La solució dels economistes: un projecte polític estable

BarcelonaL’escalada de tensió entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol també ha provocat que els empresaris hagin alçat la veu. Davant aquesta situació, diversos experts opinen sobre els possibles efectes que la seva resposta pot tenir en l’economia catalana i quines mesures es poden aplicar perquè el sector torni a recuperar la confiança.

GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS

“El procés català ha despertat la bèstia adormida del postfranquisme”

1. Minant la moral d’alguns, més que no pas afectant el valor afegit real de l’economia. Les mentides i les anàlisis interessades plantegen el pitjor dels escenaris.

2. Sí. Els qui busquen profecies autoconfirmades, desfermant bèsties judicials i fugides empresarials, ja no poden parar l’estampida i deixen el territori erm.

3. El pitjor del procés independentista català és que ha despertat la bèstia adormida del postfranquisme, que es pensa que té dret a abusar dels poders de l’Estat sobre un món econòmic atemorit.

4. És difícil de preveure. S’ha posat un pont de plata i qui no el transita pot ser assenyalat com a traïdor.

5. Trobo que hi ha molta autocrítica per un costat i pràcticament gens per l’altre. I quan d’una banda hi ha més seny i reflexió, més s’acostumen a ponderar les pèrdues i més tremolen les cames dels sensats.

6. Unes eleccions que clarifiquin què vol la ciutadania d’aquest país, recuperar les bases democràtiques i treure els empresonats del Procés. Per una nova política econòmica cal no malmetre més la política.

ALFREDO PASTOR

“Els efectes dels canvis de seu de les empreses haurien de ser mínims”

1. De forma negativa. Ara mateix és impossible dir en quina mesura, però sí que és previsible que el Procés pateixi un efecte contagi.

2. La pèrdua d’atractiu pot ser momentània si la situació es redreça, però hauran passat una sèrie d’oportunitats que ja seran irrecuperables.

3. Els efectes dels canvis de seu de les empreses haurien de ser mínims. La capacitat de finançar-se i el creixement dependran de la seva qualitat intrínseca.

4. Al professor Andreu Mas-Colell se li atribueix la frase “Val més tenir seus sense fàbriques que fàbriques sense seu”. La subscric íntegrament.

5. Crec que cal separar les empreses del sector financer de tota la resta. En el primer grup la por era real, però en el segon el temor només quedava justificat per la creença que la proclamació de la República anava de debò, és a dir, que l’estat espanyol no pogués respondre de cap de les maneres.

6. Que els grups que formin el nou Govern posin en marxa un programa de govern que mereixi tal nom. Això pot trigar, i fins i tot pot arribar a ser insuficient, però és necessari.

NÚRIA BOSCH

“El teixit productiu català no es destrueix en pocs dies”

1. De moment no hi ha dades fidedignes que la inestabilitat política afecti negativament el creixement de l’economia catalana. Se’n parla molt, però són més suposicions i apreciacions parcials que no pas dades contrastades. Per tenir-les ha de passar més temps. També cal dir que esdeveniments econòmics recents no s’han vist afectats, com el congrés de les smart cities que va tenir lloc amb molt d’èxit fa pocs dies a Barcelona.

2. Catalunya podria perdre atractiu si freqüentment es produïssin situacions de violència com les de l’1-O. Fora d’aquest context, fins ara el Procés no havia suposat cap desincentiu per l’atracció d’inversions. Tot el contrari, en els últims temps la inversió estrangera havia assolit uns nivells molt exitosos.

3. A curt termini no hauria de tenir efectes, perquè no s’han deslocalitzat els centres productius o d’activitat. Per tant, el trasllat de seus no afecta el PIB català.

4. No crec que es produeixin deslocalitzacions. La deslocalització pot tenir costos per a les empreses, ja que poden perdre mercat, situacions privilegiades pel que fa a les comunicacions o a l’ús de mà d’obra especialitzada.

5. Segurament respon més a un clima d’incertesa creat, en part, pel mateix govern central, que va facilitar els canvis de seu.

6. Malgrat que la política afecta l’economia, aquesta a Catalunya està formada per un teixit productiu molt sòlid que no es destrueix en pocs dies. El millor que li pot passar a l’economia catalana és que després de les eleccions del 21-D es pugui recuperar totalment l’autogovern de la Generalitat i que el nou Govern estableixi un full de ruta explícit i sense incerteses per als pròxims mesos.

ALBERT CARRERAS

“Els que recorren a la violència són els que generen desconfiança”

1. La possibilitat de violència afecta el turisme. En canvi, les manifestacions pacífiques s’han fet amb tots els comerços oberts, cosa que és un senyal de confiança altíssim que no s’ha valorat prou.

2. Els inversors no solen tenir prejudicis sobre si Catalunya ha de ser independent o no. Voldran saber si estarà dins de l’euro. En tot cas, un entorn amb possible violència és negatiu.

3. El canvi de seu social de grans empreses afectarà negativament el finançament i el creixement, però en proporcions petites. En canvi, si hi ha deslocalització de l’activitat l’afectació serà gran.

4. Les empreses que han canviat de seu sense pressió estatal, i que potser ja pensaven des de fa temps a fer aquest pas, s’aniran deslocalitzant. Les altres esperaran el moment oportú per revertir un pas que no volien fer.

5. Acabat el mes de setembre no hi ha hagut cap impacte. El possible alentiment posterior es pot deure a la suspensió temporal de moltes decisions de consum i d’inversió. El debat polític ha interessat més que cap altra cosa.

6. S’hauria de garantir que qui ha recorregut a la violència, que és el que genera desconfiança, no la farà servir més i que els conflictes polítics es resoldran amb els mecanismes polítics, tal com recomanen els observadors internacionals: negociació entre el govern de l’Estat i els representants de la ciutadania de Catalunya.

MIQUEL PUIG

“Veig els trasllats de seus com una manifestació legítima dels empresaris”

1. Perquè el creixement es vegi afectat es necessiten períodes prolongats d’inestabilitat. Malgrat que s’hagin rebaixat les previsions de creixement del PIB, jo diria que el període d’inestabilitat ha sigut encara massa breu per pensar que això pugui afectar el creixement de l’economia catalana.

2. Si la inestabilitat fos prolongada i intensa segurament sí, però aquest fenomen encara no s’observa, tot i que podria produir-se.

3. El trasllat de les seus per ell mateix no té un impacte negligible. Com a símptoma sí que reflecteix una inquietud, i si aquesta actitud es manifesta en accions evidentment tindria impacte. L’impacte dependria, de nou, del temps i la intensitat.

4. En ell mateix crec que no. Jo sempre poso un exemple: el Santander i el BBVA tenen la seu social fora de Madrid, i això no és el preludi de res. Jo no barrejaria una cosa amb l’altra, però sí que és veritat que els canvis de seu són un símptoma d’una inquietud d’unes persones respecte a una situació política. Si aquesta actitud es confirma amb el temps i és prolongada i intensa, evidentment això acaba tenint impactes econòmics.

5. No hi ha motiu per canviar una perspectiva de canvi dels comportaments macroeconòmics, tret que no estiguem especulant que hi haurà una inestabilitat prolongada i intensa. A més, de la mateixa manera que la gent va sortir demanant la independència, les empreses s’estan manifestant (i tenen tot el dret del món a fer-ho) en contra de la inestabilitat. Jo em prendria els trasllats de seu com una manifestació legítima dels empresaris, que diuen que no els agrada el que està passant i sobretot el que podria passar.

6. Jo crec que no s’ha perdut la confiança en l’economia catalana. S’ha perdut la confiança en la política catalana. La confiança és una cosa que triga anys a conquerir-se i minuts a perdre’s i, per tant, el que es necessita és estabilitat política i paciència.

ALBERT RECIO

“La fuga d’empreses fa créixer el perill que hi hagi deslocalitzacions”

1. A curt termini, crec que on més s’ha pogut veure l’impacte ha sigut en el turisme, que ha quedat afectat perquè la situació ha coincidit amb un moment que hi ha hagut vagues. Si has d’anar de viatge i saps que et pots quedar penjat en un lloc potser canvies de destinació.

2. Depèn del que passi. En un moment de molta incertesa, el capital vol una certa seguretat. Si la situació es normalitza no crec que acabi tenint uns efectes més que conjunturals.

3. Si hi hagués una posició que afectés la situació monetària de Catalunya llavors sí que es podrien plantejar problemes de finançament. De les empreses que han marxat, la decisió que més es podia entendre era la dels bancs, que volen estar sota el paraigua del BCE. El que ha passat ara és un sotrac, però si aquest sotrac es continua produint llavors sí que pot tenir conseqüències.

4. Més que establir un precedent, fa augmentar el perill que hi hagi deslocalitzacions. Un cop una empresa ha decidit moure la seva seu social és més fàcil que després decideixi moure oficines i centres que no quan és aquí.

5. La meva impressió és que les grans empreses catalanes no eren partidàries del procés independentista, i segurament deuen haver volgut donar una certa lliçó als polítics. Segurament també des del govern espanyol hi ha hagut interès que això passés. Naturalment, això és un joc on tothom juga les seves cartes.

6. La caiguda de confiança s’ha produït sobretot per una incertesa política. Si s’aclareix el futur polític, el tema es reconduirà, el que passa és que no queda tan clar que això es recuperi de seguida.