa uns anys, Enric Casasses va firmar a Joan Miquel Oliver un exemplar del poemari Plaça Raspall fent-li un bonic dibuix de la plaça del barri de Gràcia. El record d'aquesta dedicatòria s'entrellaça amb la lectura que Oliver fa aquests dies de Viatge a Escània i Univers endins (Empúries), un dietari que Casasses va escriure el 1980 durant un viatge pel sud de Suècia i que va restar inèdit perquè el poeta va perdre el manuscrit. Tanmateix, fent neteja, una amiga de Casasses va trobar el manuscrit i finalment s'ha publicat, juntament amb un poema llarg que va escriure el poeta durant aquell viatge.

A Oliver li agradaria que Casasses li firmés aquest llibre i li fes, novament, un dibuix. Tot i que no acostuma a demanar firmes, admet que li agrada conèixer la gent que admira i compartir els processos de creació. Quan és a l'altre costat i és ell qui firma, és molt sensible a l'interès dels lectors i intenta satisfer les peticions o preguntes que li fan.

3. Asa Larsson

Regalaria a la filla un 'Romeu i Julieta' firmat per Shakespeare

L'escriptora sueca de novel·la negra ho té claríssim: si pogués triar qualsevol autor de la història, viatjaria a l'Anglaterra del segle XVII perquè William Shakespeare li firmés Romeu i Julieta . El llibre seria un regal per a la seva filla de 14 anys. "Ella està immersa en les emocions i el drama de l'amor adolescent, seria el regal perfecte", diu. Confessa, però, que no ha demanat mai cap firma, tot i que rep sovint llibres firmats dels col·legues, un d'ells, per cert, una traducció a l'anglès de Sin noticias de Gurb . Avui viurà el seu primer Sant Jordi a Catalunya i està emocionada davant la perspectiva. "Escriure és una ocupació tan solitària... Trobar-me amb els lectors és el millor premi per a mi", diu.

4. Enric Casasses

El rector de Vallfogona i Bob Dylan: dos referents del poeta

Casasses es confessa poc aficionat als autògrafs i els llibres signats. "No hi he anat mai al darrere", diu. Però ni que fos com a excusa per conèixer l'autor -i posats a escollir- demanaria la firma a Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, un autor del segle XVI "molt barroc" que li agrada molt. I de més actuals -i vius- es quedaria amb Bob Dylan, i si hagués d'escollir un disc del cantant, seria el freqüentment menystingut Under the red sky. Poeta d'escriptura calmosa, el moment de firmar llibres és per a ell "un acte d'improvisació", l'únic en la seva feina. Sovint, com ja sap Joan Miquel Oliver, compensa l'absència d'una "frase llampant" amb algun dibuix.

5. Eduardo Mendoza

Només faria cua per aconseguir la firma de William Faulkner

Tímid declarat, Eduardo Mendoza se sent una mica llunyà del mite del llibre firmat. L'autor diu que mai faria cua per tenir una firma. Però posa una possible excepció a la regla: el gran retratista literari del sud dels Estats Units William Faulkner. "No sé per què", rumia, indicant que és un dels seus autors de capçalera, però que aquesta no és l'única raó. Té clar quina novel·la li portaria: Llum d'agost . Protagonista de llargues cues cada Sant Jordi, Mendoza es lamenta de no tenir més temps per xerrar amb els lectors. Algunes interpretacions que li fan de la seva obra són per a ell el millor testimoni de la vida pròpia que tenen les novel·les lluny dels autors.