DIRECCIÓ EMPRESARIAL

Califòrnia obligarà a tenir dones als consells

Les veus contràries a la mesura creuen que el rendiment de les firmes se’n pot veure perjudicat

La liberal Califòrnia va camí d’esdevenir el primer estat nord-americà que exigirà diversitat de gènere en els consells d’administració de les empreses. El Senat de l’estat ha aprovat un projecte de llei amb data 30 d’agost pel qual es demanarà a les empreses que cotitzen a borsa i amb seu a Califòrnia que incloguin almenys una dona als seus consells cap a finals de l’any que ve. I de cara al 2021 serà obligatori que les dones ocupin almenys un 40% de les cadires del consell. “No es tracta només de fer el que és correcte; és bo per al balanç comptable d’una empresa”. Ho afirmava Hannah-Beth Jackson, una de les senadores defensores del projecte de llei. Alguns líders del sector empresarial no n’estan gaire convençuts i amenacen de recórrer la normativa. ¿Tenen o no tenen raó?

Noruega va ser la pionera de la idea. Des del 2008 obliga les empreses cotitzades que almenys un 40% de les cadires del consell les ocupin dones. En cas contrari, podrien haver de fer front a la dissolució. Al llarg dels cinc anys posteriors, més d’una dotzena de països, fonamentalment de l’Europa Occidental, han adoptat quotes semblants. A Bèlgica, França i Itàlia les empreses que no s’adaptin a la llei poden ser multades i dissoltes i fins i tot se’ls pot prohibir que es pagui als seus directors. Alemanya, Espanya i Holanda prefereixen quotes sense sancions. El Regne Unit ha optat per publicar unes pautes i fer públics els noms de les empreses que es queden curtes en les quotes, i posar-les en evidència. En alguns països la quota de dones entre els directius de grans empreses s’ha multiplicat per quatre o per cinc des del 2007.

Gairebé dues terceres parts d’empreses públiques de Califòrnia tenen menys de dues directores al consell. Els contraris a les quotes afirmen que això reflecteix l’escassetat de dones en el món de l’alta gestió. Avisen que forçar una quota implicaria l’existència de consells poblats de dones mostra i amb poca experiència. Una altra preocupació és que un petit nombre de dones altament qualificades, conegudes com les faldilles d’or, es veurien obligades a distribuir-se entre un gran nombre de consells. Però a Europa aquestes pors no s’han materialitzat. En grans empreses públiques europees, els pantalons d’or també són un fenomen igual de comú: el 15% de directors masculins seuen en tres consells d’administració o més. El 19% de directores també. La preocupació perquè les quotes puguin portar al nomenament de directores infraqualificades també sembla fora de lloc. Un estudi a Itàlia -on s’exigeix que la quota femenina als consells d’administració sigui del 33%- ha establert que les directores de les empreses més grans tenien una probabilitat més alta que les seves predecessores de tenir graus i qualificacions professionals. La quota noruega arribava a unes conclusions semblants. Amb tot, a la resta de països la foto mostra una situació molt més diversa, amb directores postquotes amb probabilitat de ser més joves, amb menys experiència i, en alguns casos, procedents de l’estranger.

¿I això pot arribar a afectar el bon rendiment de les empreses? Alguns estudis ràpids mostren que les empreses amb més dones als consells d’administració registren més rendibilitat i estan menys exposades a problemes de frau o lluites entre inversors. Però el fenomen causa-efecte és difícil de demostrar. Diferents estudis que comparen el rendiment de les empreses abans i després de la introducció de les quotes no són del tot concloents. Alguns han detectat efectes positius en els comptes de resultats de les empreses, però d’altres el contrari. Un estudi italià va observar un augment inicial en el preu de les accions quan empreses afectades per les quotes van elegir contractar directores. Però no es va notar cap efecte en cap dels set paràmetres del rendiment de les empreses, entre els quals hi ha beneficis, producció, deute i rendiment d’actius. Un estudi francès ens aporta una pista de per què la incorporació de més dones ha implicat un canvi consistent. Concloïa que el nou sistema de quotes del país havia generat canvis en la manera en què els consells prenien les decisions. Però no hi va haver cap canvi substancial en les decisions. També va descobrir que el procés no canviava perquè els nous membres fossin dones, sinó perquè possiblement era gent que s’incorporava de fora. Potser és massa d’hora per assegurar l’efecte de les quotes sobre el rendiment de les empreses. Però si l’experiència d’Europa ens pot servir de guia, les expectatives que aquesta nova llei de Califòrnia pugui afavorir o empitjorar de manera dramàtica el rendiment corporatiu són exagerades.

Més continguts de