Sergio Delgado: "A Catalunya tenim identificades unes 200 indústries de risc químic"
¿Tenim aquest tipus de plantes químiques a Catalunya?
El nitrat amònic -un explosiu molt potent- és la base de molts fertilitzants i és habitual que estigui emmagatzemat en quantitats importants perquè no es pot fabricar contínuament. A Catalunya no és estrany trobar una planta de característiques semblants. En total, tenim identificades unes 200 indústries de risc químic, de diferents mides i no només de nitrat amònic.
Com estan regulades?
La normativa europea de riscos químics obliga aquestes indústries a tenir els materials identificats i tipificats i a seguir el protocol de seguretat. Hi ha dos nivells d'afectació, segons la quantitat de producte que tenen, i, per tant, dos nivells d'exigència pel que fa als protocols.
Quin és el protocol de prevenció?
D'una banda, tenim els plans d'emergència interns, els elements de supervisió durant 24 h i comunicació permanent i reforçada amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat). També es fa un seguiment del dia a dia des del Cecat amb contacte telefònic ordinari o per emissora i a través de càmeres supervisades, que permeten detectar en temps real incidents i reaccionar. A més, tenim comunicació directa amb els municipis propers per fer seguiment i intervenir-hi si cal. Ens hem d'anticipar al que pugui passar, però sense exagerar.
En cas d'accident, com s'actua?
El primer i més important és el confinament. L'evacuació només es fa en casos molt determinats perquè comporta molts riscos. Tenim unes 80 sirenes de risc químic que la gent del territori coneix -hi ha dos simulacres a l'any- per ordenar el confinament. A més, els cossos d'emergències tenen unitats especialitzades. També utilitzem el Twitter i ara el push -SMS directes a la gent de les poblacions properes-. Aquestes eines estan pensades amb la idea que tothom estigui confinat, ja que els estudis determinen que els danys són molt menors.
Podria passar el mateix que a Texas?
A Catalunya no es dóna tant la combinació entre aquest potencial d'activitat de risc i poblacions tan properes. El factor distància suposa més capacitat de reacció i estalvia una evacuació. Tot i així, quan hi ha una emergència d'aquest tipus no es poden descartar conseqüències importants perquè, un cop produït l'accident, la capacitat de reacció és mínima. Per tant, ens movem per intentar detectar amb antelació les necessitats de protecció.
