Pressions per reformar el Banc del Vaticà

The New York Times / Ciutat del Vaticà.Les pressions perquè el Vaticà faci neteja dels comptes del seu banc (implicat durant dècades en tèrboles intrigues i relacionat amb una mort misteriosa) van continuar fins als últims dies del papat de Benet XVI i encara són una gran preocupació per als cardenals, que ara s'apleguen per triar el nou papa. L'espectre de l'escàndol financer serà un desafiament clau per al successor de Benet XVI, que haurà de modernitzar les finances de l'Església catòlica si no vol posar en perill l'accés del Vaticà al sistema bancari mundial, cosa que deterioraria l'autoritat moral i l'estabilitat financera de la seu papal.

Abans de l'inici del conclave, els cardenals van rebre un informe sobre les finances del Vaticà i van discutir si la persona que ha de posar-hi ordre, després d'un papat marcat per les crisis de governança, ha de ser un membre de la jerarquia o bé una persona aliena. Les posicions no estan definides nítidament, però mentre que uns volen més transparència d'altres volen mantenir la tradició de secretisme de la institució.

Fundat l'any 1942, amb seu en una petita torre rodona al peu del Palau Vaticà, el Banc del Vaticà normalment no es dedica als préstecs, sinó a gestionar els dipòsits i el patrimoni de les institucions religioses, els eclesiàstics i els diplomàtics acreditats al Vaticà, que són els únics que hi poden tenir dipòsits. Durant la Guerra Freda, el banc era generalment considerat com un mitjà clandestí per transferir diners al bloc de l'Est per a la lluita contra el comunisme. Ara, segons els experts, el Vaticà utilitza el banc per actuar en zones delicades com Cuba i la Xina.

Intent de transparència

Però a causa, en bona part, de la negativa del Vaticà de revelar la identitat dels seus dipositaris a autoritats externes (i sobretot a sotmetre a escrutini les transaccions anteriors), durant anys han circulat sospites sobre els vincles amb el crim organitzat i tèrbols fons de finançament de la política italiana.

L'any 2011, l'única vegada que s'han fet públiques les xifres, tenia 20.772 clients, el 68% dels quals eren membres del cos eclesiàstic, i 6.300 milions d'euros en dipòsits. El banc ha declarat que té uns 33.000 comptes. Durant els últims anys, els fiscals italians han investigat més enèrgicament si els comptes dels eclesiàstics es fan servir com a tapadora d'altres interessos. Durant el juliol, les autoritats italianes van detenir un sacerdot, acusat de permetre que un advocat utilitzés el seu compte al Banc del Vaticà per a un frau a l'assegurança.

Els funcionaris de la Unió Europea i les agències que controlen les institucions financeres diuen que el Vaticà ha fet molts progressos en el compliment de les normes contra el blanqueig de diners, però que encara queda molt per fer. Hi ha gent al Vaticà que té moltes ganes de fer un canvi, però no s'hauria de "subestimar la resistència a la transparència" d'algunes forces conservadores, deia un funcionari europeu.

Sota Benet XVI, el Banc del Vaticà es va comprometre a entrar en l'anomenada llista blanca de països que compleixen les normes bancàries internacionals. En una de les seves últimes accions, Benet XVI va nomenar president del banc l'aristòcrata alemany Ernst von Freyberg.

Aquest nomenament va diluir l'intens control exercit sobre les finances per un cercle reduït d'italians, alguns dels quals s'havien oposat als intents de sotmetre el banc a un escrutini extern. Volien que el banc continués sent una institució italiana, cosa que, segons els crítics, els situava perillosament a prop de la classe dirigent italiana, tan propensa als escàndols de corrupció.

Al maig, el president del Banc del Vaticà, Ettore Gotti Tedeschi, un banquer italià ben relacionat, va ser acusat públicament d'incompetència i destituït. Gotti Tedeschi havia estat sotmès a una investigació l'any 2010, quan els jutjats de Roma van retenir 23 milions d'euros de dos comptes externs utilitzats pel Banc del Vaticà i ell i el director general del banc, Paolo Cipriani, van ser investigats per blanqueig de diners. Tots dos van negar els càrrecs. Més tard, es van restituir els diners a l'Institut per a les Obres de Religió, nom oficial del banc, després que el Vaticà hagués creat la seva pròpia Autoritat d'Informació Financera, amb un edicte papal que va publicar Benet XVI el 2010 per ajustar-se a les directives europees contra el blanqueig de diners.

Investigació oberta

La investigació a Roma, que encara està oberta, és la primera que pateix el banc d'ençà de la dècada dels vuitanta, quan el Banco Ambrosiano, un banc italià en què el Vaticà havia invertit, es va esfondrar després de la desaparició de 1.300 milions de dòlars en préstecs a empreses de l'Amèrica Llatina. En els últims anys, el Vaticà ha fet alguns progressos, però encara no compleix les normes bancàries internacionals. Durant els dos anys transcorreguts des que es va crear, la nova Autoritat d'Informació Financera del Vaticà només havia alertat de dues transaccions sospitoses.

A l'octubre, el Vaticà va nomenar un nou cap de l'autoritat, René Bruelhart, un advocat suís de 40 anys, que havia ajudat a fer que Liechtenstein sortís de la llista negra de països que no compleixen les normes bancàries. El nomenament de Bruelhart, així com el de Von Freyberg, ha alimentat les esperances dels que desitgen que augmenti la transparència i que s'obri el cercle de l'aparell financer vaticà, dominat per italians. "El Vaticà està compromès en una línia de transparència", deia el funcionari europeu. Però encara no s'ha desempallegat de l'ombra de la sospita.