L'exèrcit es manté lleial als seus privilegis
Els militars són la institució més cohesionada i poderosa d'Egipte
El CaireDurant una bona part de l'any que van governar, el president Mohammed Mursi i els Germans Musulmans estaven convençuts que havien domesticat l'exèrcit egipci, forçant la sortida de la vella cúpula militar i aconseguint tancar un acord amb els seus successors que protegia les forces armades. Aquest equilibri, però, s'ha ensorrat aquesta setmana.
Amb tancs i soldats als carrers i davant el palau presidencial, el cap de l'exèrcit, el general Abdul-Fattah al-Sisi, no va ni pronunciar el nom de Mursi, dimecres, quan anunciava que el president havia estat derrocat i la Constitució suspesa. De cop, el líder islamista -com el seu predecessor Hosni Mubàrak- podia comprovar com l'exèrcit egipci es preocupa per sobre de tot dels seus propis interessos. "La cúpula militar no té compromisos ideològics d'un tipus o d'un altre; ells creuen en el lloc que ocupen dins l'ordre polític", explica Steven Cook, expert del Council on Foreign Relations. "Són capaços de pactar pràcticament amb tothom", insisteix.
Tot i justificar que la seva intervenció en política només és per defensar la voluntat de la gent, l'exèrcit egipci no ha estat mai una força democratitzadora. El seu objectiu principal, segons els experts, és preservar l'estabilitat nacional i el seu reialme intocable de privilegis. Però, amb milions de persones al carrer manifestant-se contra el president, i amb els Germans Musulmans aferrant-se a la seva autoritat, els militars van decidir que s'havia acabat el temps de Mursi.
"Nosaltres som disciplinats i tenim les armes -admetia un alt oficial des de l'anonimat-, ¿veieu alguna altra institució tan sòlida en l'escena política?"
L'exèrcit, per segona vegada en dos anys i mig, ha expulsat el president del país. Aquest cop, però, el líder d'Egipte havia estat escollit democràticament. La maniobra confirma els militars com la institució més poderosa de l'estat.
Egipte compta amb l'exèrcit més gran del món àrab, amb 450.000 soldats. La majoria són reclutes i oficials de baixa graduació amb molt poques oportunitats de fer carrera. Durant dècades, els milers de comandaments d'elit de les forces armades han defensat gelosament els seus privilegis. "És un grup molt tancat", explica Robert Springborg, professor de l'Escola Naval de Monterrey, Califòrnia. "Pensen molt semblant i tenen molta influència perquè, a més dels Germans Musulmans, són l'única institució realment cohesionada del país", diu Springborg.
Fins a la revolució del 2011, l'exèrcit havia governat Egipte durant sis dècades. Els trenta anys de poder de Hosni Mubàrak, antic comandant de les forces aèries, van permetre als militars intervenir tant com van voler. Però en només divuit dies de revolta multitudinària, l'exèrcit va donar aquest pacte per acabat. L'estabilitat estava amenaçada, i un general, Mohammed Hussein Tantawi, conegut popularment com "el gos faldiller de Mubàrak", va ser qui el va derrocar i empresonar.
Tot i que a molts militars els desagradava el passat islamista de Mursi, l'aleshores president els va garantir dues qüestions claus: que no hi hauria persecucions als militars pels crims comesos en l'era Mubàrak i que la nova Constitució no inclouria el control parlamentari sobre el pressupost de Defensa.
"No els agrada ser actors de primera línia, ni haver de fer de policies", assegura l'investigador Michael Wahid Hanna. El més important per als militars és preservar el seu poder i la seva influència en el sistema. Mursi ja ha caigut.
