WashingtonEl 29 de novembre del 2012 un centenar de treballadors de cadenes de menjar ràpid de Nova York van sortir al carrer per demanar un increment dels seus salaris i millors condicions laborals. La seva protesta, que es va estendre a poc a poc per tots els Estats Units i entre empleats d’altres sectors, va ser l’origen del moviment de lluita per un salari mínim de 15 dòlars per hora. Aquest moviment ha aconseguit augments de salaris mínims en 11 estats i en ciutats com Nova York, Washington, Los Angeles i Seattle.
Així, en els últims quatre anys els crits per un increment del salari mínim han passat de ser ignorats a ser escoltats per autoritats locals i legisladors estatals. També el president nord-americà, Barack Obama, ha fet costat al moviment i ha augmentat el salari mínim fins als 10,10dòlars per hora dels funcionaris amb una ordre executiva. Ha instat també diversos cops el Congrés perquè faci el mateix amb el salari mínim federal (que se situa en els 7,25 dòlars per hora), tot i que no ha obtingut cap resultat. Els republicans, però, s’hi oposen perquè creuen que destruirà llocs de treball.
La seva demanda als estats perquè incrementessin els seus salaris mínims el gener del 2013, durant el seu discurs de l’estat de la Unió, ha tingut més èxit. Alguns estats, molts d’ells amb governadors demòcrates, han sigut els que li han fet més cas, com Nova York.
Aquests estats han aprovat augments de fins als 10 dòlars per hora, i alguns fins als 15 en un futur pròxim. Califòrnia, per exemple, ho farà el 2022. La majoria dels estats, 29, tenen salaris mínims més alts que el federal. I també la majoria han aprovat legislacions per lligar els increments d’aquests sous a la inflació de cada estat.
Per als defensors d’un salari mínim de 15 dòlars l’hora no n’hi ha prou amb les mesures que s’han pres, i asseguren que els nord-americans han perdut poder adquisitiu. I afegeixen que apujant el salaris fins als 10dòlars tan sols s’aconsegueix recuperar el nivell adquisitiu que hi havia el 1968. A més, creuen que el seu mínim traurà gent de la pobresa, reduirà la despesa social i crearà més llocs de treball i una economia més forta.
Un informe del 2013 de l’Institut de Política Econòmica, una institució progressista, afirma que un increment del salari federal fins als 10,10 dòlars per hora injectaria a l’economia 22.000 milions d’euros i crearia 85.000 llocs de treball. En un altre estudi més recent David Cooper, analista d’aquest centre, afirma que un increment fins als 12 dòlars l’hora milloraria la vida de 35 milions d’empleats, la majoria dels quals són dones.
Els detractors d’un augment del salari mínim, en canvi, adverteixen que aquestes iniciatives poden destruir llocs de treball, augmentar els preus del productes -la qual cosa afectaria la majoria dels consumidors- i deixaria fora del mercat laboral treballadors joves o poc qualificats. “Una altra de les raons per les quals molts economistes són contraris a un increment és perquè les propostes per fer-ho són arbitràries, no es basen en cap estudi econòmic. Per què 15 dòlars per hora i no 16?”, diu Mark Perry, analista del think tank conservador American Enterprise Institute.
Tema divisiu a les presidencials
El debat sobre els pros i els contres d’un augment del sou mínim fa més de dos dècades que es discuteix entre els cercles econòmics. Però, després de les vagues de treballadors d’empreses de menjar ràpid, la discussió ha arribat a l’arena política.
De fet, és un dels temes que més divideixen de l’actual campanya presidencial. Hillary Clinton es va posicionar primer a favor d’un increment de fins a 12 dòlars l’hora, però les pressions dels seguidors del seu rival a les primàries, Bernie Sanders, han fet que defensi ara els 15 dòlars l’hora. Per contra, el candidat presidencial republicà, Donald Trump, s’oposa a qualsevol increment.
