Economia 15/03/2021

Un 38% dels treballadors de Catalunya han passat per un ERTO

Les dades de la UGT indiquen que un 15% de les inspeccions han acabat en multa per expedients fraudulents

3 min
El Govern tanca bars i restaurants.

BarcelonaEn gairebé tot discurs de balanç de l'any de la pandèmia hi ha un missatge que és comú, vingui d'on vingui: els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) són la fórmula que ha evitat un mal major. I aquest dilluns la UGT hi ha posat xifres: 1,2 milions de catalans han estat en aquesta situació en algun moment entre el març del 2020 i el gener d'aquest any. Per arribar a aquesta conclusió, que suposa que un 38% de la població treballadora de Catalunya sàpiga el que és un ERTO de primera mà, el sindicat s'ha fixat en les dades de les persones que hi entren per primer cop.

I d'això conclouen que quatre de cada deu treballadors del Principat han passat per una suspensió temporal del seu contracte. “Si mirem dades de l'Idescat, el 63,3% de les empreses s'han vist afectades de forma directa, i en el cas de l'hostaleria [el grau d'incidència] ha arribat al 95,5% dels establiments”, ha explicat Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya. “El 43,9% del total d'establiments encara no ha recuperat tots els treballadors i treballadores en aquesta situació”, ha afegit. De fet, el sindicat afirma que hi ha prop de 53.000 persones que van passar a estar cobertes per un expedient temporal d'aquest estil durant la primera onada de la pandèmia (segons ells, entre el març i l'octubre) i encara no n'han sortit. 

“Ha sigut una eina essencial que ha permès mantenir milers de llocs de treball”, ha valorat Gilgado: “Més d'1,2 milions de persones han passat per aquesta situació. Això suposa destinar-hi molts diners públics”. Si la portaveu sindical ha fet l'apunt és perquè entre el seguit de qüestions que han volgut posar de manifest hi ha el frau en aquests expedients. “Hem detectat moltes empreses que s'han intentat aprofitar d'aquests diners públics fent ERTOs que no estaven justificats”, ha denunciat. 

Segons la UGT, el departament de Treball de la Generalitat ha fet 708 inspeccions a empreses per aquesta qüestió, un 15% de les quals han acabat en sanció. “Poder revisar-los tots és complicat, perquè no hi ha mitjans per fer-ho, però des del sindicat hem detectat molts fraus a través dels delegats i les delegades: expedients temporals que no eren per causa major, que eren per causes econòmiques i organitzatives i que, en molts casos, no estaven justificats”, ha explicat. 

"Precarietat laboral vol dir pitjors serveis socials"

Tota aquesta situació l'ha plasmat el sindicat en un informe que, en realitat, persegueix analitzar l'impacte de la pandèmia en el teixit econòmic, laboral i social. Entre les qüestions que preocupen aquesta organització de treballadors hi ha per exemple la caiguda sense precedents del PIB, el fet que els preus hagin pujat un 2% només al cistell de la compra (“cosa que ha fet que les famílies més vulnerables hagin hagut d'utilitzar més poder adquisitiu per assumir aquesta pujada de preus”, ha apuntat Gilgado) o la taxa d'atur, que agreuja una situació ja complicada tenint en compte que l'indicador encara no havia baixat als nivells previs a l'anterior crisi.

“Estàvem en una situació en què creixia l'economia i creixien els beneficis salarials, però això no repercutia en els salaris: hi havia només una part de la població que havia sortit de la crisi, però la majoria de la població treballadora encara no ho havia fet”, ha manifestat la secretària de política sindical de la UGT. “La precarietat laboral té conseqüències directes i la té en molts àmbits: l'ocupació i els salaris precaris signifiquen menys cotitzacions i pitjors serveis socials”, ha especificat.

De fet, part de la voluntat del sindicat amb aquest informe és fer propostes de per on creuen que ha d'anar la recuperació. La prioritat, diuen, és derogar la reforma laboral, la reforma de les pensions i augmentar el salari mínim. També que hi hagi un salari mínim català de referència (que hauria de situar-se vora els 1.200 euros mensuals) i començar a pensar en la jornada laboral de 32 hores. I més enllà d'això, que els ERTO continuïn més enllà de la crisi sanitària, que es reforci la inspecció de treball i que els fons europeus s'utilitzin per emprendre la transformació del model socioeconòmic del país. “Aquesta crisi ha fet ploure sobre mullat”, ha lligat Gilgado. “Ha quedat demostrat que cal canviar el nostre model productiu”, ha sentenciat. 

“El més dur és no saber si estic guanyant un any de vida o l’estic perdent”

Fa 20 anys que es dedica a l’hostaleria i mai havia deixat de treballar. Fins ara. El Justin és un dels prop de 53.000 treballadors que, segons la UGT, va entrar en ERTO durant la primera onada de la pandèmia i que encara hi és. Al principi s’ho va prendre bé: portava des que s’havia declarat l’estat d’alarma treballant a mig gas i quan l’empresa es va decantar per suspendre temporalment el contracte era maig, feia bon temps i després d’anys amb horaris a la inversa de tothom podia estar amb les seves filles i donar suport real a la seva parella. Però les incerteses van començar a amuntegar-se.

“Al principi era la Setmana Santa, després l’estiu, després el setembre, l’octubre... i ara ja no sabem si obrirem aquest estiu”, lamenta. “Qui té més possibilitats de venir, està pitjor que mai”, argumenta. Parla des de l’òptica d’un hotel cèntric de Barcelona que veu com la pandèmia es descontrola a Itàlia o a França. I d’aquí que insisteixi: estar gairebé un any sense treballar és un parèntesi que li ha permès explotar i disfrutar al màxim l'àmbit personal, amb l’inconvenient de no saber si realment és un parèntesi.

Troba a faltar practicar els cinc idiomes que parla amb gent de fora de Catalunya i la voràgine intrínseca a la feina, i es neguiteja amb tot un seguit de preguntes li ronden pel cap. “El més dur és que jo confio que tornaré a treballar, per tant, no estic buscant una altra feina, però això crea incerteses: l’hauria d’estar buscant? He de confiar que tot tornarà a la normalitat? Estic guanyant un any de vida o l’estic perdent?”, es pregunta. 

stats