La història oculta del polèmic magatzem

BarcelonaMiguel Sebastián va ser el ministre d’Indústria encarregat de signar el 2008 el reial decret llei de concessió del magatzem de gas Castor, que incloïa la famosa clàusula 14: “Té dret al cobrament del valor net comptable de la instal·lació excepte en cas que s’acredités dol o negligència; en aquest cas, el dret serà el cobrament del valor residual”. Molts l’assenyalen a ell com a responsable inicial del fiasco del Castor, però un alt càrrec del ministeri d’aquella època ha explicat a l’ARA les circumstàncies del dia de l’aprovació d’aquell polèmic reial decret llei. Eren els primers dies del nou executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, després de la reelecció del 2008, i els nous ministres, com Miguel Sebastián, feia poques setmanes que havien estrenat la cartera. Aquell divendres de consell de ministres, Sebastián no tenia cap tema important sobre la taula, dels qualificats amb índex vermell, i havia anat a Brussel·les per assistir a una reunió de la Comissió Europea. Aquell dia es va aprovar el reial decret llei del Castor, però el ministre del ram no hi era. Segons explica aquest alt càrrec d’Indústria socialista, els temes que anaven a la reunió de l’executiu estan dividits entre els que tenen índex verd i índex vermell. Els vermells eren els polèmics, que generaven debat, i que cada ministre exposava al consell per ser debatut. Els verds eren els que s’aprovaven sense debat, els menys destacats. I qui decidia quins temes tenien índex verd o vermell? La comissió de subsecretaris d’estat, que presidia llavors la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. El reial decret del Castor va ser qualificat per aquesta comissió amb índex verd, i, per tant, va aprovar-se al consell de ministres per la via ràpida, i sense el ministre responsable present. Miguel Sebastián va signar el reial decret llei posteriorment.

La responsabilitat del PP

El govern socialista, igual que l’executiu popular d’Aznar, estaven d’acord que Espanya havia de tenir més magatzems de gas per a casos d’emergència, a més dels dos que ja hi havia -Yela i Gaviota-. Aquest alt càrrec socialista explica, però, que la polèmica clàusula 14 no era tan dolenta, i que amb aquell redactat no hauria fet falta pagar una indemnització tan elevada. Segons ell, l’error va ser del PP quan va convèncer Florentino Pérez perquè demanés el finançament per construir el Castor (1.400 milions) al Banc Europeu d’Inversions (BEI) a través dels bonds project. El BEI va posar la data del 30 de novembre del 2014 com a límit per tornar els 1.400 milions als bonistes, i quan hi va haver els terratrèmols i el ministre José Manuel Soria va paralitzar el Castor, tot va començar a trontollar. Florentino Pérez va renunciar al magatzem i va pactar que l’Estat li tornés l’import exacte de la inversió per poder tornar a temps els bons. Per fer-ho possible en tan poc temps, el PP va haver de redactar un altre reial decret llei per esquivar el del 2008 i fer el pagament exprés dels 1.350 milions.