FINANCES PÚBLIQUES, ELS FORATS ESTATAL I CATALÀ

Catalunya dedica més recursos a obligacions del deute que a Salut

Un de cada tres euros del Govern i de l’Estat van anar el 2013 a pagar amortitzacions i interessos

Quan els ingressos no permeten cobrir puntualment unes despeses, cal renunciar-hi o endeutar-se. Això ho saben totes les famílies, però també és vàlid per a les administracions públiques, que els últims anys han aplicat tant la tisora per reduir despeses com han hagut d’augmentar de manera notable el seu endeutament per complir els compromisos de pagament. Ara bé, a mesura que creix el deute, també s’incrementen les quantitats a pagar pels seus venciments i pels interessos. És la situació que viuen la Generalitat i l’administració de l’Estat, que cada any han d’augmentar els recursos destinats a aquestes partides mentre segueixen retallant o -en el millor dels casos- congelant despeses com les polítiques socials. I com més s’allargui la crisi, més difícil serà fer front a aquesta situació.

En aquest sentit, el 2013 pot haver marcat una fita, ja que les dades d’execució pressupostària de la conselleria d’Economia mostren que, per primer cop, els venciments del deute van ser la partida que va rebre més recursos. S’hi van destinar 8.983 milions, més i tot del que fins ara era la principal partida de l’executiu, la de Salut. El 2013 el Govern va gastar en sanitat menys que en amortitzacions, 8.215 milions.

A més, la Generalitat també va haver de pagar 1.761 milions per satisfer els interessos del deute. En total, per tant, el 31,5% dels recursos del 2013 van estar relacionats amb les obligacions derivades de l’endeutament, quasi un de cada tres euros. I és que el deute acumulat del Govern ha crescut un 262% des del 2007. Llavors era de 15.776 milions -el 8% del PIB-, però el 2013 ja s’havia inflat fins als 57.122 milions -29,7%.

Sigui com sigui, les previsions de la Generalitat apunten que aquest mateix 2014 ja es pot trencar aquesta inèrcia. Segons els pressupostos, l’endeutament creixerà molt lleugerament, fins als 59.914 milions, un 30,3% del PIB català, escassament mig punt més que ara. De la mateixa manera, la despesa en interessos del deute pujarà fins als 2.077 milions, però les amortitzacions cauran fins als 5.798 milions. Això és a causa, en bona mesura, del fet que els bons patriòtics es van acabar de pagar l’any passat i aquest 2014 només queden pendents 781,5 milions que s’acabaran de liquidar aquest mes. Gràcies a això, les obligacions derivades de l’endeutament de la Generalitat està previst que es redueixin fins als 7.875 milions, una quantitat molt semblant a la gastada el 2012 i 259 milions per sota de la despesa prevista en Salut.



La situació és més greu per a l’administració central de l’Estat. L’endeutament en el qual ha incorregut ha estat fins i tot superior en termes relatius al de Catalunya. I és que, si bé el 2007 devia 317.435 milions, l’equivalent al 30% del seu PIB, va tancar el 2013 amb un endeutament de 836.192 milions, un 81,7% del seu PIB. De fet, l’Estat va entrar en la crisi com un dels estats europeus més sanejats, però té previst acabar l’any amb un deute pròxim al 100% del seu PIB per al conjunt de les administracions públiques. Part de l’increment, però, es deu a la creació dels mecanismes de liquiditat per a les comunitats autònomes amb més dificultats, com Catalunya.

Com en el cas de la Generalitat, aquest globus està tenint serioses conseqüències per a les arques del ministeri d’Hisenda. Segons els informes d’execució pressupostària, el 2013 va gastar 74.515 milions en amortització de deute i 28.410 en els interessos. En total, el 36% de tots els recursos de l’executiu central.

Tanmateix, aquesta quantitat es preveia encara superior, ja que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, havia pressupostat 10.000 milions més per als interessos del deute, però la caiguda de la prima de risc va permetre que se’ls estalviés. I, malgrat que la despesa finalment va ser molt inferior respecte del que estava pressupostat, només el cost dels interessos del deute va ser més del doble del que es va dedicar a pensions i fins i tot superior a les despeses de personal de l’administració estatal.



Alternatives a pagar el deute

Ara bé, ¿hi ha cap alternativa a satisfer els venciments i interessos del deute mentre les polítiques socials segueixen amb pressupostos sota mínims? Alguns partits d’esquerres defensen que sí. ICV-EUiA i la CUP van defensar el 2013 dues mocions per fer una auditoria del deute de la Generalitat per conèixer-ne la composició, l’origen i si alguna part es podria considerar “il·legítima”. Només van rebre el suport de C’s, mentre que CiU i ERC van tombar els textos i PSC i PP es van abstenir. Compromís també va proposar sense èxit auditar els comptes valencians i IU-ICV va reclamar-ho infructuosament en l’àmbit estatal.

La candidata d’EUiA pel 25-M, Núria Lozano, va participar dijous en una cimera del Partit de l’Esquerra Europea específica sobre el deute. “L’origen real del deute és que els estats es van fer càrrec del deute privat dels bancs”, defensa a l’ARA, i per això reclama reestructurar-lo o directament no pagar-ne una part i prioritzar “els drets de la ciutadania”. Els grans partits, però, repliquen que, si es fes això, s’encariria l’accés a l’endeutament posterior -encara necessari- o es tancarien del tot els mercats. CiU i ERC ja van reformar la llei d’estabilitat catalana per prioritzar en el futur les polítiques socials al retorn del deute.