CONSTRUCCIÓ LA SORTIDA DE LA CRISI
Dossier 06/12/2014

Les grues tornen a treure el cap

El sector del totxo sembla que ja ha tocat fons i es reanima, però la reactivació serà lenta i llarga

Xavier Grau
5 min
LLEUGERA REACTIVACIÓ
 En ciutats com Barcelona es tornen a veure grues en zones concretes, com la Zona Franca.

BarcelonaEls màxims històrics que van marcar el 2007 el sector de la construcció i l’immobiliari difícilment es tornaran a assolir en molts anys. L’esclat de la bombolla ha fet que les caigudes dels principals indicadors siguin espectaculars. Però set anys després es comencen a notar alguns símptomes, en forma d’indicadors econòmics, que anuncien que ja s’ha tocat fons i que les grues tornen a funcionar. Ara bé, els experts preveuen que, si hi ha recuperació, serà lenta.

Construcció

El sector creixerà l’any 2015, després de caure un 75%

Aquest any la construcció encara caurà. A l’Estat baixarà un 2,4% i començarà a créixer el 2015 (+1,8%), amb previsions d’augments progressius per al 2016 (+3,6%) i el 2017 (+5%), segons l’informe Euroconstruct, que fan dos cops a l’any 19 centres europeus de recerca, entre els quals l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Itec). El problema és que, com que l’activitat del sector ha caigut un 75% durant la crisi, aquests increments percentuals es noten poc a la pràctica.

El comportament a Catalunya serà molt semblant al de la mitjana de l’Estat, segons Josep Ramon Fontana, cap del departament de mercats de l’Itec. Tot i que l’últim informe Euroconstruct millora les previsions de l’anterior, Francisco Diéguez, director general de l’Itec, destaca la feblesa de la recuperació. “El sector espanyol pot créixer un 50% sense arribar a nivells preocupants”, diu.

Per fer-se una idea de la caiguda que ha registrat el sector només cal mirar les estadístiques. El PIB català va ser de 208.201 milions d’euros l’any 2007, i la construcció va aportar-hi 23.596 milions, una desena part. El 2013 el PIB ja era de 203.615 milions, un descens del 2,2%. En canvi, el pes de la construcció va baixar fins als 13.766 milions, una retallada del 41% i gairebé 10.000 milions menys que cinc anys abans.

Obra pública

En mínims per les retallades de les administracions

L’obra pública ja es comença a recuperar aquest any, tot i que és un “repunt forçat artificialment”, segons Josep Ramon Fontana, perquè hi ha eleccions municipals d’aquí uns mesos. Aquest 2014 ja es viu un creixement del 2,6%, i es preveuen augments del 5,4% el 2015 i del 2,4% el 2016.

Però és una recuperació des de mínims. Les administracions tenen la caixa escurada i les obres han caigut en picat: els concursos han passat dels 7.156 milions l’any 2007 (i fins i tot de créixer fins a 8.618 milions el 2008, quan ja tothom parlava de crisi), a només 1.084 milions el 2013. La licitació de l’Estat a Catalunya ha caigut de 2.618 milions el 2007 a només 356 milions el 2013. En el mateix període la licitació de la Generalitat ha passat de 2.846 a 221,6 milions, i la dels ajuntaments i les administracions locals, de 1.692,6 a 565 milions.

Hipoteques

Els bancs obren l’aixeta del crèdit, però mínimament

Al setembre la firma d’hipoteques es va disparar un 35% a Catalunya respecte a fa un any, mentre que a tot l’Estat l’increment registrat va ser del 28%, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística. La xifra és senzillament incomparable amb la de l’època dels excessos immobiliaris. Per cada cinc hipoteques que es constituïen fa set anys ara se’n firma una. En concret, les 2.777 hipoteques sobre habitatges signades al setembre representen una caiguda del 81% respecte a les 14.827 del mateix mes del 2007.

De totes maneres, el repunt en el nombre de crèdits indica que, a poc a poc, la banca està obrint l’aixeta. El setembre va ser el cinquè mes consecutiu a l’alça. A més, el tipus d’interès mitjà també va caure. El capital prestat va ser de 330 milions d’euros. La comparació amb el 2007, però, és sagnant: el setembre d’aquell any els bancs van donar 3.060 milions, deu vegades més. “El crèdit hipotecari segueix sent limitat, ja que les entitats busquen un perfil de client molt solvent”, diu Beatriz Toribio, cap d’estudis de Fotocasa.

Preus dels pisos

Les famílies perden 1,4 bilions en riquesa per la caiguda d’un 50%

És difícil de calcular i va literalment per barris, però els preus dels pisos no han deixat de caure des dels màxims que van marcar el 2007. Tots els indicadors diuen que els preus han caigut entre un 40% i un 50%. Tinsa, una de les principals empreses de taxació, diu que han baixat un 40%. Però la sagnia potser s’ha acabat. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, al mes de setembre els preus de l’habitatge van marcar el primer ascens interanual des de l’inici de la crisi. En concret, van pujar un 0,8% al conjunt de l’Estat. I a Catalunya van augmentar el doble, un 1,6%. Això sí, mentre que el preu dels pisos nous puja un 8,7% a Catalunya, el dels habitatges de segona mà només creix una dècima. Però, tot i que augmenten els preus i les operacions de compravenda, l’impuls ve donat bàsicament per les operacions amb pisos de segona mà i per les que protagonitzen els estrangers. Les compres de gent de fora ja superen el 13% del total. D’altra banda, de les 11.980 operacions registrades al segon trimestre a Catalunya, un 27% van ser d’obra nova, mentre que en la resta de casos eren pisos de segona mà.

Sigui com sigui, el cop ha sigut fort. Segons l’Institut d’Estudis Econòmics i l’Associació de Promotors de Madrid, la devaluació de l’habitatge ha fet que les famílies hagin perdut fins a un 25% de la seva riquesa, l’equivalent a 1,4 bilions.

Inversió creixent

El mercat d’oficines capgira tendència i s’internacionalitza

La construcció va lenta, però el mercat d’inversió immobiliària ja ha fet el tomb. I fins i tot Barcelona s’ha posat en el punt de mira dels inversors internacionals, perquè els estrangers ja aporten el 58% de la inversió. Les expectatives són bones. Fins al tercer trimestre s’havien invertit en el mercat barceloní més de 800 milions d’euros i la tendència indica que es podria tancar l’any al voltant dels 1.600 milions. El problema, segons Anna Gener, directora d’Aguirre Newman a Barcelona, és que no hi ha prou producte en zona prime.

Un altre sector d’inversió immobiliària que creix és l’hoteler. Oriol Barrachina, conseller delegat de Cushman & Wakefield, destaca que en l’anterior crisi alguns edificis d’oficines es van reconvertir en pisos. Per exemple l’edifici de la Basf al passeig de Gràcia. Ara, en canvi, es reconverteixen en hotels. Dos exemples, no els únics, són l’edifici del Deutsche Bank i la Torre Agbar.

Nous jugadors

Les ‘socimi’ es converteixen en un nou canalitzador d’inversions

Les societats immobiliàries cotitzades amb avantatges fiscals, les socimi, s’han convertit en el gran canalitzador d’inversions, tant en pisos com en oficines i centres comercials. Segons un estudi de Tinsa, fa un any els fons voltor eren el primer actor inversor del sector, segons el baròmetre que elaboren. Ara el 45% dels enquestats creuen que són les socimi, unes societats que, tot i ser d’aquí, canalitzen molta inversió estrangera, com Hispania, participada per magnats com Soros i Paulson.

stats