Mercat laboral
Economia 15/08/2021

26 milions d'euros de multes per frau en els ERTO

L'Estat ja ha sancionat unes 5.500 empreses que incomplien la normativa

4 min
Cua en una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya, a Barcelona.

"La investigació no sempre s'inicia després d'una denúncia del treballador, de vegades és per iniciativa pròpia", explica la presidenta del Sindicat d'Inspectors de Treball, Ana Ercoreca. La feina d'aquest organisme ha fet aflorar ja 26 milions d'euros en sancions a empreses que han actuat de forma fraudulenta mentre estaven acollides a un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). En total, des que es va posar en marxa, fruit de la pandèmia, aquesta mesura de protecció laboral, la Inspecció de Treball ha multat 5.459 empreses de tot Espanya, és a dir, un 16% de totes les investigades fins a l'1 de juny (33.553). La xifra, però, pot continuar creixent si es té en compte que encara hi ha 5.000 empreses que tenen un expedient d'investigació obert.

Ercoreca reconeix que amb el desplegament del teletreball no és tan fàcil detectar el frau, però que han trobat les vies per fer-ho. "El més comú és arribar a un lloc, com pot ser un restaurant, i demanar als treballadors les seves dades. Les comparem amb la base de dades de la Seguretat Social i així és com sabem si estan servint copes tot i estar acollits a un ERTO", exemplifica la inspectora. En el cas del teletreball, els inspectors revisen correus electrònics de l'empresa al treballador per veure "si el cap li ha demanat feina en un d'aquests mails i fora de l'horari laboral", comenta la inspectora, o les connexions VPN dels treballadors.

Malgrat que encara no s'ha elaborat la memòria global que indica quins sectors han comès més fraus, sí que hi ha "fórmules" que es repeteixen, comenta Ercoreca. El frau més comú és quan una empresa fa treballar els empleats tot i estar oficialment acollits a un ERTO. També fer "hores extres" quan l'ERTO és parcial, és a dir, que només afecta un tram de la jornada. Una altra fórmula és a través de la creació de "llocs de treball ficticis", en què l'empresa contracta un empleat per després posar-lo en ERTO i obtenir les bonificacions. Ercoreca explica que fa anys aquest era un frau molt comú: "Es creaven xarxes de treballs ficticis i després es demanaven les prestacions". També era habitual tenir treballadors en ERTO i contractar-ne de nous per fer la mateixa feina. "Està prohibit", recorda Ercoreca.

La responsabilitat recau principalment sobre l'empresa, ja que en molts casos no hi ha connivència del treballador amb l'empresari. "Si no tens clar si l'empresa, que és qui ho ha de fer, ha comunicat al SEPE que ja estàs treballant, la culpa no és de l'empleat", comenta la inspectora, que afegeix que les multes van des dels 6.251 euros cap amunt en funció de les "circumstàncies agreujants". De fet, a més de les multes, l'autoritat laboral també reclama a les empreses infractores que retornin gran part de la quota a la Seguretat Social que l'Estat va assumir, és a dir, el que es coneix com a exoneracions. En total, Inspecció de Treball reclama al conjunt dels multats gairebé un milió d'euros (996.947,25 euros) en concepte d'exempcions indegudes.

Tornada a la feina

Els ERTO es van aprovar amb l'inici de la pandèmia i s'han anat prorrogant fins ara amb l'objectiu de protegir els llocs de treball i ajudar les empreses en plena hibernació de l'economia. Els últims dos mesos, el degoteig de treballadors en ERTO que ja han tornat a la feina ha sigut una constant i aquesta primera setmana d'agost ja són menys de 300.000 els treballadors en ERTO, després que 32.000 persones s'hagin reincorporat a la feina, principalment en els sectors serveis, de l'hostaleria i l'allotjament. Ara hi ha 299.423 treballadors afectats per un ERTO, poc més d'un 8% dels 3,6 milions de persones que van arribar a estar sota un expedient durant els mesos més durs de pandèmia.

Des de la Seguretat Social defensen que aquesta serà la tònica els pròxims mesos, i el seu secretari d'estat, Israel Arroyo, anticipava fa uns dies que aquesta dinàmica "allunya la por que podíem tenir en un principi d'estar alimentant la creació d'empreses zombis i mantenint companyies no viables".

Negociació al setembre

Els actuals ERTO vinculats al covid caduquen el 30 de setembre. La taula de negociació del govern central amb els agents socials –sindicats i patronals– es reprendrà a principis de setembre per valorar si s'han de prorrogar i de quina forma. Però el ministeri de Treball també tindrà entre mans el disseny dels nous ERTO "permanents" i lligats a la formació dels treballadors, una mesura que Pedro Sánchez va incloure al paquet de reformes vinculat als fons europeus.

La intenció de l'executiu central és que aquesta figura es quedi més enllà de la crisi i ara la feina grossa és dissenyar el com. La intenció és que abans de recórrer a un acomiadament col·lectiu les empreses puguin optar per aquesta figura, que, segons recull el pla enviat a Brussel·les, es finançarà amb "un fons tripartit per finançar les prestacions i la compensació de les cotitzacions dels treballadors en ERTO". Tant des del ministeri de Treball com el d'Inclusió i la Seguretat Social, supervisats per Nadia Calviño, volen que la formació faci de trampolí per a aquells treballadors que de l'ERTO ja no puguin tornar a la seva feina, de manera que puguin anar a altres sectors a través de la requalificació.

stats