Seyran Ateş: “L'extrema dreta creix perquè parla dels problemes mentre els altres partits callen”

Dossier Els imams a Catalunya: qui són, què fan, d'on venen 5 articles

• Els imams a Catalunya: qui són, què fan, d'on venen
• Així gestionen l'islam altres països europeus
• Els 'influencers' islàmics guanyen adeptes entre els joves musulmans a Catalunya
• “L'extrema dreta creix perquè parla dels problemes mentre els altres partits callen”
• L'islam a Catalunya: el diàleg pendent

  

BarcelonaÉs dona i imam. Un binomi a priori antagònic. Seyran Ateş va néixer a Turquia al si d'una família musulmana, però es va criar a Alemanya. Advocada de professió, viu amb protecció policial des del 2006. Va començar a rebre amenaces de mort perquè ajudava dones musulmanes que eren forçades a casar-se. Després, per publicar el llibre Islam needs a sexual revolution (l'islam necessita una revolució sexual). I finalment, per obrir una mesquita liberal a Berlín, la mesquita Ibn Rushd-Goethe, on dones i homes resen plegats en un mateix espai. El documental Seyran Ateş: sex, revolution and Islam (Seyran Ateş: sexe, revolució i Islam) explica la seva vida.

Disculpi, ¿però una dona realment pot ser imam?

— Com a advocada, he investigat molt sobre les possibilitats teològiques i, després de més de vuit anys de recerca, puc dir que cada país islàmic té una comprensió diferent de l’imam. L'imam no és com un sacerdot. És la persona que lidera l’oració d’un grup de musulmans, i té cura d’altres serveis religiosos. És a dir, pot ser imam si un grup de creients l’accepten com a imam, tant si és home com dona. Hi ha moltes dones imams al món.

Aquí, a Catalunya, no sabem els imams que hi ha, ni d’on són, ni què prediquen. Això ens hauria de preocupar?

— Totalment. Hauríem de saber què passa a les mesquites, perquè hi van un gran nombre de creients i segueixen els consells de l’imam. Cal saber qui les lidera, quins consells s'hi donen, quins predicadors s'hi llegeixen i quin tipus de teologia s'hi ensenya. Perquè potser és una teologia antidemocràtica, o contra els drets de les dones, o contra la Constitució del país. Em preocupa que de vegades els governs siguin massa ingenus.

El que planteja, però, va contra la llibertat religiosa.

— Ningú diu que no tinguis dret a practicar la teva religió. La qüestió és saber quina és la ideologia de la mesquita i de l’imam, i què s’ensenya. Perquè fins i tot la llibertat de religió té els seus límits si va contra la Constitució o la llei.

Alguns imams diuen que les dones no estan obligades a resar a la mesquita els divendres, i que per això a moltes no hi ha espai per a elles.

— Això no és cert. L'Alcorà diu que tots els creients són cridats a l’oració els divendres a la mesquita, sense parlar de gèneres. El segon califa després de la mort del profeta, Omar, va ser la persona que va dir que la millor mesquita per a les dones és casa seva. Per tant, tenim hadits sobre aquest tema, però no tenim res sobre la separació de gènere i l'expulsió de les dones de les mesquites. Si un imam diu això, vol dir que és extremadament misogin i un senyal d'una interpretació molt radical de l'islam.

Altres religions també són misògines.

— Com a lluitadora pels drets de les dones, lluito contra el patriarcat, independentment de la religió, de l'ètnia o del país. Sé que els catòlics radicals, els evangèlics i els jueus ortodoxos també estan en contra de la igualtat de gènere. Amb tot, l’Església catòlica ha canviat alguns comportaments. En el passat, les dones solien seure al costat esquerre de l’església, i els homes al costat dret. Avui dia homes i dones seuen barrejats. Hi ha hagut una certa modernització. I això mateix ha de passar amb l’islam: vivim al segle XXI, així que hem de llegir l’Alcorà de manera contemporània.

Insisteixo, això caldria aplicar-ho a totes les religions.

— És cert, però, ho sento, no tinc constància que hi hagi ni una sola família catòlica a Alemanya que practiqui el matrimoni infantil o el matrimoni forçat. Ni que hi hagi cap grup jueu o catòlic a Europa que planegi atacs terroristes contra el nostre estil de vida. Així doncs, hem de parlar de les similituds i dels drets de les dones a totes les religions. Però hauríem de ser prou honestos i parlar també de les diferències.

Què cal fer, doncs?

— Els governs haurien de dialogar amb les associacions islàmiques sobre integració, però també tenen la responsabilitat d’aclarir que als nostres països hi ha uns drets que s’han de respectar. Això és el que exigeixo als nostres polítics, que diguin cada vegada més fort que aquí hi ha coses que són absolutament inacceptables, i que aquí tenim democràcia i igualtat de gènere.

Però això pot fomentar la islamofòbia i donar ales a l’extrema dreta.

— Aquest argument mata qualsevol discussió, i és el que està passant a tota Europa. L'extrema dreta està creixent perquè parla dels problemes mentre els altres partits guarden silenci. Cal parlar dels problemes.

Aleshores l’extrema dreta té raó?

— En certa manera sí, però no té solucions bones per als problemes. La seva única idea és fer fora tots els musulmans, i això no és una solució. Jo tinc altres propostes. Vaig obrir una mesquita liberal per demostrar precisament que es pot practicar l'islam d'una altra manera, on una dona pot liderar l’oració, i dones i homes poden pregar junts. Però també cal més educació, més debats, i un ministeri específic per a la migració.

Fins a quin punt aquest islam que vostè proposa és representatiu?

— Visc sota protecció policial, i terroristes de l'Estat Islàmic volen atacar la nostra mesquita. Si els nostres oponents utilitzen la violència contra nosaltres, els progressistes, ¿qui s’atreveix a parlar? Qui pot dir el nombre de musulmans progressistes que hi ha realment, si callen per no estar en perill? La nostra mesquita fa vuit anys que funciona i molta gent ens ha demanat consell per obrir una mesquita liberal al seu país, però la majoria al final no ho ha fet perquè no volen viure sota protecció policial. Jo no dic que representi l’islam, però estic segura que hi ha milions de musulmans progressistes que viuen a Europa i callen.

Hi ha algun país a Europa que ho estigui fent bé?

— No del tot, tot i que n'hi ha alguns que fan alguna cosa bé, com ara Àustria o Alemanya. Per això demano una conferència europea sobre l'islam, perquè tenim els mateixos problemes a tot Europa, i hauríem de tenir molta més interacció entre els països per esbrinar com fer front plegats al repte de l'islam radical i polític. En canvi, tots els països europeus tenen interessos econòmics a Turquia, l'Aràbia Saudita, Qatar… Això és el més greu.

Dossier Els imams a Catalunya: qui són, què fan, d'on venen 5 articles

• Els imams a Catalunya: qui són, què fan, d'on venen
• Així gestionen l'islam altres països europeus
• Els 'influencers' islàmics guanyen adeptes entre els joves musulmans a Catalunya
• “L'extrema dreta creix perquè parla dels problemes mentre els altres partits callen”
• L'islam a Catalunya: el diàleg pendent