El Banc d'Espanya preveu una crisi severa i demana una reforma fiscal

Hernández de Cos qualifica d'insuficient la resposta d'Europa a la crisi

"Una pertorbació de magnitud sense precedents" que causarà "danys severs" a l'economia. Aquest és el pronòstic sobre l'impacte que tindrà la pandèmia del covid-19 en l'economia, segons el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, que aquest dilluns ha comparegut en comissió al Congrés de Diputats.

De fet, el Banc d'Espanya ja ha descartat el millor escenari que havia pronosticat el 20 d'abril, i ara ja només en preveu dos. El més favorable comportaria una caiguda del PIB del 9,5% el 2020, i el pitjor portaria a un descens del 12,4%. A més, el rebot de l'economia el 2021 seria insuficient per tornar als nivells previs de la crisi amb un creixement d'entre el 6,1% i el 8,5%.

Arran d'aquesta situació, el màxim responsable del Banc d'Espanya ha demanat "accions contundents, acotades en el temps i coordinades a escala internacional". "La política fiscal ha de ser la primera línia de defensa", ha indicat el governador de l'entitat, malgrat que ha reconegut que això dispararà el deute d'Espanya entre el 115% i el 120% del PIB.

Per això ha advertit que, malgrat aquest increment de despesa ara necessari, s'haurà d'elaborar una estratègia de consolidació fiscal i reformes estructurals. En aquest sentit, ha alertat que l'economia espanyola tindrà dificultats per quadrar els comptes a mitjà termini perquè l'augment del deute incrementarà els interessos, cosa que incidirà en el dèficit. A més, l'impacte de l'envelliment de la societat no permetrà grans creixements del PIB, i la baixa productivitat i l'alta temporalitat laboral també hi jugaran en contra.

Hernández de Cos no ha avançat quines han de ser les reformes estructurals. Sí que ha advocat, en canvi, per fer una "revisió exhaustiva i rigorosa de la despesa" pública a mitjà o llarg termini, tenint en compte que alguns capítols, com el sanitari, les pensions i l'ingrés mínim vital la faran augmentar. Alhora, també ha instant a fer una revisió del sistema impositiu per "millorar la recaptació i l'eficiència".

L'objectiu, segons el governador del Banc d'Espanya, hauria de ser reduir el dèficit estructural de l'economia espanyola en mig punt anual fins al final de la dècada. Per a Hernández de Cos, aquesta és la gran lliçó que ha d'aprendre Espanya de la nova crisi, perquè l'elevat dèficit ha impedit una política fiscal més agressiva.

Mutualització europea

El governador del Banc d'Espanya ha defensat les mesures que ha adoptat el Banc Central Europeu (BCE) per dotar de liquiditat les persones, les empreses i els estats, malgrat que ha demanat aprofundir en la unió bancària i la creació del fons de garantia de dipòsits europeu. La política monetària del BCE ha sigut correcta, diu Hernández de Cos, però no la fiscal i econòmica de Brussel·les.

"Europa hi ha donat una resposta insuficient", no ha dubtat a dir el governador del Banc d'Espanya, que ha qualificat d'escassos els mecanismes comunitaris que s'han posat en marxa, com el fons per a la desocupació, les aportacions del Banc Europeu d'Inversions i el Fons de Rescat (MEDE). "Cal un esquema per compartir els esforços fiscals", ha dit Hernández de Cos, que ha defensat la mutualització de les polítiques fiscals perquè siguin més eficients.

Estabilitat financera

El governador del Banc d'Espanya ha destacat que per al sector financer la crisi actual supera de llarg tots els tests d'estrès que s'han fet fins ara. Malgrat assegurar que el punt de partida dels bancs és molt millor que quan hi va haver la crisi financera, ha admès que "el grau d'incertesa és molt elevat" i, per tant, obliga a "una vigilància estreta" per mantenir l'estabilitat i evitar problemes de solvència.

El governador ha recordat que les famílies han rebaixat en 30 punts el seu endeutament i les empreses en 45 des del 2010, però creu que hi haurà un repunt de la morositat, més ràpid en el crèdit al consum que en el crèdit hipotecari, que dependrà més de la durada de la pandèmia. També ha destacat que l'exposició dels bancs al totxo és molt diferent que en l'última crisi, perquè llavors era del 30% del crèdit i ara se situa al voltant del 10%. A més, ha indicat la qualitat dels actius dels bancs i el nivell de solvència del sistema bancari, que ha millorat un 35%: "Hi ha més capacitat d'absorció de les pèrdues, que apareixeran".

Hernández de Cos ha donat algunes xifres sobre la injecció de liquiditat a l'economia espanyola. El mes de març, el nou crèdit va créixer el 50% i els avals públics fins al 13 de maig sumaven 36.000 milions, i havien mobilitzat crèdits per 47.750 milions (és a dir, un 76% amb garantia pública).