Hollande es llança a una guerra incerta
El president francès, François Hollande, es llança a una guerra de resultat incert a Mali. El seu entorn manté que la decisió ha revelat la determinació d'Hollande molt qüestionat al seu país.
PARÍSL'operació militar a Mali serà recordada, entre altres coses, com el capítol que va revelar l'estatus presidencial d'un François Hollande cada vegada més contestat. Acusat de no tenir autoritat i preferir un consens tou i lleugerament immobilista a les grans decisions, Hollande s'ha vist obligat a prendre una decisió amb efectes greus en temps rècord. Fins dimecres, l'Elisi seguia preferint guanyar temps per convèncer la comunitat internacional i deixar que una aliança de països africans prengués la iniciativa. Però la gravetat creixent de la situació sobre el terreny i la crida d'auxili del president malià van forçar el president francès a donar llum verda a la intervenció.
Hollande ha entrat en guerra per aturar l'avanç imparable dels radicals que es dirigeixen cap a Bamako, per impedir un enfonsament institucional a Mali i per protegir els milers de ciutadans francesos que resideixen al país. Però, més enllà de les raons oficials i de fons, no és agosarat afirmar que els spin doctors de l'Elisi aprofitaran l'episodi per reafirmar els seus trets d'home d'estat. Durant el cap de setmana, els consellers de la presidència ja han repetit la cantarella amb insistència. "Diuen que és un home indecís, que deixa planar el dubte. [Però] sobre aquest tema, ha demostrat una determinació total", va declarar un d'ells al diari Le Monde . "És en circumstàncies excepcionals i difícils quan un home d'estat es revela", afegia poc després el titular d'Interior, Manuel Valls.
El suport va més enllà del seu propi camp polític. Per primer cop des de la victòria d'Hollande, el maig passat, el govern francès ha aconseguit beneficiar-se del consens de la pràctica totalitat de la classe política. La dreta francesa li ha donat un suport sense ambigüitat, deixant de banda la seva inflexibilitat amb l'executiu. Tant el nou líder conservador, Jean-François Copé, com el seu rival dins de les files de la dreta, l'ex primer ministre François Fillon, han expressat la seva solidaritat amb Hollande. "La lluita contra el terrorisme exigeix la unitat de la nació, més enllà de les divisions partidistes", ha dit Fillon. Els analistes prediuen una remuntada als sondejos d'un Hollande que, menys de vuit mesos després d'arribar a l'Elisi, toca fons en popularitat. Només li donen suport el 36% dels francesos, quinze punts per sota del seu resultat electoral.
Les contradiccions del president
Amb tot, la intervenció a Mali suposa una contradicció respecte a la doctrina geopolítica defensada fins ara pel president, reticent a allargar la influència militar francesa a les antigues colònies africanes. Les circumstàncies l'han obligat a actuar amb pragmatisme. No només per impedir que els rebels forcin un nou cop d'estat, sinó també per defensar els interessos francesos al Sahel. El més important de tots té a veure amb l'urani del Níger, explotat per l'empresa energètica francesa Areva, que alimenta un terç de les centrals nuclears a l'Hexàgon.
"El president es defensava de voler ser el gendarme d'Àfrica. Però, en pocs dies, ha enviat tropes a Centràfrica i a Mali i ha llançat una operació comando a Somàlia", denunciava ahir l'editorial de Libération . Un dels únics polítics reticents a la intervenció, el líder de l'esquerra antiliberal, Jean-Luc Mélenchon, va exigir que el Parlament deliberi sobre l'operació. L'executiu va prometre "un debat sense vot" els pròxims dies. I és que, segons les pràctiques habituals en la V República, la política exterior és domini exclusiu de l'inquilí de l'Elisi, que en l'imaginari polític francès segueix tenint, per molt anys que passin, la silueta d'un home providencial.
