El procés català escalfa els ànims a l'Eurocambra
BRUSSEL·LESLa dimissió de l'eurodiputada del PSC Maria Badia del seu càrrec com a número dos de la delegació socialista al Parlament Europeu és un símptoma de les divisions internes que hi ha a les files socialistes a l'Eurocambra davant l'impuls sobiranista que ha pres Catalunya. Però la seva renúncia només és el reflex que els ànims estan molt escalfats a tots els racons del Parlament Europeu per un contenciós polític que ha traspassat les fronteres de l'estat espanyol i ja s'ha situat en el pla europeu. Encara que això no agradi ni als socialistes ni -encara menys- als populars espanyols.
El malestar és tan evident que ahir pràcticament ningú volia comentar la dimissió de Badia. El tema incomoda, especialment entre els socialistes. El president del grup socialista a l'Eurocambra, l'austríac Hannes Swoboda, no va voler parlar-ne amb l'ARA. "Estarà encantat de parlar de qualsevol altre tema, però d'aquest prefereix no dir-ne res", es justificava la seva assistent. Quan es tracta de temes sensibles, com la independència de Catalunya o la fractura dins d'un mateix grup polític, la majoria de diputats prefereixen anar amb peus de plom per no molestar ni incomodar a ningú.
La manifestació cueja
Tot i el silenci d'ahir, el cas és que la qüestió catalana s'ha colat al Parlament Europeu gràcies a la gran manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona, que va tenir molta repercussió mediàtica a Europa, i als enfrontaments entre eurodiputats catalans de CiU, PSC i ICV (ERC hi és representada per via del BNG) i un dels vicepresidents de la institució, Aleix Vidal-Quadras. El popular va encendre els ànims per les declaracions a Intereconomía en què instava a mobilitzar la Guàrdia Civil si Catalunya no retirava el repte sobiranista. L'afirmació va portar Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV) a demanar la intervenció del president del Parlament, el socialista Martin Schulz, perquè obligués Vidal-Quadras a disculpar-se. Schulz va optar per escriure una carta per criticar les paraules del popular. La resposta de Vidal-Quadras va ser enviar una nova missiva a tots els eurodiputats per dir, entre altres perles, que l'independentisme català "no és ni pacífic ni democràtic". Fonts parlamentàries explicaven ahir a l'ARA que la carta del vicepresident popular va crear "sorpresa" entre els eurodiputats. "La gent ho va veure com una sortida de to. Venint d'un vicepresident, el contingut de la carta estava fora de lloc", asseguraven les mateixes fonts. "Aquí és quan tothom va començar a parlar del cas de Catalunya".
El tema de Vidal-Quadras, però, no es va aturar aquí. Posteriorment, en una altra missiva, que també signava la socialista Maria Badia, els eurodiputats catalans demanaven a la comissària de Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, que intervingués "de manera preventiva per garantir que la resolució del conflicte català sigui pacífica i democràtica". Els eurodiputats denunciaven les "amenaces militars" i el "to que fan servir el PP i el govern espanyol" i recordaven que la legislació comunitària preveu la possibilitat de suspendre el dret de vot d'un estat membre si hi ha un "risc clar de violació greu i persistent dels valors comuns". Aquesta és la carta que ha acabat amb la renúncia de Badia com a secretària general de la delegació dels socialistes espanyols al Parlament Europeu.
Intent per fer fora Vidal-Quadras
L'intercanvi de cartes i acusacions, la intervenció del president del Parlament Europeu i la presència del conflicte català en mitjans internacionals han convertit la independència de Catalunya en un dels temes de moda més controvertits a l'Eurocambra. Les intervencions de Vidal-Quadras, un polític molt respectat per la majoria d'eurodiputats i gens extremista quan es tracten temes que no afecten Catalunya, han creat tanta polèmica que la setmana passada va haver-hi un intent de forçar la seva renúncia com a vicepresident. Segons diferents fonts, el grup dels Liberals i el dels Verds van plantejar durant la conferència de presidents que es va celebrar a Brussel·les portar al plenari una votació per decidir si l'Eurocambra obligava Vidal-Quadras a deixar la vicepresidència.
Una norma del Parlament permet obligar a deixar el seu càrrec a un vicepresident si ho vota una majoria de la cambra. A la pràctica, però, mai s'ha fet. Durant la Conferència de Presidents els socialistes van frenar la iniciativa perquè no es van sumar a la proposta de portar-ho al ple. El seu vot era imprescindible per fer-ho possible. A la reunió Martin Schulz va intervenir per dir que considerava que amb la seva carta, que deixava clar que Vidal-Quadras s'havia passat de la ratlla, donava el cas per tancat. "No veig la necessitat de fer cap pas més", va dir.
Per què els socialistes europeus es van aliar amb els populars i van vetar la votació per reprovar Vidal-Quadras? ¿Els socialistes espanyols van preferir no molestar el vicepresident popular pel fet de ser declaracions contra Catalunya? Ahir cap membre del grup va voler explicar-ne els motius a l'ARA. El cap de les files socialistes espanyoles, Juan Fernando López Aguilar, va assegurar que no tenia coneixement del tema. "No puc confirmar res", va dir.
