El BCE demana tranferències a fons perdut per als països europeus afectats per la pandèmia

L'organisme monetari manté sense canvis la política d'estímuls contra la pandèmia

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha fet una crida aquest dijous als caps de govern europeus perquè arribin a un acord per aprovar el pla de recuperació contra el coronavirus proposat per la Comissió Europea, del qual ha dit que espera que estigui format per més transferències que préstecs als governs, tal com defensen els països del sud.

Els líders dels països de la UE es reuniran divendres a Brussel·les per intentar avançar cap a un acord per aprovar un paquet d'estímuls fiscals a escala europea que ajudi els països més afectats per la pandèmia a recuperar les seves economies i que, a més, serveixi per impulsar energies verdes i la digitalització de l'economia. La proposta de la Comissió Europea –sobre la qual han d'arribar a un acord els governs dels 27 estats membres– inclou 750.000 milions d'euros repartits en transferències directes als governs per valor de 500.000 milions i préstecs –és a dir, a retornar amb interessos– per valor de 250.000 milions.

750.000 M€ per reconstruir l’economia europea

Lagarde, que va ser ministra de Finances del govern francès, ha comparegut des de Frankfurt acompanyada del vicepresident i exministre d'Economia espanyol Luis de Guindos. "Com a veterans de moltes reunions europees fins a altes hores de la nit, sabem que a Brussel·les les negociacions requereixen temps", ha dit Lagarde sobre la trobada de divendres dels líders europeus. No obstant això, la presidenta del BCE ha apressat els caps de govern i ha donat per fet l'acord: "La nostra assumpció és que el programa s'aprovarà".

A més, s'ha permès opinar sobre les característiques del paquet d'estímuls. Lagarde considera que ha de ser "ràpid, flexible i gran", i que s'ha de centrar "en una proporció més forta en transferències que no pas en préstecs", una idea que contradiu el que defensen uns quants estats del nord i del centre d'Europa, sobretot els anomenats quatre frugals: els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca.

Sánchez ofereix renúncies des de Suècia per aconseguir els fons de recuperació europeus

A diferència dels estats del sud –sobretot Itàlia i Espanya–, que defensen que el programa d'ajudes sigui en forma de transferències que no s'hagin de tornar, els frugals encapçalen l'oposició a donar diners a canvi de res i exigeixen que els governs més beneficiats hagin de tornar els diners rebuts i que, mentrestant, hagin de justificar les ajudes amb programes de despesa controlats. És a dir, una estructura semblant als rescats com els que ja van rebre uns quants països perifèrics –entre els quals Espanya… durant l'última crisi.

Segons Lagarde, "un gran nombre de líders" són conscients de la necessitat de "no perdre el temps" en la negociació i aprovar un paquet de mesures com abans millor. Segons el seu parer, seria "un senyal al món que hi ha un nivell de consens" ampli a la UE per trobar un "acord bo i ambiciós".

Estímuls sense canvis

El BCE també ha anunciat aquest dijous que mantindrà sense canvis els programes d'estímuls monetaris que té en funcionament, incloent-hi el programa de compra de deute públic i privat per valor d'1,35 bilions d'euros creat especialment per mitigar els efectes negatius de la pandèmia del covid-19 sobre l'economia de la zona euro.

Lagarde s'ha mostrat relativament optimista per les recents dades macroeconòmiques de la zona euro. Amb l'aixecament gradual en la majoria de països de les mesures de confinament, el BCE ha detectat increments significatius en el consum de famílies i empreses, així com una recuperació del mercat laboral, però, en paraules de la presidenta, "el nivell d'activitat es manté per sota del que hi havia abans de la pandèmia" i per això les perspectives econòmiques són "altament incertes".

De fet, malgrat la recuperació parcial, el consell de govern del BCE no només ha mantingut el programa de compra de bons creat per la pandèmia, sinó que també continuarà amb les adquisicions de deute –qüestionades en alguns països, com Alemanya– que ja duia a terme abans de l'esclat de la malaltia. Sumats, tots els programes representen més d'1,8 bilions d'euros destinats a intervenir en els mercats de deute fins al 2022. Així mateix, l'organisme ha deixat inalterats els tipus d'interès, que continuaran en mínims històrics del 0% en el cas del tipus bàsic i del -0,5% en els dipòsits dels bancs a l'organisme.

L'alta incertesa sobre el futur immediat de l'economia és una de les raons per les quals el BCE no ha introduït cap canvi en la seva política respecte a l'última reunió, el mes de juny passat. L'altra és la inflació. Els preus a tota la zona euro es mantenen a nivells molt baixos per la recessió generalitzada a tots els països i per la caiguda del preu del petroli, una variable que té efectes directes sobre el preu de la majoria de béns de consum perquè influeix en els costos de transport i d'altres matèries, com ara els plàstics.

L’escut europeu que sí que frena la crisi

Segons la normativa comunitària, l'únic mandat del BCE és mantenir la inflació lleugerament per sota del 2% al conjunt de la zona euro: al maig va ser del 0,1% i en alguns casos negativa. Això dona força als arguments de la institució de cara a mantenir els estímuls fins que l'economia no es recuperi i els preus tornin a augmentar.